La Fiscalia avala que l'agent de policia espanyola que es va infiltrar als moviments independentistes de Girona i Salt mantingués una relació amb l'activista Òscar Campos per obtenir informació. En un escrit que ha enviat al jutjat, subratlla que l'agent no va fer servir mitjans "il·lícits" per ser parella de Campos i que, precisament, amb aquesta relació "va aconseguir complir la missió" que tenia encomanada.
A més, tot i que la llei no reguli expressament la figura "d'agent infiltrat per obtenir intel·ligència criminal", la Fiscalia sí que creu que la legislació empara que fes servir aquesta "tècnica" i ocultés la seva identitat. Per això demana al jutjat que inadmeti la querella contra l'agent per tortura, lesions psíquiques i revelació de secrets.
La querella contra la policia infiltrada, que feia servir el nom fals de Maria Perelló, es va interposar a finals del 2023. La van presentar conjuntament Òscar Campos -amb qui l'agent va mantenir-hi una relació durant tres anys-, la CUP i quatre entitats: Òmnium Cultural, l'Ateneu Popular de Girona, l'Associació No al Racisme de Girona i Salt, i la Federació d'Entitats Socioculturals de Salt.
L'escrit subratllava que la policia s'havia extralimitat en les seves funcions, sobretot perquè havia "cosificat" l'activista amb qui va arribar a mantenir-hi una relació sentimental per obtenir informació i accedir "de manera indeguda" a dades d'entitats i organitzacions de l'esquerra independentista. La querella també subratllava que la policia va assistir i va observar "de manera indeguda" dues reunions que Campos va mantenir amb els seus advocats. Durant aquestes trobades, es va preparar l'estratègia de defensa de l'activista en el cas "21 Raons", arran de les mobilitzacions del primer aniversari de l'1-O.
La querella contra l'agent de la policia espanyola s'instrueix des del jutjat d'instrucció número 3 de Girona. Ara s'ha donat a conèixer l'informe de la fiscal, que creu que els fets "no són constitutius d'infracció penal". A l'escrit, la fiscal apunta que, en relació amb el de tortures, "queda clar com cap dels fets recollits a la querella s'emmarcarien dins dels preceptes" que permetrien concloure una conducta delictiva.
Sense "mitjans il·lícits"
La Fiscalia sí que s'estén més a l'hora de valorar els delictes contra la intimitat per descobriment i revelació de secrets. Conclou que "en cap moment" l'agent infiltrada va fer servir "mitjans il·lícits" per iniciar la relació sentimental "que es va perllongar en el temps amb el consentiment de les dues parts". A més, la fiscal subratlla que, precisament, com a parella de l'activista, la policia "va aconseguir l'apropament que se li havia encomanat per complir la seva missió d'obtenir informació".
Sobre l'accés que la policia va tenir a informació d'entitats de l'esquerra independentista, la fiscal destaca que "aquesta era precisament la funció que s'havia encomanat" a l'agent, "amb l'objectiu d'impedir el desenvolupament d'accions de caràcter radical i violent en el marc de l'estratègia global secessionista".
En relació amb el delicte de lesions psíquiques, l'escrit conclou que no s'acredita "la relació de causalitat" entre la situació personal que va viure Campos després de saber que la seva parella era una policia infiltrada i el fet que ella li ho ocultés. "Podria ser que la mera ruptura de la relació l'hagués portat a aquesta mateixa situació, sense que això suposés cap conducta delictiva", sosté la Fiscalia.
"Habilitada legalment"
Per últim, la fiscal admet que no existeix una "regulació expressa" al voltant de la figura "d'agent infiltrat per obtenir intel·ligència criminal". Però sí que creu que es pot emmarcar dins els supòsits que la llei estableix en relació amb els agents encoberts, i que els permet "ocultar la seva condició o simular una altra identitat".
Per això, creu que l'informe de la Comissaria General de la policia espanyola que facultava l'agent de policia per "captar informació d'interès per l'ordre i la seguretat pública justifica l'habilitació legal" perquè ella fes servir la "tècnica" d'ocultar la seva identitat. "I, per tant, exclou que se li pugui exigir responsabilitat penal", subratlla la fiscalia, a l'hora de demanar al jutjat que inadmeti la querella.