La llei d'amnistia, pedra angular de la investidura de Pedro Sánchez amb els vots dels partits independentistes, s'ha analitzat del dret i del revés. Després de llargues negociacions amb el PSOE -sense coordinació entre ERC i Junts-, es va acordar un text que fa equilibris i mira de garantir que quedaran oblidades les causes relacionades amb el procés entre els anys 2012 i 2023. La proposició de llei, al punt de mira de la dreta política i l'alta judicatura de l'Estat, ha anat fent passos al Congrés i la setmana passada va superar les esmenes a la totalitat.
Aquest dimarts acaba el termini per presentar esmenes al text i ERC i Junts negocien a contrarrellotge per intentar acordar amb el PSOE retocs que serveixin per blindar alguns elements que s'han demostrat fràgils, especialment després de les maniobres d'alguns jutges que veuen amb recel la possibilitat de perdre el control de les carpetes del procés.
Per on es pot millorar l'amnistia? Fonts coneixedores assenyalen alguns dels aspectes que caldria acotar més bé. El primer és el delicte de "terrorisme", que ja va generar discussió durant les negociacions de la proposició de llei i que afecta el cas de Tsunami Democràtic -on hi ha implicats Carles Puigdemont, Marta Rovira i altres dirigents independentistes- i el dels CDR de l'operació Judes, pendent de judici a l'Audiència Nacional amb penes que poden arribar fins als 27 anys de presó. El segon punt que els negociadors intenten blindar és el de l'aplicació de la llei, per intentar que s'apliqui de manera ràpida un cop s'aprovi al Congrés i entri en vigor. Un tercer punt que s'estudia és el que fa referència als casos de persones que van donar suport o assistència a dirigents del procés, per millorar-ne el redactat i evitar maniobres judicials.
Un cop es presentin les esmenes començarà la discussió a la comissió de Justícia del Congrés. ERC i Junts miraran de reforçar la llei, coneixedors que els jutges buscaran escletxes per fer-la descarrilar. Les esmenes necessitaran el suport del PSOE, reticent a tocar el text actual, i hauran de ser prou ambicioses per blindar els efectes de la llei i, alhora, passar el filtre del Tribunal Constitucional, que tindrà l'última paraula davant dels més que probables recursos i qüestions d'inconstitucionalitat, i d'Europa. Després del debat d'esmenes, la llei es votarà al Congrés, passarà al Senat -on el PP mirarà de bloquejar-la tant com pugui- i després tornarà al Congrés per a l'aprovació definitiva, previsiblement de cara a l'abril. En tot cas, abans de tot això, el debat passa ara per millorar el text.
1. Com fer encaixar el "terrorisme"
Un dels punts més complexos de la llei és l'exclusió -amb condicions- del delicte de terrorisme. Ara com ara, no s'amnistiarà el delicte de terrorisme si hi ha sentència ferma. És a dir, si els CDR acaben condemnats per terrorisme i la sentència es converteix en ferma, no entrarien dins de l'amnistia. Fonts jurídiques fa temps que assenyalen alguns problemes en aquest apartat de la llei i recomanen ampliar el requisit de la sentència ferma a la resta de supòsits de la llei, per evitar precisament crear una diferència interna que vulneraria el principi d'igualtat entre aquells casos que s'amnistien. ¿Per què un delicte de malversació amb sentència ferma es pot amnistiar i, en canvi, un delicte de terrorisme no?
Una altra opció que es valora entre els negociadors és eliminar el delicte de terrorisme de les exclusions de la llei, però això s'hauria de fer amb jurisprudència europea. Fonts consultades apunten que aquesta és una possibilitat, més encara tenint en compte que des de l'independentisme s'entén que una part de la judicatura ha utilitzat les acusacions de terrorisme de manera "fraudulenta", precisament per esquivar l'amnistia. Aquesta qüestió és especialment rellevant en el cas dels CDR, perquè el seu cas es troba ja a les portes del judici. En el cas de Tsunami, a l'espera que es resolguin diversos recursos, encara hi pot haver marge per fer decaure el delicte de terrorisme.
2. Com evitar que se n'ajorni l'aplicació
En un context en què l'alta judicatura de l'Estat és contrària o bé planteja dubtes sobre una llei d'amnistia, es dona per descomptat que els tribunals que hauran d'aplicar-la miraran de fer-la descarrilar o ajornar-ne els efectes. Ho poden fer a través de qüestions d'inconstitucionalitat -al TC- o de qüestions prejudicials -al TJUE-. En tots dos casos, el procediment queda suspès i no s'aplica la llei fins que hi hagi resposta. L'actual redactat de la llei diu que, si hi ha qüestió d'inconstitucionalitat, les mesures cautelars que hi hagi en vigor s'han d'eliminar. Això vol dir que, un cop s'aprovi l'amnistia, han de decaure les ordres de detenció o la presó preventiva, si n'hi hagués, així com les fiances pagades, en aquells casos en els quals es pugui aplicar la llei.
Fonts jurídiques consultades remarquen la importància que una llei "especial i singular" com l'amnistia s'apliqui de manera immediata. Un dels elements que hi ha sobre la taula per evitar això és intentar que també quedin sense efecte les penes que ja s'han imposat en sentència. És a dir, que Oriol Junqueras o Jordi Turull deixin d'estar inhabilitats un cop la llei entri en vigor, encara que no se'ls apliqui l'amnistia a l'espera de què digui el TC o el TJUE. Deixar en suspens el procediment i l'aplicació de la llei, però no limitar drets als afectats. Fonts jurídiques veuen complicat aquest moviment. Les esmenes que es plantegin necessiten el suport del PSOE per tirar endavant, i no poden entrar en contradicció ni amb la Constitució ni amb el dret de la Unió Europea.
3. Com limitar les maniobres dels jutges
Jutges com Manuel García Castellón o Pablo Llarena han manifestat dubtes sobre l'amnistia i al llarg dels anys que fa que porten causes relacionades amb el procés -Tsunami Democràtic, el primer, i l'1-O, el segon- han demostrat la capacitat per maniobrar per aconseguir els seus objectius. García Castellón manté viva una causa per terrorisme i mira de vincular-hi un mort malgrat que la Fiscalia no li compra la tesi, i Llarena va esquivar l'any passat la reforma del codi penal per mantenir la persecució contra Puigdemont i la inhabilitació de Junqueras. Per limitar la capacitat dels jutges, els independentistes estan mirant amb lupa la llei per evitar qualsevol escletxa. Un exemple en aquest sentit, entre més, fa referència a causes que afecten col·laboradors de dirigents del procés -assessors com Josep Alay o els policies que van fer d'escorta de Puigdemont, entre d'altres-.
En alguns casos, el relat judicial desvincula actuacions d'alguns encausats dels fets del procés independentista (d'Alay, per exemple, es diu que va anar a Nova Caledònia per motius personals, en un viatge privat, però pagat amb diners públics). Això, sostenen fonts jurídiques, facilitaria deixar-lo fora de l'abast de l'amnistia. Sobre la taula hi ha la possibilitat d'eliminar del redactat de la llei que, per acollir-s'hi, cal que les actuacions tinguin "vinculació directa o indirecta" amb el procés. Això podria acotar el marge de maniobra dels jutges, però alhora facilitaria l'entrada de persones que han comès delictes sense cap relació amb l'1-O, cosa que difícilment obtindria el suport de la majoria del Congrés. Tenir previstes totes les possibilitats és, en alguns casos, intentar trobar la quadratura del cercle. Sigui com sigui, aquesta setmana es començarà a treballar la millor manera per protegir la llei d'amnistia.