La Fiscalia demana l'amnistia per a Salvadó, Jové i Garriga pels preparatius de l'1-O

El ministeri públic demanava fins a set anys de presó per als dirigents d'ERC, que estan pendents de la celebració d'un judici teòricament previst pel setembre i que es pot veure afectat per la desjudicialització

Josep Maria Jové i Lluís Salvadó, en una imatge d'arxiu.
Josep Maria Jové i Lluís Salvadó, en una imatge d'arxiu. | Europa Press
Redacció
27 de juny de 2024, 15:05
Actualitzat: 17:39h

La Fiscalia Superior de Catalunya ha demanat al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que apliqui la llei d’amnistia a Josep Maria Jové, Lluís Salvadó i Natàlia Garriga, acusats pels preparatius de l’1-O. En un escrit de 15 pàgines, el tinent fiscal Pedro Ariche demana a l’alt tribunal català que amnistiï els tres exalts càrrecs d’Economia, detinguts el 20 de setembre el 2017. Tots tres havien de ser jutjats a partir de l’octubre, en un judici de diverses setmanes on la fiscalia demanava 7 anys de presó per a Jové i 6 anys i 3 mesos per a Salvadó, per malversació agreujada, prevaricació i desobediència, mentre per a Garriga sol·licitava un any d’inhabilitació per desobediència greu.

Tots tres van ser detinguts en l'operatiu del 20 de setembre de 2017. En un principi, la investigació la pilotava el jutjat d'instrucció 13, però amb els anys es va dividir i va passar al TSJC, perquè tots tres eren aforats. La seva causa ha anat més ràpidament que la del jutjat 13, que continua bloquejada i sense perspectives d'arribar a judici. La Fiscalia demanava 7 anys de presó i 32 d'inhabilitació per a Jové, i 6 anys i tres mesos de presó i 27 d'inhabilitació per a Salvadó. Se'ls imputen delictes de malversació greu, prevaricació i desobediència. En el cas de Garriga, la pena és d'un any d'inhabilitació per un delicte de desobediència.

Jové era el principal protagonista de la cinquantena de pàgines que formaven els escrits d'acusació de la Fiscalia. El ministeri públic el situava com el "coordinador executiu" de tots els preparatius de l'1-O des del càrrec de secretari general d'Economia i número dos i home de la màxima confiança d'Oriol Junqueras. El fiscal Ariche, que repassava exhaustivament el contingut del document EnfoCATs i de les agendes Moleskine de Jové, constata que el dirigent d'ERC no va fer cas de les nombroses resolucions del Tribunal Constitucional (TC) que ordenaven aturar i impedir qualsevol actuació relacionada amb l'1-O, que va continuar treballant pel referèndum tot i saber que no ho podia fer, i que va autoritzar destinar diners públics a despeses vinculades al referèndum.

I Salvadó? Pràcticament no apareixia en l'escrit d'acusació fins que no es fa referència a la Hisenda pròpia i la creació d'estructures d'estat. La Fiscalia li atribuïa, juntament amb Jové, un paper central en el disseny del programa que havia de permetre a la Generalitat recaptar de manera centralitzada i massiva els impostos, per tal de poder finançar la nova república. En aquest sentit s'interpreta el "programa d'homogeneïtzació dels processos i mecanismes interns de tramitació dels tributs i cotitzacions socials que ingressa el sector públic de la Generalitat a l'Estat", que tenia per objectiu gestionar els impostos del sector públic català. 

A Garriga se li atribuïa també una "participació activa" en els preparatius del referèndum. La Fiscalia la feia responsable, com a directora de serveis d'Economia, de l'organització d'un call center i de la contractació, seguint ordres de Jové, d'un espai annex al CTTI per al recompte electoral de l'1-O. Així mateix, també un paper d'intermediació entre Jové i diverses persones per aconseguir naus a Bigues i Riells per destinar-les al referèndum. "Va tenir una funció rellevant d'intermediació tot i tenir un clar coneixement per part del TC que s'havien dictat nombroses resolucions en què es declarava contrari a la Constitució la realització i execució del referèndum", pensava el fiscal.

Un cop conegut el moviment de la Fiscalia, ERC ho ha celebrat. Els republicans han valorat "molt positivament" que el ministeri fiscal hagi demanat l'aplicació de l'amnistia. "El pas que aquest dijous fa la Fiscalia confirma allò que els republicans ja havien dit, que la llei continuarà el seu curs si els jutges apliquen la llei sense fer política i seguint la voluntat del legislador", ha apuntat el partit en un comunicat. Malgrat tot, els republicans són conscients que l'aplicació de la llei serà més difícil en alguns casos, depenent del tribunal del qual depenguin, i per això es mostren "amatents i compromesos en continuar treballant per la fi de la repressió".

Arxivat a