
La pèrdua de suport electoral de CiU a les darreres eleccions al Parlament, amb una pèrdua de 86.000 vots, 7,73% de suport electoral i de 12 escons, va respondre a un vot econòmic de càstig al govern de la Generalitat, com sí que ha passat en d'altres països de la OCDE? La resposta és molt clara, no. Aquesta és la conclusió que va presentar al Parlament aquest divendres Agustí Bosch, professor de la Universitat de Girona, en el marc d'un estudi dels comicis del 25N de la Càtedra de Cultura Jurídica de la mateixa universitat.
Segons Bosch, sovint es troba un paral·lelisme entre la caiguda del PIB i el càstig electoral que reben els partits al govern. En aquells estats on el PIB ha caigut més, el percentatge de vot que obtenen els partits que estan al govern és pitjor. Un exemple tangible és Islàndia que l’any 2009, amb una caiguda del PIB del 7%, el partit de govern va perdre un 15% dels vots. En canvi, a Eslovènia, el 2008, sense crisi, el vot als partits de govern va créixer.
Aquest fenomen de clara relació entre crisi i suport electoral, és a dir, entre la caiguda del PIB la pèrdua de suport electoral dels partits al govern i de premi als partits de govern en els temps de bonança, es coneix com el vot econòmic. Una fórmula que en el cas de Catalunya, no és vàlida.
Bosch recorda que a Catalunya el 2012, hi havia una caiguda del PIB de l’1,6%. Això podria portar a calcular una caiguda del vot a CiU de prop del 9%, tot i que les enquestes parlaven de si CiU tindria majoria absoluta o no. Al final, la caiguda de CiU va ser del 8%. Però no pas per càstig electoral a CiU, sinó per dos factors: "l'exhoneració, és a dir, el votant no creu que la culpa de la situació econòmica la tingui el govern de Catalunya, sinó l'espanyol, i per arrossegament, és a dir, la gent va votar com si fossin unes eleccions generals, premiant o castigant el govern espanyol segons la seva percepció de la situació econòmica".
La culpa és del PP
"Curiosament", per Bosch, "els electors de CiU van fer un vot econòmic d’oposició, és a dir, com més malament van veure la situació econòmica, més van votar el partit de govern a Catalunya, és a dir, que es castiga un altre govern, l’espanyol, al qual es responsabilitza de la crisi econòmica". Una dada que per l'expert aguditza la sensació de fidelitat del votant convergent quan es debaten qüestions econòmiques.