El conseller d'Economia, Jaume Giró, ha estat l'encarregat de tancar la presentació del llibre Conseqüències econòmiques i financeres dels diferents escenaris de la relació Catalunya-Espanya, editat per l'Institut d'Estudis de l'Autogovern (IEA), que s'ha dut a terme aquest dilluns al Palau de la Generalitat. El volum analitza els efectes que tenen totes les possibilitats -de la independència a tots els graus de federalisme- en l'economia del país. En la seva intervenció, el conseller ha indicat que la negativa de l'Estat a atendre les demandes catalanes contribueix a un "estancament".

Giró, que ha reivindicat l'exconseller Ramon Trias Fargas per com va concretar el "desequilibri" del sistema fiscal espanyol i també la vigència dels seus estudis, ha apuntat que la relació amb l'Estat "no han evolucionat gaire" en les últimes dècades. "En certs aspectes estem fent passes enrere", ha insistit el dirigent proposat per Junts, que ha posat de manifest que el sistema de finançament està caducat des del 2014. "Ha augmentat la població i s'han multiplicat les mancances. Per això aquest estudi és necessari, perquè recorda que estem en un cercle sense fi", ha remarcat. 

El conseller d'Economia ha apuntat que tota proposta de millora o "reivindicació" per part de Catalunya és, "per defecte", rebutjada, la qual cosa porta a un "estancament", i ha demanat fer arribar el volum als partits estatals que asseguren creure en el diàleg. També ha posat l'accent en les eleccions franceses del 24 d'abril, en les quals la ultradreta va obtenir grans resultats a ultramar i lluny de París. "A Marine le Pen la voten perquè se senten exclosos de moltes maneres, de les decisions i repartiments de recursos que es prenen a la capital. Aquest és un vot de protesta", ha apuntat Giró, que ha indicat que, a Catalunya, el vot de protesta s'ha articulat primer amb el regionalisme de la Lliga, després amb el nacionalisme i ara amb el sobiranisme. El dèficit fiscal, ha dit, podria arribar als 19.500 milions d'euros.

Qui ha explicat el contingut concret del llibre ha estat Antoni Castells, conseller d'Economia durant els dos tripartits -entre el 2003 i el 2010-, quan encara tenia carnet del PSC. Castells, de fet, ha estat l'encarregat d'elaborar el capítol sobre els efectes que tindria la independència a les finances catalanes. "Pensem que la provisionalitat que tenim ara en les relacions entre Catalunya i Espanya s'hauria d'acabar algun dia", ha ressaltat Castells. El factor Europa, ha dit, és "essencial", perquè el país no es pot "permetre" quedar fora de la Unió Europea (UE) ni de la zona euro, tant per raons "identitàries" com financeres. L'exconseller ha considerat "fonamental" tenir en compte la "idea d'Espanya" que tenen els poders de l'Estat, en referència a centralisme o a un concepte "multipolar" com el que existeix als Estats Units o Alemanya, per exemple.

Castells ha situat com a claus els "costos de transició", és a dir, tots els peatges a pagar per culminar la independència. "El problema no és la viabilitat econòmica, sinó els costos econòmics de la viabilitat política", ha remarcat l'exdirigent del PSC, que ha volgut remarcar que el llibre no és "militant", tot i que ha admès simpaties per la construcció de Catalunya com un nou estat. "Esperem que no satisfagui ni els que diuen que Espanya és l'estat més descentralitzat del món ni els que diuen que la independència és un camí de roses, ni els que quantifiquen en un 3% el dèficit fiscal o bé en un percentatge del 8% del PIB", ha remarcat l'exconseller, que és qui va negociar l'últim model de finançament amb l'Estat l'any 2009, caducat des del 2014.

Joan Ridao, director de l'IEA, ha assenyalat que el volum ha estat "costós", perquè s'ha fet amb una visió global sobre la qüestió de l'economia i les relacions entre l'Estat i la Generalitat. "Aquest treball té un grau de veremblança molt notable, en el sentit de pragmatisme i potencialitat de cara al futur. Amb una doble operació: identificar i quantificar fins a vuit escenaris que van de mantenir l'statu quo fins a la independència, passant per graus de federalisme", ha apuntat Ridao, que ha elogiat el component "útil" que pot tenir el llibre a l'hora de posar xifres a una qüestió política.

La següent en intervenir ha estat Núria Bosch, catedràtica de la Universitat de Barcelona (UB), que ha indicat que en l'escenari del federalisme hi ha dos supòsits antagònics: el dèbil -un "canvi cosmètic" en les competències- i el fort, prenent l'exemple dels Estats Units. L'ecenari d'acord bilateral pot ser específic o bé pot ser inspirat en el concert econòmic basc i navarrès. Entre els autors del llibre hi ha Guillem López-Casasnovas, Maite Vilalta, Enoch Albertí i Toni Rodon, que analitza les variables politològiques de les diferents possibilitats d'entesa entre administracions.