Quico Sallés, parlant amb Encarna Montilla, aquest divendres a Castro del Rio. Foto: Adrià Costa.
Dissabte al migdia a Castro del Río, a Còrdova, plou molt, moltíssim. Una senyora ens veu caminar i ens pregunta si som pelegrins del Camí de Sant Jaume. Li diem que no, que som periodistes i que volem que ens expliquin coses. I ens demana quines coses volem saber. I li preguntem el seu nom, per les eleccions de diumenge, sobre Catalunya i si, en general, està contenta.
A la primera pregunta ens assegura que es diu Encarna Montilla i la tercera pregunta respon un sí ras i curt acompanyat d'una rialla. Sobre les eleccions, no s'hi escarrassa. Diu que és d'esquerres però li agraden els radicalismes. Fa dues setmanes, Susana Díaz, del PSOE, va visitar Castro i li va demanar afanyar-se a millorar les coses. Al principi li va fer il·lusió Podem, però ara tampoc li acaben de fer el pes.
La conversa, sota la pluja i mentre ens va col·locant sota un balcó per tal que no acabem xops com uns polls, deriva cap el procés català. L'Encarna va viure a Sabadell onze anys. Va emigrar amb els seus pares a Catalunya però va tornar a Castro quan es va casar. Els seus pares, però, es van quedar i van morir a Sabadell. La seva germana, que és infermera, encara hi viu.
L'Encarna té mono de les Rambles. Diu que la diferència entre Castro i Sabadell és que al poblet de Còrdova quan et trobes amb els amics, abans et miren i després t'abracen; en canvi, a Catalunya quan et trobes amb els amics, primer t'abracen i després et miren. A Barcelona, hi va sovint, però menys del que voldria.
Assegura que a Catalunya mai no es va sentir discriminada. Mai va gosar parlar en català. Recorda la professora gallega que tenia a l'escola. Es va manifestar per la tornada de Josep Tarradellas. No li fa gaire gràcia el procés. Diu que és massa radical. "Hi ha un problema mal explicat allà i mal entès aquí", sentencia. Per acomiadar-se, ens recita Espriu i s'entendreix en rememorar quan va llegir per primer cop La plaça del Diamant. "Ho vaig fer en català, encara tinc la pell de gallina". Ens fa dos petons. I s'acomiada dient-nos que encara està més contenta.
