Iniciar una campanya després d'una patacada electoral ho fa tot una mica més complicat. Si una cosa ha reconegut en públic en aquests primers dies la cap de llista d'ERC-Ara Repúbliques, Diana Riba (1975), són els mals resultats, però també el convenciment que el partit es tornarà a aixecar i recuperarà la confiança dels votants. Riba va ser la candidata efectiva d'ERC a les europees del 2019, amb Oriol Junqueras de cap de llista des de la presó. Va ser un fitxatge independent amb un objectiu clar: denunciar la repressió contra el moviment independentista, en tant que parella del llavors pres polític i exeurodiputat Raül Romeva. En aquests cinc anys, més enllà de denunciar la repressió, ha estat la portaveu del partit al Parlament Europeu. I hi torna, per culminar -manté en aquesta entrevista a Nació- la feina de "resolució" del conflicte polític.
El partit reedita en aquesta ocasió l'aliança amb EH Bildu i BNG, i hi incorpora també el sobiranisme de les Illes Balears. Una entesa àmplia que, en canvi, no és possible amb Junts, diu Riba, perquè és un "partit de dretes". La candidata republicana carrega amb força contra la decisió de juntaires i socialistes de votar a favor del nou pacte europeu de migració i asil, comprant les "tesis de Giorgia Meloni". Davant la incapacitat d'Europa per aturar els bombardejos a Gaza, demana un trencament de relacions immediat amb Israel amb l'objectiu que no hi arribi ni una arma més. Les propostes per la pagesia o l'acord de claredat són altres de les reivindicacions que els republicans plantegen per Europa.
Una de les principals qüestions que està en joc en aquests comicis comunitaris és l'avenç de l'extrema dreta. Per què no se l'ha sabut aturar a temps, quan ja amenaçava amb pujar posicions?
Sí que se l'ha anat aturant. Al Parlament Europeu ha existit un cordó sanitari a l'hora de legislar i fer polítiques. L'amenaça d'ara, però, és que tenim un PP europeu que comença a parlar d'extremes dretes bones i dolentes, i que en l’últim any ha trencat una mica el cordó, fent pactes puntuals. Aquest canvi també el comencen a comprar partits liberals i d’esquerres, com per exemple ha passat en l’últim pacte de migració i asil, aprovat per Junts i el PSOE. Això és el que ens espanta. Si les forces progressistes com Ara Repúbliques no som fortes, al final tothom comprarà aquestes tesis i quedaran diluïdes. Hem de ser fortes perquè les altres forces democràtiques hagin de tornar a virar cap als arguments democràtics i no d’extrema dreta, feixistes i racistes.
Com treballen per evitar que aquestes forces democràtiques no s’apropin a postulats d’extrema dreta?
Alertant de quan això passa. Fa uns dies, en un debat europeu, la número dos de Junts [Neus Torbisco] va dir que el pacte de migració i asil encara es queda curt perquè s’han de poder seleccionar les persones que arriben a Catalunya. Seleccionar? Fer servir aquest tipus de vocabulari és més que d’extrema dreta. Quan parlem de seleccionar persones humanes no estem posant per davant els drets humans. A més, el pacte ja incorpora elements molt greus com permetre les devolucions en calent de manera legal, o que es puguin pagar 20.000 euros per migrant que no vulguis acollir. Estem posant preu a les persones. És vergonyós, una catàstrofe, i compra absolutament les tesis de l’extrema dreta.
"La número dos de Junts, Neus Torbisco, fa servir un vocabulari que va més enllà de l’extrema dreta quan demana poder seleccionar les persones migrants que arriben a Catalunya"
És rotunda dient que el pacte de migració és vergonyós. Durant aquests últims anys, però, les esquerres han estat prou valentes per debatre sobre el fenomen migratori? Al final, l’extrema dreta se l’ha acabat apropiant.
Si el PP, PSOE, i fins i tot Junts compren les tesis de Giorgia Meloni, jo no diria que les esquerres hem sigut dèbils, sinó que hem sigut molt fortes.
