16
de desembre
de
2019, 10:51
Actualitzat:
13:24h
Govern i comuns ja han tancat un acord pel que fa als ingressos dels pressupostos de la Generalitat del 2020 o, el que és el mateix, l'apartat sobre la fiscalitat, un dels aspectes que va impedir l'entesa per segellar els comptes del 2019. N'ha presentat els aquest dilluns el vicepresident i conseller d'Economia i Hisenda, Pere Aragonès, just després de reunir-se per ratificar-lo amb la consellera de la Presidència, Meritxell Budó, i la presidenta del grup de Catalunya en Comú Podem al Parlament, Jéssica Albiach.
Els canvis introduïts a través d'aquest acord inclouen modificacions en diversos impostos, però especialment en l'IRPF, successions i fiscalitat verda, a través dels quals preveuen augmentar els ingressos en 542,64 milions anuals, per bé que aquest 2020 tan sols arribarien 172,63 milions més, ja que molts canvis no estarien totalment implementats. De fet, també s'introdueixen canvis en l'impost de transmissions patrimonials, la taxa turística, l'impost sobre pisos buits i l'impost sobre begudes ensucrades i es computa en el càlcul l'impacte del nou impost per la contaminació dels vehicles.
Pel que fa a l'impost a la renda, s'incrementen els tipus per a les rendes altes -d'entre 90.000 i 175.000 euros-, per bé que no s'augmenta el tipus marginal màxim del 25,5%, i s'eleva el mínim exempt de tributar de 5.550 a 6.105 euros per als contribuents de fins a 12.450 euros, motiu pel qual l'increment recaptatori serà limitat, de 18,6 milions.
Segons Aragonès, aquesta mesura farà que uns 52.393 contribuents amb més ingressos hagin d'aportar més recursos, mentre que 205.042 més amb rendes baixes es veuran beneficiats de l'exempció per la franja baixa. En un futur, però, el vicepresident ha assegurat que preveu abaixar els tipus dels trams més baixos.
Quant a l'impost de successions, els tipus no canvien, però sí que es redueixen els beneficis fiscals aplicables, cosa que, segons el Govern i els comuns, servirà per fer més progressiu el tribut i ingressar 189,75 milions extres. En concret, l'acord preveu reintroduir coeficients multiplicadors per tal que els contribuents fills i pares que rebin una herència -de més de 500.000 euros- i ja tinguin un elevat patrimoni hagin de pagar més, així com es redueix la bonificació en la quota per als grups de parentiu 1 i 2, de forma progressiva a partir dels 100.000 euros d'herència.
Igualment, els pressupostos del 2020 han de crear un nou impost verd sobre les instal·lacions que incideixen en el medi ambient que hauria de permetre recaptar uns 145,12 milions més. En concret, el tribut grava la producció, emmagatzematge o transformació de l'energia elèctrica, i el transport d'energia elèctrica, telefonia i telemàtica efectuada pels elements fixos del subministrament d'energia elèctrica o de les xarxes de comunicacions.
De fet, també en matèria de fiscalitat verda, el Govern també preveu implementar el 2020 l'impost sobre emissions de CO2 dels vehicles, amb un impacte anual de 155,5 milions, quan estigui plenament actiu. Igualment, es troben en fase d'estudi previ un impost sobre les activitats econòmiques que generen diòxid de carboni i un impost sobre les emissions portuàries de grans vaixells.
Quant a l'impost de transmissions patrimonials oneroses per a famílies monoparentals amb ingressos de fins a 30.000 euros, el Govern reduirà del 10% al 5% el tipus, fet que compensarà amb altres modificacions fins a tenir un saldo positiu de 13,17 milions. La taxa turística augmenta la tarifa i preveu un recàrrec específic a Barcelona per aconseguir 20,9 milions més, mentre que es redueix en 3,5 milions els incentius al lloguer assequible en el tribut als pisos buits i s'apugen els tipus de l'impost sobre begudes ensucrades per recaptar 6,4 milions més.
Aragonès ha defensat que aquestes mesures permetran "seguir dotant l'estat del benestar d'aquest país dels recursos adequats" i ha agraït als comuns la "responsabilitat i repte d'haver afrontat aquesta negociació". "No aquest Govern, Catalunya necessita uns nous pressuposts", ha asseverat, i ha destacat que l'entesa "abraça una pluralitat ideològica notable" que pot donar lloc a "acords perdurables". En concret, ha avançat que el consell tècnic de dimarts aprovarà la llei d'acompanyament dels pressupostos abans de demanar els informes externs pertinents. L'objectiu és aprovar els comptes durant el primer trimestre del 2020 i, segons el vicepresident, executar-los, traient pressió sobre un eventual avançament electoral.
