
Oriol Junqueras (Sant Andreu del Palomar –Barcelona-, 1969). Historiador, alcalde de Sant Vicenç dels Horts i eurodiputat per ERC. És segons l'exconseller Joan Manuel Tresserras, “l'esperança blanca d'ERC”, i de moment ja ha fet el pas, després que també ho hagi fet l'exsenador Carles Bonet a presentar-se com a candidat a president d'Esquerra. Ningú de l'actual direcció no l'ha trucat, com a mínim fins aquest migdia. I recorda que com a personatge històric li agrada més ser un “Garibaldi que no pas un Víctor Manuel de Savoia, som un país de garibaldins".
- Ha fet el pas, i ara què?
-Seguir parlant amb tothom, com fa setmanes i mesos per intentar vertebrar una candidatura unitària, que garanteixi el millor de la continuïtat i que intenti renovar tot allò que sigui necessari. És un equilibri subtil, que requerirà setmanes per ajustar i afinar. Tothom ja ha fet passos rellevants en aquesta direcció, per trobar una sortida col·legiada i en equip. Es tracta que el camí que tothom ha iniciat conclogui de la mateixa manera.
- A qui es referia quan parlava dels que han fet passos rellevants?
-En aquests moments hi ha hagut gent que ha fet grans mostres de generositat, que s'han apartat per deixar passar a noves opcions com Joan Puigcercós, Ernest Benach o Jordi Portabella. Els hem de felicitar per aquesta generositat. Per tant, aprofitant aquesta generositat hem de vertebrar un projecte, equip i lideratge col·lectiu que doni servei al país i al partit.
- En aquest equip hi tenen cabuda Anna Simó, Oriol Amorós, Jordi Fàbrega, Lluís Salvador, Marta Rovira...
-Molts noms, centenars i milers de militants hi caben en aquest equip. Però haurem d'intentar afinar-ho entre tots per tal de veure quins noms acaben assumint aquesta responsabilitat en aquest moment concret. S'ha de tenir present que de responsabilitats n'hi ha moltes i de moments concrets també n'hi hauran molts. Per tant, els que l'assumeixin ara hauran de donar el relleu algú altre, fins i tot, jo mateix més endavant, suposant que el meu projecte tingui èxit.
- Ha començat la recollida d'avals?
-Encara no. De moment, tinc la meva predisposició, la postulació està feta com a president del partit. Ara s'haurà de veure reforçada o no pels militants, potser tal vegada els militants no em fan suport i aquí s'acaba l'aventura.
- Un cop ha fet pública la seva decisió, qui ha estat el primer membre del politburó actual d'Esquerra que l'ha trucat?
-Doncs,... ningú no m'ha trucat. De fet, som a l'ajuntament de Sant Vicenç i ja veu quina feinada tinc!
- Veig que no m'avançarà cap nom de la candidatura...
-Seria poc respectuós amb les suposades persones en el cas que ho fossin, i poc respectuós amb la gent que no diria. Miri, estem servint al país i hem de ser respectuosos amb tothom, com hem fet amb els tempos. S'han d'obrir i tancar carpetes quan toquen. La carpeta que he obert avui tocava obrir-la just després del consell nacional d'ERC. I ho intentarem fer així fins al final.
- Que s'estima més explicar a la militància: reinvenció o refundació d'ERC?
-Jo el que m'estimo més és Esquerra Republicana de Catalunya perquè m'estimo Catalunya. Estic convençut que ERC és la millor eina per servir el nostre país, tot i que per ella mateixa no és suficient per servir el país i per assolir la independència. Però és una eina important per contribuir-hi, per tant nosaltres estem oberts a treballar amb tothom que vulgui sumar-se al projecte d'ERC i amb tothom que estigui disposats a a avançar en els grans objectius que ERC defensa. Així, si trobem gent que està disposada avançar cap a la independència, autodeterminisme, de la convocatòria d'un referèndum d'autodeterminació ens tindrà al seu costat; si trobem algú que estigui disposat a lluitar per la sobirania fiscal del nostre país també ens tindrà, així com amb qui estigui disposat a defensar l'estat del benestar i els valors republicans.
- Independentisme útil?
-Sí, l'independentisme amb valors republicans. La proclamació de la república catalana en el marc de la unió europea, com ha estat, és i serà l'objectiu principal d'ERC, i n'estic convençut que són els objectius de la majoria de gent d'aquest país, i si no ho són explícitament en aquests moments, ho acabaran sent.
- Però serà en Víctor Manuel de Savoia o Garibaldi per a la militància?
-A nivell personal, Garibaldi. Rcordi que som un país de garibaldins. Som un país on els vaixells de pesca es deien garibaldi, on portem peces de roba que es deien garibaldines i enceníem les coses amb "Mistos Garibaldi". Riu.