Anem a la carpeta de la pagesia. Una de les principals demandes del sector és acabar amb la competència deslleial per l’entrada dels productes de països tercers.
Hem vist com s’ha fet una reforma exprés de la PAC i per tant es pot fer també una reforma exprés dels tractats amb els tercers acords de la UE on hi hagi les clàusules mirall. És qüestió de voluntat política. Per altra banda, a Catalunya hi ha un primer exemple de l’observatori de preus, per posar els preus mínims que necessiten els pagesos per vendre els seus productes. Des d'ERC ho hem defensat i esperem que la Comissió Europea ho porti en la seva agenda política.
Situen revertir el canvi climàtic com un dels cavalls de batalla de la legislatura. Després de 3 anys de Govern d'ERC, Catalunya continua a la cua en energies renovables i la revolució verda del discurs d’investidura de Pere Aragonès no s’ha complert.
La revolució verda és una de les nostres apostes. Som un partit verd que està en el grup parlamentari Verds-ALE. Això és indiscutible. Però també és indiscutible que Catalunya està a la cua de renovables, encara que també és veritat que en els últims anys és quan han crescut més. Ara bé, per avançar és necessari que les decisions que s'aproven al Parlament Europeu no vagin a la capital dels estats membres, perquè les decisions polítiques i el repartiment econòmic no poden estar centralitzades, i els fons s'han de poder gestionar des del territori. Aquest és un dels motius pels quals Catalunya es queda a la cua en renovables, perquè no ens arriben tots els recursos que necessitem.
És compatible el discurs verd, de frenar el canvi climàtic, amb la defensa de projectes com la Copa Amèrica a Barcelona o els Jocs Olímpics d’Hivern?
Pot haver-hi lluita contra el canvi climàtic i progrés. Per exemple, en esdeveniments esportius, que a tots ens agrada tenir-ne al voltant, s’ha de trobar l’equilibri, perquè són part de la nostra cultura i esforç. El que és segur és que no hi haurà fre al canvi climàtic si continuem posant ciment a l’aeroport, o si continuem fent macroprojectes com el Hard Rock. Però amb els esdeveniments esportius s’ha de trobar la balança.
"No hi haurà fre al canvi climàtic si continuem posant ciment a l’aeroport, o si continuem fent macroprojectes com el Hard Rock. En esdeveniments esportius, s'ha de trobar la balança"
Hi ha moviments ecologistes que consideren que els esdeveniments esportius són una excusa per fer macroesdeveniments que van en contra de revertir el canvi climàtic.
Això dependrà de quins i on. No pot ser que fem esports d’hivern a Tarragona, però al Pirineu potser encara podem trobar-ho. També és veritat que del projecte dels Jocs d'Hivern, no ens hem de quedar només en el titular, perquè era una combinació en què els jocs que requerien més fred es farien en altres zones d'Europa.
Tomàs Molina, fitxatge d'ERC en les europees, s'ha manifestat a favor dels Jocs. També de les energies nuclears. Són declaracions que han aixecat polseguera. És un fitxatge que ha tingut una repercussió mediàtica important, però que també ha rebut crítiques. Aquestes declaracions poden haver desdibuixat la proposta d'ERC?
En el tema dels Jocs, a la societat no hi havia una sola opinió. Teníem gent del territori que els volia, gent de famílies d’altres partits que també. Tomàs Molina, de manera valenta, va posar la seva opinió pel davant. A partir d’aquí, personatges independents que entren en la política sempre són bons per ERC, i a les europees ja és una tradició. Oriol Junqueras, Ernest Maragall, Josep-Maria Terricabras i jo mateixa en som exemples. No li veig cap incoherència.
Amb el fitxatge de Molina, Jordi Solé, el seu número dos a Europa, ha desaparegut de la candidatura. Va ser eurodiputat des del 2017. Un cop anunciat el fitxatge del meteoròleg, va escriure al seu perfil de Twitter que la política no és sempre justa. Per què es va prendre aquesta decisió?
