Benet, Candel i Cirici. Aquest triangle de cognoms va ser emblemàtic a l’inici de la Transició. Eren els candidats de la coalició Entesa dels Catalans, que va formar el PSUC, el PSC, ERC i altres forces democràtiques en les primeres eleccions democràtiques després del franquisme, el 1977. Va obtenir un èxit abassegador. Al costat de l’historiador Josep Benet i del crític d’art Alexandre Cirici, l’escriptor Paco Candel es va convertir en un dels rostres de la Catalunya sorgida de la negror. Conegut sobretot pel seu llibre Els altres catalans, aquest dilluns els comuns han recordat al Casino de l’Hospitalet de Llobregat -on va ser regidor de Cultura pel PSUC- l’intel·lectual i home d’acció que va enarborar la idea de Catalunya, un sol poble.
Provinent de Cases Altes, un petit poble del País Valencià, Candel -de qui se celebra el centenari- es va traslladar a Barcelona amb els seus pares, quan tenia només dos anys. Va viure a les Cases Barates de Can Tunis, que ja van inspirar un polèmic llibre seu de finals dels 50, Donde la ciudad cambia su nombre. Després vindria el seu títol més emblemàtic, Els altres catalans, un assaig i una crònica de les perifèries que va ser un testimoni d’una realitat, la de la immigració, fins aleshores poc teoritzada. Els comuns de l’Hospitalet han celebrat la Diada amb aquest homenatge a qui millor va explicar els nous catalans.
El ministre de Cultura, Ernest Urtasun, ha intervingut en l’inici de l’acte, tot condemnant el “genocidi” a Gaza, recordantuna frase de l’escriptor quan deia que “ser català no és una cosa de naixement, sinó de voluntat de construir”. Urtasun ha contraposat la figura de Candel i la seva tasca per un país inclusiu als corrents de l’extrema dreta i l’amenaça d’un futur govern PP-Vox. Urtasun ha destacat que Catalunya sempre ha estat implicada en les grans lluites globals i per això es va mobilitzar en les eleccions del 2023 per barrar el pas a un triomf ultra. En aquest sentit, ha al·ludit a les paraules del portaveu del PP Miguel Tellado quan es va referir a la necessitat de cavar la fossa del govern espanyol.
“Quants Candel hi ha avui?”
Maria Candel, filla del Paco Candel, ha enviat un missatge d’adhesió a l’acte. Liliana Reyes, responsable de Migracions de CCOO, la diputada al Congrés Viviane Ogou, la periodista Montse Santolino i el regidor Manuel Domínguez, han fet una taula rodona sobre el llegat de Candel. Reyes, nascuda a Mèxic, s’ha referit al paper clau de la llengua com a vertebrador de la societat i ha assegurat: “Nosaltres volem que el català sigui també la nostra llengua”. Domínguez ha destacat l’impacte del llibre, que va aplegar molta gent diferent que va entendre la necessitat d’un catalanisme integrador i com Candel va explicar que havia escrit el llibre per “defensar a ultrança l’immigrant pobre”.
Montse Santolino, que s’ha definit com “una indígena de l’Hospitalet”, s’ha preguntat quants Candel hi ha avui i què es pot fer per multiplicar-los. Ha recordat que l’escriptor va deixar els estudis als setze anys i que avui doia algú com ell seria una dona boliviana monoparental que tindria moltes dificultats per escriure un llibre com Els altres catalans. Davant l’onada xenòfoba que empeny, Santolino s’ha mostrat confiada en què, com els anys 60, “el catalanisme serà més fort que tots aquests discursos catastrofistes”.
Santolino ha assenyalat que la catalanitat implica llengua i mobilitat social: "Tenim un país segregat socialment i territorial, i hem de recosir aquest país". La periodista ha esmentat el cas de l'Hospitalet i els seus problemes de cohesió, amb Mésun barri com el de la Florida amb "una densitat de població del mateix nivell que el de ciutats com Bombai".
Viviane Ogou ha mostrat un to més crític, considerant que ella mai serà vista com una catalana: "Perquè soc una dona racialitzada". La jove diputada ha afirmat que només si s'atén la realitat de les persones de les perifèries serà factible preservar la Catalunya un sol poble. "Com volem construir un futur compartit si no parlem amb aquests nous catalans, com volem que parlin català si nosaltres no hi parlem amb ells, si no els convidem a les festes nostres?". Ogou també s'ha referit a la divisió racial del treball, un fenomen que també es produïa en els anys de la immigració que va viure Candel.
Liliana Reyes ha convocat a "desmentir les mentides" sobre la immigració en un moment en què el discurs que s'està obrint pas no és precisament el de Candel. Ha cridat l'atenció sobre la realitat dels immigrants sense drets i que hi ha 220.000 persones en situació irregular. "Si no es lluita contra la pobresa i la desigualtat no hi ha futur. Una persona no se sent d'aquí fins que té els seus drets garantits".
La regidora de Salut de Barcelona Gemma Tarafa, que també ha recordat Gaza, ha conclòs l'acte invocant la vigència de Candel i ha reclamat la regularització dels immigrants que ja fa temps que viuen aquí i que estan en una situació irregular. Una petició que ella ha fet de manera insistent en altres ocasions i que ha provocat l'aplaudiment d'un públic que ha omplert a vessar la sala i que al final ha cantat dempeus Els Segadors, que Candel també va contribuir a fer un himne dels altres catalans.