Al seu torn, Meritxell Budó ha defensat que es tracta d'un acord per a uns "pressupostos expansius i que recuperin els nivells de despesa d'abans del 2010, d'abans de la crisi", així com una "demostració de la voluntat de diàleg i negociació per assolir acords d'aquest Govern", per bé que ha subratllat la necessitat de seguir reclamat a l'Estat "allò que deu per donar resposta a les necessitats d'aquest país i perquè es revisi l'objectiu de dèficit". Preguntada pels canvis en successions, que CiU va limitar en el seu moment, Budó ha reconegut que els comptes inclouen forces de fora del Govern "és en aquest marc que hi ha aquestes cessions, diàleg i negociacions".
Primera pedra d'un nou govern
Jéssica Albiach ha assegurat que "la gent demana que Catalunya necessita uns pressupostos", però ha deslligat un eventual suport global que encara veu lluny d'un suport a l'executiu, ja que la dirigent dels comuns ha tornat a demanar eleccions. De fet, ha considerat que l'entesa pot ser la "primer pedra del govern progressista que aquest país necessita i que hauria de sorgir d'unes noves eleccions", per bé que n'ha exclòs JxCat. Ha subratllat també que "fer oposició no és quedar-se a un cantó com fa el PSC ni muntar pollastres com Cs", sinó "defensar els interessos de la ciutadania", malgrat afirmar que es troba en "les antípodes ideològiques" de l'executiu.
En tot cas, Albiach ha recordat que porten "més d'un any batallant per uns pressupostos socials, verds i feministes" i ha defensat la bondat de l'entesa assolida. Igualment, ha separat la negociació dels pressupostos de les converses per a la investidura de Pedro Sánchez, però ha admès que "tot ajuda", pel que fet que considera que l'impuls d'un govern a la Moncloa podria afavorir l'arribada de més recursos a Catalunya per a polítiques socials.
Els precedents
L'equip de Vicepresidència i Economia i Hisenda havia anat avançant en alguns aspectes tributaris la negociació amb els comuns, com per exemple un augment de la pressió fiscal en l'IRPF a les rendes superiors als 90.000 euros -aquest impost, a Catalunya, té una de les distribucions menys progressives de l'Estat-. Meritxell Budó va avançar a principis de desembre que el Govern presentaria abans de finals d'any els pressupostos, per bé que fins ara només s'ha anunciat l'entesa en l'apartat dels ingressos. Les dues parts haurien d'acabar de tancar com repartirien aquests recursos en les partides de despesa.
Els canvis introduïts a través d'aquest acord inclouen modificacions en diversos impostos, però especialment en l'IRPF, successions i fiscalitat verda, a través dels quals preveuen augmentar els ingressos en 542,64 milions anuals, per bé que aquest 2020 tan sols arribarien 172,63 milions més, ja que molts canvis no estarien totalment implementats. De fet, també s'introdueixen canvis en l'impost de transmissions patrimonials, la taxa turística, l'impost sobre pisos buits i l'impost sobre begudes ensucrades i es computa en el càlcul l'impacte del nou impost per la contaminació dels vehicles.
Pel que fa a l'impost a la renda, s'incrementen els tipus per a les rendes altes -d'entre 90.000 i 175.000 euros-, per bé que no s'augmenta el tipus marginal màxim del 25,5%, i s'eleva el mínim exempt de tributar de 5.550 a 6.105 euros per als contribuents de fins a 12.450 euros, motiu pel qual l'increment recaptatori serà limitat, de 18,6 milions.
Segons Aragonès, aquesta mesura farà que uns 52.393 contribuents amb més ingressos hagin d'aportar més recursos, mentre que 205.042 més amb rendes baixes es veuran beneficiats de l'exempció per la franja baixa. En un futur, però, el vicepresident ha assegurat que preveu abaixar els tipus dels trams més baixos.
Quant a l'impost de successions, els tipus no canvien, però sí que es redueixen els beneficis fiscals aplicables, cosa que, segons el Govern i els comuns, servirà per fer més progressiu el tribut i ingressar 189,75 milions extres. En concret, l'acord preveu reintroduir coeficients multiplicadors per tal que els contribuents fills i pares que rebin una herència -de més de 500.000 euros- i ja tinguin un elevat patrimoni hagin de pagar més, així com es redueix la bonificació en la quota per als grups de parentiu 1 i 2, de forma progressiva a partir dels 100.000 euros d'herència.