No hi cabem tots en els primers llocs de sortida. Jordi Solé és vicesecretari internacional d’aquest partit i un actiu importantíssim. No és només eurodiputat, és molt més, i continuarà des d’allà on vulgui incidint en aquesta família política des del camp internacional.
La guerra d’Ucraïna s’està cronificant. Són partidaris de continuar donant-li suport militar i armamentístic perquè es pugui defensar de Rússia?
Aquest serà un dels grans debats al Parlament Europeu, no només la guerra d’Ucraïna, sinó la defensa i despesa militar. La nostra línia política és que l’apartat econòmic en defensa no hauria d’augmentar, perquè ja hi ha un pressupost importantíssim. Una altra cosa és que puguem debatre com s'ha de distribuir aquesta despesa en defensa. Alguns parlen, per exemple, d’un exèrcit europeu. Volem que es torni a parlar de política exterior i de defensa més enllà de la política armamentística. Hem de tornar a parlar de desenvolupament, del compromís del 0,7% en cooperació, de la política diplomàtica, de construir ponts d’entesa, pau i diàleg. Si només ens quedem amb la política armamentística, el que tindrem són més guerres i més morts.
"Volem que es torni a parlar de política exterior més enllà de la política armamentística, perquè sinó tindrem més guerres i més morts"
Rússia està amenaçant les fronteres europees. Que Europa no es rearmi, no podria suposar un perill per la seva defensa?
Hem de trobar l’equilibri. Més armes vol dir que estàs preparat per la guerra.
No té un punt naïf?
Jo també li veig un punt naïf a esperar que comprant armes tinguem pau, i que comprant armes no tinguem morts. Els qui prenen les decisions no envien els seus fills a la guerra. Envien la inseguretat a la ciutadania per enviar-los a ells al front.
Quina posició tenen respecte al projecte d’avançar en sobirania europea en l’àmbit de la defensa? Pretén, en part, reduir el pes de l’OTAN.
Des d’ERC estem d'acord en tot el que sigui augmentar sobirania europea. És un debat que vindrà i que volem que sigui de fons. S'ha de produir en tots els espais de decisió del Parlament Europeu i ha d’arribar als espais associatius i de la ciutadania. A partir d'aquí, no pot ser que la política de defensa de la Unió Europea depengui de l’OTAN, manat pels Estats Units. Hem de decidir nosaltres.
ERC ha demanat l’alto el foc a Gaza. També les institucions i tribunals europeus han anat avançant cap a aquesta petició. Però ara mateix les bombes continuen caient a Rafah. Què més es pot fer?
No està sent efectiva la demanda d’alto el foc de tots els organismes internacionals, i per tant hem de trencar immediatament amb totes les relacions amb Israel. Crec que el Parlament Europeu ha de mirar com es trenquen aquestes relacions i sobretot que no arribi ni una arma més a Israel.
"No està sent efectiva la demanda d’alto el foc a Gaza de tots els organismes internacionals, i per tant hem de trencar immediatament amb totes les relacions amb Israel"
El català serà oficial a Europa aquesta legislatura?
Seguríssim que sí, si continua existint una Europa diversa i plural que creu en la seva diversitat lingüística. El tema és quanta feina cal perquè s’entengui que un idioma oficial en territori europeu ha de ser idioma oficial a la Unió Europea. És de sentit comú. El problema és que la diversitat lingüística depèn dels estats membres i no de la lògica lingüística, i llavors estem atrapats al Consell d’Europa. Hem de fer una crítica molt forta a un PP que està utilitzant el català per fer campanya electoral. A més, ho fa Dolors Montserrat, que és de Sant Sadurní d’Anoia, que és encara més escandalós. També hem de criticar el socialista tebi que ha enviat una carta per demanar-ho. En diplomàcia europea sabem que enviant una carta no s'aconsegueixen les coses i, per tant, els socialistes no estan utilitzant tota la seva força diplomàtica per fer-ho possible.
