Especial investidura. La dreta espanyola ho prova amb Feijóo
L'«Snooker» a Nació, l'espai polític més «hardcore», analitza la trajectòria i el moment del PP i la seva relació amb la premsa, Vox i els independentistes
Ara a portada
Publicat el 22 de setembre de 2023 a les 13:30
Actualitzat el 23 de setembre de 2023 a les 17:48
Dimarts 26 de setembre el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, provarà de ser investit. No sembla que hagi d'aconseguir que cap diputat socialista el voti i tindrà només els vots del seu partit, Vox, UPN i CC, insuficients per ser president. Però quin és el moment de la dreta espanyola? Quin són els seus orígens i què condiciona la seva relació amb Vox? És possible que torni a la Moncloa sense refer les relacions amb el nacionalisme de centre-dreta català i basc? I els mitjans, quin paper hi juguen en tot plegat? I, finalment, per què pesa tant Madrid, ara amb Isabel Díaz Ayuso, al PP?
Són preguntes que ens fem i que responem en aquest "Especial investidura" de l'Snooker que podeu escoltar a YouTube, a Spotify, a Google, a Apple i a Ivoox. N'hem parlat amb Ferran Casas, subdirector de Nació i conductor del programa, amb Oriol March, cap de Política, i amb Joan Serra Carné, redactor en cap. Per saber-ne més, hem conversat amb Josep Capella, periodista de la delegació de TV3 a Madrid que fa més de tres dècades que segueix l'actualitat política a la capital espanyola.
Durant l'episodi ens hem referit a tres llibres, que són aquests: La desfachatez intelectual (Catarata), d'Ignacio Sánchez-Cuenca; El sequerón (Planeta), de Pilar Cernuda i Fernando Jáuregui; i Palabra de director (Planeta), de Pedro J. Ramírez.
Et pot interessar
-
Política L’extreballador d’ERC esquitxat pel cas dels cartells, repescat com a assessor de la Diputació de Barcelona
-
Política L'alcalde d'Ourense llença una crítica racista al Reial Madrid: «S'equivocaven amb els jugadors negres»
-
Política Junts dona dos mesos al PSOE per complir amb l’oficialitat del català a Europa i l’amnistia
-
Política La Generalitat vol connectar en 5 anys més de 6.000 equipaments públics a la xarxa de fibra òptica pròpia