[plantillaeleccions23j]
Ni llista unitària al Congrés, ni llistà unitària al Senat. L'independentisme català no concorrerà conjuntament en cap dels escenaris a les eleccions espanyoles anticipades, convocades pel 23 de juliol. ERC ja va concretar que el "front democràtic" proposat per Pere Aragonès no implicava llistes com demanava Junts, sinó altres qüestions per fer front a un escenari on pugui guanyar la dreta i l'extrema dreta a Espanya, i que serveixi per reforçar la Generalitat. Ara, els republicans han anunciat que es presentaran conjuntament amb EH Bildu al Senat, en una candidatura sota el nom 'Esquerres per la independència'. En un comunicat, les dues formacions asseguren que reforcen d'aquesta manera els llaços no només entre els partits, sinó entre les dues nacions.

[noticiadiari]2/257929[/noticiadiari]

"Els bons resultats del treball comú fet fins ara entre les nostres dues organitzacions ens porta a oferir ara a bascos i catalans un projecte més sòlid i una aliança més forta per continuar i ampliar el treball iniciat en la millora de les vides de la ciutadania i l’avenç cap al futur en llibertat que volem per als nostres països", apunten en l'escrit. Ja fa quatre anys que ERC i EH Bildu van decidir unir forces i actuar de manera coordinada i estratègica mitjançant un acord, que a parer de les dues formacions ha suposat "avenços per al benestar social" de les ciutadanies i per a la resolució dels "conflictes català i basc" amb l'estat espanyol. 

"Hem demostrat que la unió política ens permet guanyar i oferir avenços en drets i llibertats", ha subratllat el president dels republicans, Oriol Junqueras. Per la seva banda, el coordinador general d'EH Bildu, Arnaldo Otegi, ha reivindicat que durant aquest temps les dues forces han estat un "mur de contenció" de les dretes: "El nostre compromís i responsabilitat ha estat produir els avenços i frenar els retrocessos". 

ERC i Bildu ja van concórrer plegats a les eleccions europees de l'any 2019, i també fa quatre anys, a les espanyoles, van compartir punts al seu programa electoral. Des de llavors existeix una estratègia coordinada al Congrés, que s'ha vist en moltes de les votacions d'aquesta legislatura. Principalment, hi ha hagut unitat en punts com el dret a l'autodeterminació, la defensa dels drets civils i polítics, o les polítiques socials d'esquerres i progressistes.