Aquesta setmana fa vuit anys del referèndum de l'1-O i, de retruc, també del dia en què Felip VI va decidir trencar amb una bona part de la societat catalana. Aquell discurs de bel·ligerància contra l'independentisme va obrir una ferida que va fer que el monarca no pogués trepitjar Catalunya sense trobar-se amb centenars, o fins i tot milers de persones, que li plantessin cara. Però les coses han canviat i, malgrat que el sentiment contrari a la Corona continuï present en una part rellevant dels catalans, Felip VI ja passeja tranquil·lament pel país.
No és cap secret que el rei ha multiplicat la seva presència a Catalunya en els últims temps. Una bona mostra és la seva assistència als Premis Vanguardia que se celebren aquest dimarts al vespre a Barcelona. El rei serà acompanyat de Salvador Illa i els consellers Albert Dalmau, Sílvia Paneque, Esther Niubó i Jaume Duch. El president de la Generalitat ha descongelat les relacions amb la Casa Reial després de pràcticament una dècada suspeses en les presidències de Carles Puigdemont, Quim Torra i Pere Aragonès.
A l'acte també hi assisteix el president del Parlament, Josep Rull. La seva presència podria sorprendre fa uns anys, però l'independentisme també ha aixecat el "cordó sanitari" a Felip VI amb la voluntat de garantir la presència de dirigents independentistes en tots els espais possibles, un argument que han esgrimit tant representants de Junts com d'ERC. Aragonès, per exemple, va assistir al sopar d'inauguració del Mobile o a la conferència de presidents malgrat evitar la interacció amb el monarca.
Les protestes contra el rei perden efectius
Més enllà de la política institucional, la part social del moviment s'ha esforçat a mantenir l'oposició contra Felip VI. L'Assemblea Nacional Catalana (ANC) ha convocat diverses manifestacions davant la presència del rei a Catalunya, però la convocatòria només ha collit alguns fruits en la visita a Montserrat per la commemoració del seu mil·lenari. I va tenir poc recorregut, més enllà de la jornada concreta.
A banda d'aquesta protesta, la resta ha estat pràcticament anecdòtic. El 23 de gener, el rei visitava Catalunya per primer cop aquest any per l'entrega de despatxos als nous jutges. Només quinze dies després, el monarca assistia a un acte de la Fundació Princesa de Girona a l'Hospitalet i la policia catalana va blindar tots els accessos al recinte de la Farga a un centenar de protestants. El rei, per tant, ni se'n va adonar.
Tan sols un mes després, a principis de març, Felip VI feia la seva tercera visita a Catalunya en tan sols tres mesos pel Mobile, aprofitava també per veure el Barcelona Supercomputing Center, i mentre ningú li feia oposició. De fet, Felip VI va visitar l'estand de la Generalitat al congrés del mòbil després de vuit anys sense fer-ho, en un nou senyal de la pacificació que tant la monarquia com el Govern intenten situar.
Dues excepcions trenquen la pau monàrquica
Aquest escenari de "pau" es va trencar a Montserrat el 23 de juny. Desenes de manifestants van aconseguir que Felip VI hagués d'entrar per la porta del darrere i no per la plaça de Santa Maria, com estava previst. Els Mossos d'Esquadra van denunciar dues persones i en van identificar una dotzena, si bé no va haver-hi cap detingut. L'actuació de la policia catalana, que va retenir els manifestants, va portar crítiques de l'independentisme, però la polèmica va esvair-se amb el pas dels dies. A la mateixa tarda, el rei visitava Badia del Vallès pel 50è aniversari del municipi sense cap inconvenient.
El segon front més clar de protesta van ser els Premis Princesa de Girona. Un mes després de la visita a Montserrat, unes 200 persones van manifestar-se contra la presència del monarca al Liceu de Barcelona. En tot cas, els Mossos van tornar a evitar l'accés dels protestants amb un important desplegament pel centre de Barcelona. L'endemà, la policia catalana també va blindar el petit poble de Sant Martí Vell per la visita de la família reial. Excepcions que reflecteixen que la ferida entre la monarquia espanyola i una part de la societat catalana no està tancada, però que també posen en evidència que el rei passeja cada cop més tranquil per Catalunya.