Fa cinc anys es va presentar en part per visibilitzar la repressió contra l’independentisme. Ara que l’etapa de la fi de la repressió està a punt d’acabar amb l’aprovació de l’amnistia, en què centraran els esforços en l’àmbit de l’autodeterminació?
Em vaig presentar com a dona del Raül Romeva, en un moment en què jo anava a la presó a veure el meu marit. I em presentava per portar aquestes qüestions al Parlament Europeu, obrir portes i parlar-ne moltíssim amb tots els companys que a més tenien un record important de Junqueras i Romeva, perquè van ser eurodiputats. Aquesta feina que hem anat fent de conscienciació, de portar la resolució del conflicte polític, ha donat els seus fruits, i tenim una amnistia apunt de ser aprovada les portes d’aquesta entrevista, que no serà el final de res. Em torno a presentar per acabar aquesta feina de resolució del conflicte polític.
"Em torno a presentar per acabar la feina de resolució del conflicte polític"
Com es defensarà el referèndum a Europa?
Durant aquesta legislatura vam impulsar el grup del Caucus, i es va acabar la legislatura amb la presentació de l’informe que és una eina de llei de claredat europea perquè tots els estats membres tinguin un instrument unificat amb processos de decisió d’un poble per al seu futur. El que continuarem fent és impulsar que hi hagi una eina decidida conjuntament perquè aquests processos es puguin fer de manera democràtica i sobretot pacífica.
Es presenten amb una coalició encara més àmplia que fa cinc anys. Al pacte amb Bildu i BNG, hi afegeixen els sobiranistes illencs. Per què és més fàcil pactar amb sobiranismes de fora de Catalunya que amb Junts?
Perquè amb Junts tenim programes electorals totalment separats. Nosaltres volem presentar-nos amb un programa progressista i d’esquerres, sobiranista i defensor de la nostra llengua i cultura amb aquells que tenen un programa similar al nostre. Les famílies europees també van de colors polítics i nosaltres estem al grup Verds-ALE, ens volem presentar amb aquesta lluita contra el pacte de migració i asil, amb la lluita dels acords amb països tercers on Junts vota sistemàticament diferent de nosaltres. En aquest sentit, no podem anar a unes eleccions europees de la mà d’un partit de dretes.
En l’acte d’inici de campanya va assegurar que ERC no bloquejaria un pacte PSC-Junts que fes Carles Puigdemont president.
Si Puigdemont vol ser president que es posi d’acord amb el PSC i nosaltres no ho bloquejarem. Però que es posin d’acord els socis habituals.
Per què no ho bloquejaran?
Perquè si es posen d’acord les majories, no bloquejarem que Puigdemont sigui president
Seria un escenari òptim per ERC quatre anys de sociovergència després de la patacada?
Que els equips negociadors facin la seva feina.
Quin paper està tenint Oriol Junqueras en la campanya?
Molt actiu, i estem molt contents perquè fa cinc anys, quan era el número 1 de la candidatura, estava a la presó. És un plaer tenir-lo al costat treballant a fons per aquesta Europa que desitgem i volem.
La militància d’ERC decidirà el futur del partit, però vostè, malgrat sigui independent, també deu tenir una opinió. Calen nous lideratges?
Estem en una campanya d’europees i tota l’organització està bolcada en això. El dia 10 començarem amb el debat intern. Sabem aixecar-nos i sabrem sortir-ne amb més força. Soc independent, no votaré les decisions, però sí que em sento molt de la família republicana i, per tant, li desitjo el millor.
S’ha plantejat mai entrar a militar al partit?
Sí, la veritat és que sí. Em sento molt d’ERC, em sento molt a gust en aquesta gran família. Em van omplir els matalassos per caure en el gran moment de la repressió quan havia d’anar a veure el meu marit amb els fills a la presó, i també he crescut políticament en aquesta família. M’ho plantejaré.