Jordi Pujol, en un moment de l'entrevista. Foto: ACN
L'expresident de la Generalitat, Jordi Pujol, és des d'aquest dimarts a Nova York per exposar la seva visió sobre la relació entre Europa i els Estats Units. En una entrevista concedida a l'Agència Catalana de Notícies a la delegació de la Generalitat, Pujol recorda la seva acció exterior com a president i assegura que durant els anys 80 i 90 es parlava d'un "model català", cosa que ara, segons diu, ja no passa. L'expresident comparteix les paraules del conseller Ernest Maragall i diu que Catalunya està "fatigada" i "desconcertada". En concret, sobre la crisi per les declaracions del titular d'Educació, diu Pujol, que s'ha tancat malament."'Però, bé... tothom sap el que un i l'altre pensa i diu", afegeix.
'Europe and the United States in Today's World', així es diu la conferència que pronunciarà aquest dimecres a la Universitat de Nova York i dijous a la de Princeton. Estan en crisi les relacions entre Europa i els Estats Units?
Europa passa un mal moment. Els Estats Units no, però estan en un moment de canvi. Ja no són l'única potència i han de comptar amb més gent. Han de comptar amb Europa, però a Europa també li costa perquè li costa prendre moltes decisions. L'Occident –i per occident s'entén bàsicament Europa i els Estats Units- ha de continuar existint.
El 'West' ha estat l'únic que en el món ha defensat uns determinats valors democràtics i de respecte a les persones que han permès un desenvolupament de les societats més lliure. Això ho defensem els occidentals, no ho defensaran el xinesos, no ho defensarà l'Islam. Convé molt que això de l'Oest existeixi. En un moment en què la relació Estats Units Europa no acaba de lligar. En un moment en què la relació no acaba de ser fluida ni gaire productiva. I això és el que he vingut a dir aquí a Nova York.
A la segona part del seu llibre de memòries dedica força espai a la projecció exterior de Catalunya. Parla dels seus 374 viatges a l'estranger, de l'entrevista de set minuts amb George Bush a la Casa Blanca. 'El nostre món és el món', deia el lema del seu govern.
A Europa es parlava d'un model català. Un país que formava part d'un estat més gros, que mirava d'ajudar que aquest estat anés endavant però, a més, com a cosa molt fonamental, tenia un projecte propi de país i, per tant, volia salvar la seva pròpia identitat i al mateix temps projectar-la. Dóna la sensació que ara el nostre referent són els escocecos. En aquella època, el referent per Escòcia érem nosaltres. El referent, ja fos el regionalisme europeu o fins i tot les regions sense estat que hi havia Europa, érem nosaltres. Això en aquell època s'havia aconseguit.
Catalunya ha perdut pistonada de portes enfora? Ha deixat de ser un referent al mapa?
No voldria entrar gaire al detall... Senzillament, ara ja no es parla enlloc del model català. Catalunya ha deixat de ser un model.
Veu José Montilla, entrevistant-se durant set minuts amb Barack Obama?
Ja no hi entro...
...
Em permetrà que no hi entri.
...
No, no. Potser un dia hauré de fer un discurs molt pròpiament polític. És molt possible que ho hagi de fer. Però ara no em toca. Només dic que ara no es parla enlloc del model català.
Com veu la situació política de Catalunya ara mateix?
Catalunya és un país que en aquests moments està una mica desconcertat. Una mica desorientat. Passa un moment difícil, senzillament, amb una certa pèrdua de prestigi de cara enfora i de pèrdua d'autoestima, de prestigi, de cara endins. I això ho hem de superar.
El conseller d'Educació, Ernest Maragall, va dir que Catalunya està 'fatigada' del tripartit.
Ho està (de fatigada). Després (Ernest Maragall) diu una cosa grossa. Diu 'tenim un govern que no té projecte'. Això és molt gros. Llavors, què farà aquest govern si no té projecte? Després ho ha rectificat... i aleshores tothom ha quedat malament. Això sí, em permeto dir-ho, ha quedat malament ell i el president Montilla. Però, bé... tothom sap el que un i l'altre pensa i diu.
Hi ha una crisi global de lideratge?
A nivell internacional hem de seguir pensant que el president dels Estats Units, Barack Obama, és un líder. A Europa ha decebut una mica perquè s'esperaven d'ell coses que no pot fer. Obama és un líder. I altres n'hi ha.
A Europa?
Angela Merkel, Nicolàs Sarkozy... Ara bé, un lideratge europeu, és veritat que no hi és. L'única possiblilitat que hi hagués un lideratge europeu és que hi hagués una gran entesa entre França i Alemanya, que, d'altra banda, sempre ha estat així. Però ara no hi és.
I a Catalunya? Hi ha líders?
Home, jo en veig un de claríssim (riu). D'això no en toca parlar-ne. Potser n'hauré de parlar. Si el país necessita que tothom digui el que en pensa, ja ho diré. Però ara encara no em toca.
La irrupció de Joan Laporta a l'escena política, com la valora?
Em sembla que el resorgiment polític de Catalunya no ha d'anar per aquí. Però això ja és una cosa en la qual jo no hi entraré, de moment.