ERC vol Llanos de Luna al Parlament per les estelades i la Guàrdia Civil

Creu que són fets de gravetat, vulneració de drets fonamentals i incomprensió de la normalitat democràtica, que vulnera competències catalanes

Publicat el 09 de febrer de 2014 a les 14:25
L'estelada és un element prou habitual als balcons.

ERC demanarà dilluns formalment la compareixença al Parlament de la delegada del govern espanyol a Catalunya, Maria de los Llanos de Luna. Volen que doni "explicacions" sobre si agents de la Guàrdia Civil "van prendre nota" d'adreces particulars de Sant Celoni on hi havia penjades estelades al balcó, tal com han apuntat alguns ciutadans, ha explicat el vicesecretari de Comunicació d'ERC, Oriol Amorós. Si "es comprova", serien uns fets "de gravetat, vulneració de drets fonamentals i incomprensió de la normalitat democràtica", ha recriminat Amorós en recordar que les competències en seguretat són "exclusives" de Catalunya. 
 
Ahir dissabte, dos agents de la Guàrdia Civil van ser vistos a Sant Celoni passejant pel centre. Segons testominis, miraven els balcons i anotaven en una llibreta en quins immobles hi havia estelades al balcó. Tot plegat va indignar els veïns, i aviat la notícia va córrer a les xarxes socials, i fins i tot se'n va fer ressò la premsa internacional. 
 
ERC ha fet també una crida a la participació ciutadana a la mobilització que ha convocat per aquest dilluns la plataforma Somescola en contra de la interlocutòria del TSJC que obliga a impartir un 25% de les classes en castellà als centres on els alumnes ho demanin. Volen que la concentració sigui "un fort missatge d'unitat civil en defensa de la igualtat d'oportunitats i de la llibertat" dels alumnes, ha afegit, que implica conèixer les dues llengües, el català i el castellà. 
 
Consideren que és "un atac" dels "aparells de l'estat que actuen amb molta mesquinesa". "No només ataquen la llengua sinó que per primer cop busquen la divisió" i que als centres escolars "es provoqui el conflicte", ha reblat. Amorós considera per tot plegat que la decisió judicial contra l'immersió lingüística a les escoles és un atac a la llengua i també "a la convivència".