El Parlament Europeu aprova les noves normes migratòries que volen aturar l'ascens de l'extrema dreta

Els països de la UE es podran negar a acollir migrants pagant 20.000 euros per cada reubicat

Roba entre tanques en un camp de refugiats a Grècia, en una imatge d'arxiu
Roba entre tanques en un camp de refugiats a Grècia, en una imatge d'arxiu | Europa Press
10 d'abril del 2024
Actualitzat a les 21:45h

El Parlament Europeu ha aprovat aquest dimecres el Pacte Migratori i d'Asil que endureix, de fet, la política migratòria de la Unió Europea. El suport majoritari dels grups del PPE, Socialista i els liberals de Renew han avalat laproposta, enfront les oposicions de l'extrema dreta i un sector de l'esquerra i els Verds. D'aquesta manera, l'eurocambra ratifica l'acord polític assolit a finals de desembre amb el Consell de la UE per actualitzar unes normes que reforcen les fronteres exteriors del club comunitari, endureixen l'acollida dels migrants i creen un sistema de solidaritat voluntària en el repartiment de migrants i per assistir països de primera arribada, com Itàlia, Grècia i Espanya. Un pacte que no es pot desvincular del context electoral que viu la UE: el juny hi ha eleccions al Parlament Europeu i es vol treure arguments a l'extrema dreta, que ha fet de l'enduriment de la política migratòria un dels seus cavalls de batalla. 

El Pacte Migratori inclou el que els seus crítics han definit com una "solidaritat a la carta". En teoria, tots els països de la UE han d'acceptar l'acollida de migrants però poden obviar-la a canvi de pagar una mena de multa: 20.000 euros per cada migrant reubicat. Aquest ha estat un dels elements més controvertits d'un acord que es va tancar al final de la presidència espanyola. 

El camí cap al Pacte Migratori ha estat contínuament torpedinat per una cruïlla d'oposicions. A la dreta de l'hemicicle, les forces d'extrema dreta populistes han mostrat el seu rebuig per considerar-lo insuficient en el control dels fluxos migratoris, especialment els polonesos de Llei i Justícia, avui a l'oposició al seu país, com també hi estan en contra el partit que governa Hongria, i en general tot el grup Identitat i Democràcia, on hi són Alternativa per Alemanya i el Reagrupament Nacional francès de Marine Le Pen.   

A l'esquerra, tant el grup d'Els Verds com L'Esquerra han criticat durament el paquet de mesures perquè estan basades excessivament en la dissuasió (incloses les detencions) i no protegeixen prou els drets dels col·lectius més fràgils. També critiquen que els acords faciliten dotar de més recursos a règims autoritaris i a senyors de la guerra. El paquet té el suport, en canvi, dels grans grups, el Partit Popular Europeu, els Socialistes i Demòcrates, i els liberals de Renew. Tot i que també en cadascun d'ells hi ha desercions, com succeeix en alguns socialistes francesos i membres del Partit Democràtic italià.