Ha tornat com un rellotge -millor dit, com un cronòmetre- la maledicció dels blocs electorals. Aquell període d'excepció informativa en el qual els partits polítics pacten entre ells el minutatge i l'ordre de les informacions (sic) que poden arribar als ciutadans a través dels mitjans públics, com si disposar d'un espai preassignat els garantís un percentatge de vots.

Fa temps que els periodistes catalans i espanyols passem vergonya davant dels nostres col·legues europeus, siguin alemanys o grecs, francesos o portuguesos, britànics o italians... Tant se val, tots obren els ulls com taronges quan s'assabenten d'aquesta xacra que arrosseguem des de la transició, d'aquest fòssil autoritari amb el qual ens castiguen els partits polítics cada cop que hi ha eleccions. El vell sistema de partits colonitza els mitjans públics per a, després, no refiar-se'n i decidir les escaletes dels informatius pel mateix mètode que es reparteixen els magistrats del Tribunal Constitucional o els seients del CAC.

El Col·legi de Periodistes de Catalunya ha organitzat una campanya internacional per denunciar aquesta imposició. En un vídeo, els periodistes europeus denuncien els blocs electorals i els situen fora de la democràcia. O sigui que, amb els partits sords, no ens queda més remei que recorrer a l'eslògan: No als blocs. Informació, sí; propaganda, no.