.@Esquerra_ERC crida a vèncer els «carcellers» de @junqueras. Informa @_Sara_Gonzalez_ des de Sant Vicenç dels Horts https://t.co/iXqvbkUlo7 pic.twitter.com/blfafyWhi7
— NacióPolítica (@naciopolitica) 11 d’abril de 2019
ERC haurà de galopar en aquesta campanya amb l'alè al clatell d'un PSC que aspira alimentar-se de l'anomenat efecte Sánchez i les crides al vot útil per frenar el tripartit de dretes, tot i que hi ha una important bossa de votants indecisos sobre si donar suport als republicans o a Junts per Catalunnya. "Això va de PSOE o ERC", ha resumit el vicepresident del Govern, Pere Aragonès, en l'arrencada de la campanya des de Sant Vicenç dels Horts.
Buscant reduir la campanya a aquesta dicotomia, els republicans han tret tota l'artilleria contra els socialistes des del primer minut repassant l'historial que acumula el partit de Pedro Sánchez: des del 155, al sí a la investidura de Rajoy i les fotos de Miquel Iceta amb PP i Ciutadans, així com el canvi d'opinió i l'"acovardiment" del PSOE amb la figura del relator que va dinamitar l'intent de diàleg. Paradoxalment, són conscients que, si es dona la suma, hauran d'acabar votant la investidura de Sánchez per frenar l'alternativa de dretes.
Els partits independentistes tenen clar que al 28-A s'enfronten dues visions antagòniques sobre com encarar el conflicte amb Catalunya, però que cap d'elles contempla el dret a l'autodeterminació. Els resultats determinaran també qui encara les eleccions municipals i les europees -en les quals Junqueras i Carles Puigdemont són caps de llista- amb una posició de força, però també quina estratègia portarà la batuta a partir d'ara dins de l'independentisme.
ERC oneja la bandera del "realisme polític, la credibilitat i confiança", tal i com especifica al seu programa, per garantir un creixement "progressiu" dels partidaris de la República Catalana. Però el primer requisit per poder-ho posar en pràctica és tenir un possible interlocutor a Madrid, i aquest queda clar que no serà ni un govern de les tres dretes ni tampoc un del PSOE amb Ciutadans. Les eleccions, insisteixen, van de "llibertat" o "repressió", el binomi que recull el seu espot electoral.
â—Va de democràcia! #VaDeLlibertat!
Fins que siguem lliures!✊
Fins que sigueu lliures!🎗 pic.twitter.com/jhdQxd00ad— Esquerra Republicana (@Esquerra_ERC) 11 d’abril de 2019
[blockquote]"L'únic obstacle perquè Albert Rivera sigui vicepresident i Arrimadas i Cantó ministres, es diu Esquerra Republicana"[/blockquote]
"Junqueras només m'ha demanat una cosa: que guanyem als seus carcellers". Així ha demanat Gabriel Rufián el vot per a ERC en una arrencada de campanya que ha coincidit amb el 50è aniversari del líder republicà. Conscients que el seu principal rival per imposar-se a les urnes són els socialistes, ERC no només s'ha erigit com el dic de contenció de l'extrema dreta, sinó també com "l'únic" partit -és a dir, dins de l'independentisme la força eficient- que pot impedir que el PSOE pacti amb Ciutadans. "L'únic obstacle perquè Albert Rivera sigui vicepresident i Arrimadas i Cantó ministres, es diu Esquerra Republicana", ha proclamat el número dos de la candidatura republicana.
Prou força al Congrés per ser decisius
Un dels principals leitmotivs de la campanya dels republicans és reclamar tenir prou força al Congrés per poder ser decisius i decantar pactes davant d'un dels majors riscos: que el PSOE acabi teixint una aliança amb Ciutadans o, un escenari encara més advers, que és que acabi governant el tripartit de dretes. Precisament per aquest motiu, Oriol Junqueras ha adreçat aquest dijous una carta a la militància en la qual subratlla la importància de no fixar línies vermelles que acabin desembocant en una Moncloa liderada per l'extrema dreta, una advertència adreçada tant els partits independentistes com al propi PSOE.
En el seu programa, ERC es reivindica com la força dins de l'independentisme capaç de reclamar la República a través de la via de la "mà estesa" i el "diàleg", camí pragmàtic que contraposa a l'estratègia legitimista i de xoc amb l'Estat que abandera l'entorn de Carles Puigdemont. En la mesura que l'Estat es continuï mostrant "incapaç d'abordar políticament la situació a Catalunya", consideren els republicans, no s'estarà en condicions de superar la crisi institucional. "Diu Sánchez que sempre rebutjarà l'autodeterminació: és una oportunitat perfecta de demostrar-li que s'equivoca. Ni ell, ni el Suprem ni el Constitucional decidiran el futur d'aquest país", ha sentenciat Aragonès.
Els republicans entenen que si Pedro Sánchez va convocar les eleccions del 28 d'abril va ser per falta de "coratge" a l'hora d'afrontar el diàleg amb Catalunya. Des dels socialistes, però, assenyalen que ja eren decisius aquesta legislatura però que van renunciar a donar suport a la tramitació dels pressupostos, motiu pel qual Pedro Sánchez ha convocat aquests comicis.
El número dos de la candidatura encapçalada per Junqueras ha dibuixat un escenari postlectoral que ha definit com a "temps foscos, durs, en què el feixisme camparà a plaer", motiu pel qual "dir la veritat" tindrà costos de tipus polític i personal. "Costarà més que mai plantar cara", ha advertit tot definit PP, Ciutadans i Vox com els "genets de l'apocalipsis". ERC ha estrenat avui en campanya la coalició amb Sobiranistes i un Joan Josep Nuet de número quatre que ha erigit la candidatura com la que representa "el 80%". També Elisenda Alamany, exdirigent dels comuns i número dos d'Ernest Maragall a les municipals, ha fet pinya a Sant Vicenç dels Horts en l'arrencada de la campanya.
Un historial de suport que els republicans esperen superar
Al 2015 i al 2916, amb Rufián de cap de llista fent tàndem amb Joan Tardà, ERC va obtenir nou diputats al Congrés, fet que va suposar triplicar la seva representació a Madrid respecte les eleccions del 2011, quan Alfred Bosch va aconseguir tres representants. Els republicans van aplegar fa tres anys 629.294 vots (el 18,17% a Catalunya), una xifra que esperen superar tenint com a referència les eleccions al Parlament del 21-D, quan Junqueras va aplegar 929.407 vots (un 21,39% del suport) i es va quedar a 12.000 vots de passar per davant de Puigdemont.