USTEC afirma que si el Departament d'Educació planteja un increment salarial d'entre 400 i 500 euros mensuals per a cada docent, podrien parlar d'aixecar les vagues i la resta de protestes. "Es podria posar-se sobre la taula i veure si el col·lectiu ho considera acceptable per revertir la situació d'injustícia salarial", ha assenyalat la portaveu del sindicat majoritari, Iolanda Segura, en una entrevista al diari Ara.
En aquest sentit, ha dit que caldria posar calendari, de tal manera que, per exemple, 200 euros siguin per aquest primer any i la resta en dos o tres anys més. Això els permetria "acabar de negociar", però ha alertat que no signaran res si el col·lectiu no els hi dona el vistiplau. En tot cas, ha dit que el que és "inconsultable" són els 200 euros de pujada mensual que inclou l'acord actual.
Pel que fa a la dotació de plantilles, ha valorat l'anunci fet per la consellera d'Educació, Esther Niubó, la setmana passada de 500 noves dotacions per a l'escola inclusiva a partir del curs vinent. Segura ha afirmat que aquests recursos no quedaven recollits a l'acord i que "van ser una proposta d'USTEC". D'altra banda, ha afirmat que encara no tenen la convocatòria oficial ni l'ordre del dia de la reunió de dijous. "Si hi hem d'anar, hi anirem, però sempre que hi anem a negociar", ha dit.
El Govern descarta la demanda de l'USTEC
La demanda de l'USTEC, però ha estat rebutjada per la consellera d'Educació, Esther Niubó, que considera "maximalista" demanar un increment salarial d'uns 400 euros al mes per aixecar les protestes. Des del sindicat, però, recorden que la "proposta de màxims" era de 700 euros mensuals, que equival al 100% del complement salarial.
Niubó ha defensat que el Govern ja ha fet un pas endavant en salari, amb un increment del 30% del complement específic que es tradueix en uns 200 euros mensuals més en 4 anys, a més de reiterar la crida als sindicats a participar en la reunió de dijous. La consellera també ha defensat que el Govern està fent un "esforç sense precedents" per donar resposta a les reclamacions dels docents i ha destacat que aquest és el principal objectiu de l'acord assolit amb CCOO i UGT.
Sobre la polèmica infiltració de dues agents dels Mossos d'Esquadra en una assemblea de docents la setmana passada, Niubó ha insistit que "no en tenia coneixement previ". La consellera, però, ho ha defensat i s'ha mostrat convençuda que darrere hi ha uns objectius i uns propòsits, i que caldrà "esperar a les explicacions" que es facin des del Departament d'Interior al respecte.
Què passarà si no hi ha acord abans de finals de curs?
Sobre què passaria si no s'assoleix un acord abans de finals de curs, Segura apunta que el que hi haurà serà un setembre i un octubre "moguts". Ha reconegut que hi pot haver un "desgast" de la mobilització, però ha assegurat que "hi ha moltes altres maneres de tirar-ho endavant". Entre aquestes maneres, ha situat que més centres se sumin a no fer sortides ni colònies o a no fer cap activitat de les que es fan "de manera voluntària". Tanmateix, ha considerat que les famílies estan "a favor" de les reclamacions dels docents i que la comunitat educativa, en general, els dona suport.
