El lideratge d'Alejandro Fernández al capdavant del Partit Popular de Catalunya viu moments difícils. Una suma de factors ha coincidit en un moment de feblesa de l'organització després dels mals resultats a les eleccions catalanes del 14-F, quan la formació va recular encara més respecte dels 4 escons que tenia i va quedar reduït a 3. Ningú sap encara com evolucionarà la situació interna. Però una cosa sí que està clara: des de l'entorn d'Alejandro Fernández, la consigna és resistir i no tenir por a un congrés obert, que en principi està previst per al novembre del 2022.
L'aparició d'un manifest constitucionalista, auspiciat per persones que militen al PP i dirigents de Barcelona pel Canvi, les divisions, de nou, entorn qui ha de ser el cap de llista per Barcelona a les properes municipals, els moviments erràtics d'Eva Parera -fitxatge de Fernández a les darrers catalanes- i, finalment, els elogis que rep el president del PP català en el llibre Políticament indesitjable de la diputada per Barcelona Cayetana Álvarez de Toledo, han caigut sobre el polític català.
Dilluns passat, es va presentar un "manifest constitucionalista" que reclamava la unió de totes les forces unionistes, inclosa Vox, sota una nova marca electoral. El moviment va ser impulsat per noms com Joan López i Paula Añó, militants del PP seguit de persones avui dins de l'equip de Barcelona pel Canvi, la força que va encapçalar Manuel Valls i ara dirigeix Eva Parera. Un manifest que ha estat vist amb irritació per la cúpula del PP. Parera és alhora diputada -com a independent- dins del grup popular al Parlament i el seu fitxatge va ser una aposta personal de Fernández.
La decisió de Parera de facilitar a l'Ajuntament la tramitació dels pressupostos d'Ada Colau, dijous passat, va generar una forta repulsa al PP, que es va tornar contra Fernández. Parera va defensar en poques hores de diferència el rebuig als comptes del Govern català i el suport als de Colau. Una conducta erràtica que ha estat aprofitada pels crítics amb el presdient dels populars catalans per criticar-lo aquests dies en cercles interns. Cal dir que entre els que van considerar un greu error el vot de Parera a l'Ajuntament hi ha Alejandro Fernández.
El mateix dijous va aparèixer la suposada notícia que el PP proposaria a Génova que fos l'exdirigent Daniel Sirera -avui conseller del Consell de l'Audiovisual de Catalunya- com a alcaldable per Barcelona. Un fet que reobriria la pugna entre el partit i el regidor Josep Bou, que el PP havia tancat fins a la propera tardor, quan es decidirà el nom del candidat.
Alguns atribueixen a persones properes a Fernández i apartades per Bou de l'equip municipal aquesta filtració, mentre des de l'entorn del líder popular s'assegura que és el primer interessat en què no hi hagi cap nova crisi interna i que volen evitar tot xoc amb Bou. Algú, però, va parlar més del compte mostrant els seus desigs. Des de la direcció, Santi Rodríguez, secretari general del PP català i home de consens intern, va ratificar que d'això no se'n parlaria fins a la tardor propera.
Bou, de moment, sembla blindat. Segons fonts del PP, en aquests moments hi ha una bona coordinació entre el regidor i l'equip del PP de Barcelona, que dirigeix des de fa cinc mesos l'exalcalde de Castelldefels, Manuel Reyes, persona de confiança del secretari general del PP, Teodoro García Egea, malgrat que va ser un dels dirigents que va donar suport a Soraya Sáenz de Sanatamaría envers Pablo Casado.
[h3]I en això, reapareix Álvarez de Toledo[/h3]
Alejandro Fernández s'ha trobat els darrers dies amb un elogi que, en les actuals circumstàncies, potser no l'ajudaran. En plena pugna pel control del PP de Madrid entre Génova i Isabel Díaz Ayuso, el llibre de la diputada per Barcelona Cayetana Álvarez de Toledo Políticament indesitjable ha causat estupor a la cúpula del PP per les seves crítiques destemplades contra Pablo Casado i García Egea. Les pressions perquè l'exportaveu al Congrés deixi l'escó són molt fortes. Sobre el PP català també parla la diputada en el llibre, on elogia Alejandro Fernández i ataca durament l'exministre Jorge Fernández i l'exalcalde Xavier García Albiol.
Reyes, per la seva banda, s'ha despatxat a gust amb Álvarez de Toledo. Aquest cap de setmana, en declaracions a la Cope, va criticar-la per no participar en cap acte del partit en els darrers mesos, tot dient que "un diputat que treballa no té temps per escriure un llibre". Reyes va aplaudir, en canvi, la feina feta per l'altra diputada del PP català al Congrés, Maria de los Llanos de Luna, exdelegada del govern espanyol a Catalunya.
[h3]Acostumat a guanyar contra la direcció[/h3]
Així les coses, i amb el congrés del PP català en l'horitzó del novembre del 2022, caldrà veure en quina situació hi arriba Alejandro Fernández. El líder dels conservadors catalans ha fet saber al seu equip que contempla la situació amb "tranquil·litat" i que està acostumat a guanyar batalles contra les grans famílies internes. "No soc polític de padrins", sol repetir. En el seu entorn es recorda que va guanyar la direcció dels populars tarragonins en votació disputada el novembre del 2008, enfront Isabel Santos, que tenia el suport de l'aleshores líder del partit a Catalunya, Alicia Sánchez Camacho.
Després, Fernández també es va imposar en el pols que va viure el PP per elegir el successor de Mariano Rajoy. L'avui president del PPC va apostar clarament per Pablo Casado enfront la majoria de barons. Així, Enric Millo i Sánchez Camacho van decantar-se per Soraya Sáenz de Santamaría. Dolors Montserrat i Albiol van donar suport a María Dolores de Cospedal.
Aquest cop, però, el polític tarragoní ha de sumar un nom de pes entre els seus adversaris: el poderós García Egea, amb qui la química personal mai ha funcionat. Els mals resultats del partit el 14-F han posat Alejandro Fernández en una posició qüestionada. Entre els quadres més propers a Génova s'acaronen els noms de Dolors Montserrat i Manuel Reyes com a possibles alternatives. Venen mesos intensos al PP català.
Fernández s'atrinxera al PP català davant el sector crític que esperona García Egea
Els que reclamen un canvi miren a Manuel Reyes i Dolors Montserrat com a possibles alternatives a l'espera que la direcció estatal mogui peça
Ara a portada
Publicat el 22 de novembre de 2021 a les 17:36
Et pot interessar
-
Política Centenars de persones es manifesten al centre de Barcelona en defensa del català: «La nostra llengua no es toca»
-
Política Sant Jordi per la Llengua crida a reactivar el carrer davant la «situació d’emergència lingüística»
-
Política Rodoreda, Candel i un autògraf per salvar l'Espanyol: el primer Sant Jordi del president Illa
-
Política La Fiscalia demana l’amnistia pels acusats pels preparatius de l’1-O