Els republicans, que han quedat tercers amb 32 diputats pels 34 de la llista de Carles Puigdemont i només a 11.000 vots de distància, creuen que ha de liderar l'executiu el president legítim i aquest tindrà el seu vot, però si no pot tornar de Bèlgica per evitar la detenció el guió canvia al seu entendre.
El líder d'ERC disposa d'un informe del partit que indica que podria ser investit fins i tot des de la presó. Aquest mateix dissabte l'advocat del president, Jaume Alonso Cuevillas, ha admès als micròfons de Catalunya Ràdio que podrà recollir l'acta de diputat per poders, però no tornar a Catalunya ni ser investit des de Bèlgica sense ser detingut i que ha de valorar "què val més la pena" davant l'eventual entrada a presó.
Un debat de la campanya
ERC va preveure en campanya el fet que ni Puigdemont ni Junqueras poguessin ser investits i va assenyalar Marta Rovira, la secretària general, com a eventual presidenta si guanyava les eleccions. Dirigents republicans, com ara Carles Mundó, van emplaçar Junts per Catalunya a fer el mateix però aquests s'hi van negar amb vehemència i es van aferrar al retorn de Puigdemont i la restitució del govern legítim. De fet, era el seu principal reclam per demanar el vot.
L'argument que fan servir fonts d'Esquerra consultades és que Junqueras, com a vicepresident del Govern legítim -cessat per l'article 155 de la Constitució-, és el següent en la cadena de comandament si Puigdemont es veu obligat a quedar-se a l'exili. El cap de cartell de Junts per Catalunya avalua aquests dies quines possibilitats té de tornar a Catalunya i sotmetre's a la investidura, i ho fa assessorat pels seus advocats.
En campanya, Puigdemont va indicar que, si guanyava les eleccions desfaria el camí i es desplaçaria a Palau acompanyat de tots els consellers que estan empresonats -com Junqueras, que confia en sortir d'Estremera després de declarar el 4 de gener al Tribunal Suprem- o bé exiliats a Bèlgica. Divendres, des de Brussel·les, va insistir que un moviment com aquest requeria "garanties", com ara que l'Estat acceptés el resultat del 21-D i aquest dissabte que ha de defensar el mandat de les urnes i que "des de la presó no es pot fer".
[blockquote]Junqueras declararà el 4 de gener davant del Suprem, i si queda lliure, tornarà a primera fila en vistes a la constitució del Parlament. Els "Jordis" i Forn ho faran l'11[/blockquote]
El pla del president, en essència, passa per declarar davant del Suprem sense que li siguin imposades mesures cautelars de presó com va passar amb els seus companys que van declarar el 2 de novembre a l'Audiència Nacional. Això requeriria d'un pacte amb la Fiscalia i, de retruc, amb el govern espanyol, que la controla directament.
La directora de campanya de Puigdemont, Elsa Artadi, va voler deixar clar que esperaven que el dirigent independentista pogués sotmetre's "aviat" a la investidura. En tot cas, Junts per Catalunya i ERC ja treballen per nomenar negociadors que estableixin converses per formar Govern. "No podem trigar", sostenen tots els consultats, conscients com són que constituir l'executiu implica aixecar automàticament el 155. Un dels elements que no controla l'independentisme és el dia que es convocarà el ple de constitució del Parlament, perquè aquesta vegada el convoca Mariano Rajoy.
Debat incipient a Junts per Catalunya
Oficialment, ERC aposta per la restitució del Govern legítim, amb Puigdemont al capdavant, i Junts per Catalunya no disposa de cap "pla B". "Encara que haguéssim quedat tercers, la nostra aposta seria la del president", sostenen dirigents del PDECat consultats. Sectors del partit, malgrat això, posen damunt la taula -en privat- una opció: Jordi Sànchez. El número dos de la llista, exdirigent de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) i empresonat a Soto del Real, declara l'11 de gener al Suprem i espera recuperar la llibertat. Si el posen en llibertat i Puigdemont no pot tornar, es convertiria en una opció a tenir en compte. El nom d'Artadi també havia circulat però s'ha autodescartat com a presidenta i ha recordat que només contemplen l'opció de Puigdemont.
| Les cinc claus de la negociació |
|---|
| 1. Equips negociadors: per part de Junts per Catalunya, els responsables de comandar les converses estaran formats per membres de la candidatura i també per dirigents del PDECat. En aquest sentit, es preveu que Artadi en formi part, així com també els consellers Josep Rull i Jordi Turull, i Marta Pascal, coordinadora general del partit, també tindrà un paper en les negociacions. Per part d'ERC, el pes el portarà Marta Rovira però també hi haurà consellers i dirigents d'alguns dels seus socis, com ara Toni Castellà de Demòcrates. 2. Demandes i equilibris: les fonts consultades asseguren que el PDECat partirà de la base del repartiment actual, que és del 60%-40%, però aquesta aquesta aproximació no acaba de convèncer els republicans. Segons ells, com que hi haurà consellers que no podran -o no voldran- tornar-ho a ser, com és el cas de Meritxell Borràs, Dolors Bassa o Carles Mundó -els tres han dit, de forma més o menys contundent, que, en un principi, no tenien intenció de repetir- o bé els que estan exiliats, caldrà negociar-ho tot de nou. També s'ha de substituir el dimissionari Santi Vila. "I això implica un repartiment de 50%-50%", sosté un alt responsable republicà. Ho justifiquen perquè JxCat va obtenir un 50,3% dels vots que suma aquesta candidatura amb ERC, qui va aconseguir el 49,7% restant. Igualment, els republicans reclamen que la CUP també entri ara a Govern -i la formació està disposada a parlar-ne-. Malgrat el mal resultat dels anticapitalistes, ERC vol que la transversalitat independentista també es tradueixi a l'executiu i no només al Parlament, i que tothom "assumeixi responsabilitats". 
Marta Rovira, a la seu electoral d'ERC Foto: Josep Maria Montaner 3. Futur judicial: la clau de volta per definir qui entrarà al Govern és en quina situació judicial es troben integrants de l'executiu legítim. Diverses fonts consultades veuen "molt complicat" que es repeteixi l'alineació de principis del 2016, perquè encara tenen pendent un judici i les penes de presó són una possibilitat factible. 4. Calendari: com a molt tard, el Parlament s'ha de constituir el 23 de gener -tot i que la decisió de si avançar-ho depèn del president interí i, en aquest cas, qui ostenta la representativitat és la vicepresidenta espanyola, Soraya Sáenz de Santamaría-. A partir d'aquí, hi haurà deu dies hàbils per triar president en primera volta. En tot cas, els equips negociadors de Junts per Catalunya i ERC es posaran a parlar després de Sant Esteve. 5. Full de ruta: un dels aspectes que estaran damunt la taula és quin ha de ser el programa de Govern. Segons fonts independentistes, haver aconseguit la victòria en escons i no en vots, sumada a la victòria de Ciutadans, fa que la bilateralitat torni a estar al centre de l'estratègia. Per això Puigdemont va demanar divendres passat una reunió "sense condicions" a Mariano Rajoy i ERC vol implicar els "comuns" i posar l'accent en un programa social i el procés constituent, per eixamplar la majoria per l'esquerra -un objectiu més senzill, de fet, si la CUP entra a Govern i aquest, per tant, té majoria progressista-. |
