El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) ha condemnat Espanya per vulnerar el dret de manifestació i la llibertat d’expressió de quatre manifestants de la protesta "Aturem el Parlament" del 2011, que va consistir en el bloqueig de la cambra. La sentència dona la raó als demandants i afirma que es va violar el seu dret a reunió i manifestació, contemplat en l'article 11 del Conveni Europeu dels Drets Humans, indirectament, també l'article 10, que protegeix la llibertat d'expressió.
La justícia europea diu que no es va atribuir cap acció violenta específica als condemnats i que la seva conducta "no va constituir un acte de violència o d'incitació a la violència". A conseqüència, qualifica de "desproporcionada" la condemna a tres anys de presó, malgrat que finalment no es va executar.
Els fets es remunten al 15 de juny de 2011 quan es va convocar la protesta "Aturem el Parlament" per intentar aturar la sessió en la qual s'havien d'aprovar noves retallades del govern d'Artur Mas. Els manifestants van increpar i insultar alguns diputats quan intentaven accedir a l'edifici i l'expresident Mas i l'expresidenta del Parlament, Núria de Gispert, van haver-hi d'arribar en helicòpter. Després del judici a l'Audiència Nacional, divuit encausats van ser absolts en primera instància, malgrat el vot particular contrari de l'aleshores jutge Fernando Grande-Marlaska, que avui dia és el ministre d'Interior. El Parlament, la Generalitat, la fiscalia i el sindicat d'ultradreta Manos Limpias van recórrer contra la decisió.
El 2015, el Tribunal Suprem va revocar l'absolució i va condemnar vuit dels divuit manifestants a tres anys de presó. En la sentència, el jutge Manuel Marchena va introduir la doctrina de la "violència ambiental" que després utilitzaria en la sentència contra el procés independentista. Quatre dels condemnats van recórrer al Tribunal Constitucional que, el 2021, va confirmar definitivament la condemna. Aleshores, van acudir al TEDH al·legant que s'havien vulnerat els articles 10, 11 i 7 del Conveni Europeu dels Drets Humans.
Penes de presó "particularment severes"
En la sentència que s'ha fet pública aquest dijous, el Tribunal admet que "l'estructuració de la manifestació" va provocar greus dificultats per accedir al Parlament i va crear "una interrupció que anava més enllà del nivell d'una petita pertorbació"; cosa que podria haver justificat l'adopció de mesures per restringir aquesta conducta. Ara bé, com que les sancions són de naturalesa penal, es "requereix una justificació particular".
Els jutges observen que, malgrat que el comportament dels demandants havia contribuït a una "atmosfera intimidatòria", "no els van atribuir cap acció violenta específica". En aquest sentit, recorden que una persona no deixa de gaudir del dret a la llibertat de reunió pacífica a conseqüència de la violència esporàdica dels actes punibles comesos per tercers durant la protesta, si la persona en qüestió "roman pacífica en les seves pròpies intencions o comportament".
Conductes "obstructives", però no violentes
Pel que fa a les accions individuals dels quatre manifestants, la sentència estipula que la seva conducta va consistir principalment "a seguir dos diputats, cantant o cridant les consignes de la protesta, en alguns casos aixecant els braços i, en altes, reprovant un diputat en concret". "Fins i tot, suposant que aquesta conducta es pugui considerar obstructiva (...) el Tribunal considera que no va constituir un acte de violència o incitació a participar en la violència". És més, remarquen que els demandants no van ser considerats individualment responsables de cap dany.
L'escrit també recorda que la protesta s'havia notificat prèviament a les autoritats i els demandants no n'eren els organitzadors. Tampoc els tribunals nacionals van afirmar que tinguessin cap paper principal en el seu desenvolupament ni que incomplissin cap condició imposada per les autoritats o pels agents de l'ordre. "En aquestes circumstàncies, si bé les raons donades pels tribunals nacionals eren rellevants per justificar una restricció de la seva llibertat de reunió, semblen insuficients per justificar una pena de presó particularment severa, com la que es va imposar".
Així, el Tribunal subratlla que la condemna a tres anys de presó "no era proporcionada als objectius legítims de protegir la seguretat pública i els drets i llibertats dels altres, o de prevenir el desordre". La sentència recull que les penes no es van arribar a executar, ja que es van suspendre mentre es tramitava l'indult dels encausats, i van prescriure abans de la decisió definitiva. Tanmateix, el TEDH especifica que "això no altera la conclusió del Tribunal sobre la naturalesa desproporcionada de les penes".
Per tot plegat, conclou que la interferència amb el dret dels demandants a la llibertat de reunió i d'expressió "no era necessària en una societat democràtica" i, per tant, "s'ha produït una violació de l'article 11 del Conveni, a la llum de l'article 10".
