"Tú ve poniendo más dinero que yo iré quitando lo de nación" va ser la clau de la negociació de l'Estatut. José Bono atribueix la cita a Artur Mas i diu que la fa pública, anys després, amb el permís explícit de José Luis Rodríguez Zapatero. És irrellevant si la frase va ser pronunciada, o no, per l'aleshores líder de l'oposició. El que és decisiu és que el govern de Madrid va interpretar-ho així i, per tant, va obrar en conseqüència.

Aquesta percepció -de "mercaders", en diu Bono- es va estendre al conjunt de les delegacions catalanes que van participar en aquella negociació malaurada. L'exministre de Defensa es reivindica com a catòlic practicant i, per tant, li atribueix al mercadeig el caràcter impur que va fer que Jesucrist expulsés aquesta activitat del temple de Jerusalem, en l'únic cas en què l'Evangeli justifica la violència. És innoble treure benefici de la fe o les devocions. "El que dic és que teniu massa mercaders al Govern. En els governs hi ha d'haver gent que els valors com la sobirania nacional, catalana com diríeu vosaltres, no els canviï per diners", li deia Bono a Joan Puigcercós des de l'estudi de RAC1. El mercadeig us ha perdut, dit d'una altra manera.

Espanya és el temple i expulsa els mercaders impurs. Bono, Zapatero i la resta de sacerdots de l'estat consideren que qualsevol tercera via és innoble, perquè implica posar preu al que és sagrat. No hi haurà "más dinero". I la nació no arribarà des del mercadeig. Ho diuen ells.