Igualment, els pressupostos del 2020 han de crear un nou impost verd sobre les instal·lacions que incideixen en el medi ambient que hauria de permetre recaptar uns 145,12 milions més. En concret, el tribut grava la producció, emmagatzematge o transformació de l'energia elèctrica, i el transport d'energia elèctrica, telefonia i telemàtica efectuada pels elements fixos del subministrament d'energia elèctrica o de les xarxes de comunicacions.
De fet, també en matèria de fiscalitat verda, el Govern també preveu implementar el 2020 l'impost sobre emissions de CO2 dels vehicles, amb un impacte anual de 155,5 milions, quan estigui plenament actiu. Igualment, es troben en fase d'estudi previ un impost sobre les activitats econòmiques que generen diòxid de carboni i un impost sobre les emissions portuàries de grans vaixells.
Quant a l'impost de transmissions patrimonials oneroses per a famílies monoparentals amb ingressos de fins a 30.000 euros, el Govern reduirà del 10% al 5% el tipus, fet que compensarà amb altres modificacions fins a tenir un saldo positiu de 13,17 milions. La taxa turística augmenta la tarifa i preveu un recàrrec específic a Barcelona per aconseguir 20,9 milions més, mentre que es redueix en 3,5 milions els incentius al lloguer assequible en el tribut als pisos buits i s'apugen els tipus de l'impost sobre begudes ensucrades per recaptar 6,4 milions més.
Acord fiscal entre Govern i comuns by naciodigital on Scribd
Aragonès ha defensat que aquestes mesures permetran "seguir dotant l'estat del benestar d'aquest país dels recursos adequats" i ha agraït als comuns la "responsabilitat i repte d'haver afrontat aquesta negociació". "No aquest Govern, Catalunya necessita uns nous pressuposts", ha asseverat, i ha destacat que l'entesa "abraça una pluralitat ideològica notable" que pot donar lloc a "acords perdurables". En concret, ha avançat que el consell tècnic de dimarts aprovarà la llei d'acompanyament dels pressupostos abans de demanar els informes externs pertinents. L'objectiu és aprovar els comptes durant el primer trimestre del 2020 i, segons el vicepresident, executar-los, traient pressió sobre un eventual avançament electoral.
Al seu torn, Meritxell Budó ha defensat que es tracta d'un acord per a uns "pressupostos expansius i que recuperin els nivells de despesa d'abans del 2010, d'abans de la crisi", així com una "demostració de la voluntat de diàleg i negociació per assolir acords d'aquest Govern", per bé que ha subratllat la necessitat de seguir reclamat a l'Estat "allò que deu per donar resposta a les necessitats d'aquest país i perquè es revisi l'objectiu de dèficit". Preguntada pels canvis en successions, que CiU va limitar en el seu moment, Budó ha reconegut que els comptes inclouen forces de fora del Govern "és en aquest marc que hi ha aquestes cessions, diàleg i negociacions".
Primera pedra d'un nou govern
Jéssica Albiach ha assegurat que "la gent demana que Catalunya necessita uns pressupostos", però ha deslligat un eventual suport global que encara veu lluny d'un suport a l'executiu, ja que la dirigent dels comuns ha tornat a demanar eleccions. De fet, ha considerat que l'entesa pot ser la "primer pedra del govern progressista que aquest país necessita i que hauria de sorgir d'unes noves eleccions", per bé que n'ha exclòs JxCat. Ha subratllat també que "fer oposició no és quedar-se a un cantó com fa el PSC ni muntar pollastres com Cs", sinó "defensar els interessos de la ciutadania", malgrat afirmar que es troba en "les antípodes ideològiques" de l'executiu.
En tot cas, Albiach ha recordat que porten "més d'un any batallant per uns pressupostos socials, verds i feministes" i ha defensat la bondat de l'entesa assolida. Igualment, ha separat la negociació dels pressupostos de les converses per a la investidura de Pedro Sánchez, però ha admès que "tot ajuda", pel que fet que considera que l'impuls d'un govern a la Moncloa podria afavorir l'arribada de més recursos a Catalunya per a polítiques socials.
Els precedents
L'equip de Vicepresidència i Economia i Hisenda havia anat avançant en alguns aspectes tributaris la negociació amb els comuns, com per exemple un augment de la pressió fiscal en l'IRPF a les rendes superiors als 90.000 euros -aquest impost, a Catalunya, té una de les distribucions menys progressives de l'Estat-. Meritxell Budó va avançar a principis de desembre que el Govern presentaria abans de finals d'any els pressupostos, per bé que fins ara només s'ha anunciat l'entesa en l'apartat dels ingressos. Les dues parts haurien d'acabar de tancar com repartirien aquests recursos en les partides de despesa.