L’entesa es va cuinar a foc lent. Ja fa més 10 anys, quan ERC presentava la llista de Josep-Maria Terricabras en solitari a les europees, dirigents republicans destinaven hores a sopars amb polítics d’EH Bildu i BNG. En moltes de les trobades hi era Oriol Junqueras i també Gabriel Rufián. Eren sopars informals, per trencar el gel, guanyar confiances i on es compartia una idea: a la sobirania s’hi avançaria per l’esquerra. Fruit de tota aquella feina de formigueta, aquest 2024, a les eleccions europees, aquestes formacions conflueixen sota la coalició Ara Repúbliques per segona vegada. Per primera, s'hi han sumat també sobiranistes balears. Totes aquestes sensibilitats de les nacions sense estat de l'estat espanyol han convergit aquest dimecres a Madrid, en un acte al Cercle de Belles Arts, quan falten poques hores per una victòria de l'independentisme català que tirarà endavant també gràcies a sobiranistes bascos i gallecs: l'amnistia. En l'acte, s'ha fet una crida a tots aquells espanyols de fora dels Països Catalans, Galícia i Euskadi perquè votin Ara Repúbliques, perquè és l'única força "capaç de fer moure el règim", en paraules de Junqueras.
ERC, EH Bildu, BNG i Ara Més venen de tradicions i històries polítiques diferents, però que han vist com al llarg del temps les seves estratègies han convergit. Principalment enterrant els maximalismes i apostant per eixamplar la base sobiranista. També amb la voluntat de conquerir els governs. I entenent que no hi ha lluita nacional deslligada de la lluita social. Ara fa uns dies, en una entrevista a Nació, la cap de llista de la coalició, Diana Riba, davant la pregunta de per què és més fàcil que ERC es presenti a les europees amb partits de fora Catalunya que amb Junts, argumentava que perquè és un "partit de dretes". Entre altres coses, pel vistiplau dels de Carles Puigdemont a un pacte de migració i asil que facilita les devolucions en calent. Aquest últim element s'ha criticat amb força a l'acte.
La majoria de ponents s'han dirigit a població madrilenya, i en concret al "Madrid antifeixista". En les europees del 2019, a Madrid van ser 5.733 les persones que van optar per aquesta opció, una xifra baixa que només representa el 0,18%. Malgrat això, hi han insistit. Concretament, Riba ha demanat el vot per Ara Repúbliques davant de Sumar i Podem, forces amb les quals ha reconegut que "comparteixen lluites", però que no tenen "projectes per les nacions" i que estan immerses en veure "quin espai es queden", en referència al dessagnament de les esquerres a l'esquerra del PSOE.
"Als madrilenys farts de les polítiques de l'extrema dreta de la senyora Ayuso, Ara Repúbliques és la vostra millor opció. És l'única alternativa a l'establishment que representen el PP i PSOE", ha reblat Riba. En la mateixa línia s'ha posicionat Junqueras, un dels principals artífexs de la coalició, que s'ha dirigit a la totalitat dels espanyols "demòcrates, republicans i antifeixistes" perquè els confiïn els vots a la seva aposta. Per donar pes a l'argument que els independentismes són els únics que aconsegueixen que el "règim es mogui", ha posat d'exemple l'amnistia o la reforma d'un codi penal "injust". "Volem el vot de qualsevol ciutadà europeu que visqui a qualsevol racó de l'estat espanyol", ha afegit.
La veu de les Illes Balears ha arribat de la mà de l’eivissenca Mercè Chumillas, que ha fet un al·legat a favor de l’oficialitat del català a Europa, ja que ajudaria a defensar la llengua en un territori assetjat per les polítiques del PP i Vox, obsessives contra el català. Néstor Rego, del BNG, també ha insistit en la idea que les forces sobiranistes són les úniques capaces "d'impugnar el règim del 78". Per últim, Oskar Matute ha fet una crida a l'antifeixisme i l'antimilitarisme i a una Europa que posi al centre la vida per sobre del capital.
Manifest d'Ara Repúbliques
Posar d'acord quatre formacions de tres nacions diferents no és cosa fàcil. Ara fa unes setmanes, Ara Repúbliques va compartir un manifest amb els puntals que uneixen les quatre formacions en aquests comicis comunitaris: un compromís amb la defensa dels drets socials i laborals, amb un model de societat solidari, feminista, obert, ecologista i democràtic. També amb la reivindicació del dret a l'autodeterminació "com a motor d'una Europa de nacions lliures i iguals", i la defensa de la llengua i cultura.
Després de l'acte, els dirigents sobiranistes no faran llarg. Demà han de ser a primera hora al Congrés dels Diputats pel debat i aprovació de l'amnistia, que comença a les 9 del matí. Per part d'ERC, es farà un ampli desplegament que ja s'ha deixat veure en l'acte de les europees del Cercle de Belles Arts. Entre els dirigents, l'expresidenta del Parlament, Carme Forcadell, i l'exconsellera Dolors Bassa. Totes dues, preses polítiques arran de l'1-O. També es deixaran veure al Congrés dirigents com Josep Maria Jové i Juli Fernández. I mentrestant i a una ombra volguda, continuaran les negociacions discretes de l'independentisme per intentar controlar la mesa del Parlament.
Des de Madrid