Fa només dos dies que l'Auditori RBA acollia la presentació de les memòries d'Angela Merkel. Aquest dijous, el mateix espai ha rebut l'exkehendakari basc Íñigo Urkullu. La Fundació Catalunya Europa -impulsada per Pasqual Maragall- ha convidat el polític basc a dissertar sobre Reptes globals, prioritats locals, en un acte en què es lliurava el Premi Llegat Maragall.
El president del Parlament, Josep Rull, els expresidents Pere Aragonès i José Montilla, el conseller Ramon Espadaler, l'exsenador Jordi Xuclà, l'exconseller Joan Ignasi Elena o l'exdiputat Joan Ridao, al costat d'antics col·laboradors del president Maragall com Josep Maria Vallès i Xavier Muñoz, s'han reunit entorn la petjada maragalliana i la figura d'Urkullu, al costat de personalitats del món econòmic com Miquel Nadal, director general del Cercle d'Economia o l'empresari Joaquim Coello.
Milagros Pérez Oliva ha conduït el diàleg amb Urkullu, de qui ha elogiat la seva gestió al capdavant del Govern basc i ha recordat el seu intent de mediació durant l'octubre del 2017 i ha explicat la seva voluntat actual d'impulsar la Fundació Bask Atlantic, que vol esdevenir un laboratori de reflexió des de la realitat de la regió que va d'Oporto a la Bretanya francesa.
Urkullu ha descrit el panorama global, caracteritzat per les tensions geopolítiques, i ha advocat pel respecte de la legalitat internacional i donar suport a les institucions globals. L'exlehendakari ha reclamat una gran aliança contra el canvi climàtic, després del fracàs de la COP29 i quan tenim al davant el "negacionisme" de la imminent Administració Trump. Ha advertit contra la crisi demogràfica, amb un desequilibri entre la baixa natalitat europea i les tendències inverses en els països en vies de desenvolupament, i ha defensat una "gestió humana i equilibrada" de la immigració.
L'exlehendakari ha refermat el seu europeisme: "El nostre futur és Europa", rememorant la tradició del PNB i de qui va ser el lehendakari José Antonio Aguirre, figura cabdal dels anys 30 i 40. Urkullu ha demanat una UE que respongui als desafiaments pendents i ha apostat per refermar els valors comunitaris i el "bé comú", com els que es van plasmar en la pandèmia. "La democràcia liberal s'ha de treballar contínuament", ha afirmat, per defensar la necessitat de fer pedagogia dels valors democràtics.
Urkullu ha donat la seva recepta davant els múltiples reptes: "Retornar a la política de les coses enfront dels qui menyspreen les coses de la política", "progressar a través del gradualisme dels acords i la cooperació, enfront dels temps populistes i maniqueus". "Catalunya i Euskadi -ha dit- són un exemple d'una altra manera de fer política, que fa compatible l'aposta pels serveis públics amb el suport a l'economia real. A Catalunya i Euskadi hem demostrat que això no és excloent sinó complementari" i ha subratllat l'èxit de la col·laboració pública-privada.
També ha al·ludit a les fake news i a la facilitat amb què poden calar "els relats enfront les dades". Ha posat com a exemple la campanya feta pel PP contra la renda de garantia d'ingressos, afirmant que beneficiava sobretot els immigrants: "La veritat era una altra: el 70% dels beneficiaris eren ciutadans bascos".
Convenció Constitucional
Urkullu ha refermat la seva proposta de quan era lehendakari en favor d'una Convenció Constitucional, sense modificar el text, davant el fet que s'ha produït una "mutació" de l'estructura constitucional des del referèndum del 1978. La Convenció analitzaria la interpretació que s'ha fet del text per anar cap a un "cafè per a tothom" i una "erosió silenciosa" de l'autogovern, a través de lleis de bases o de recursos al TC.
Dolors Camats, directora de la Fundació, ha recordat les finalitats de l'entitat, a cavall de l'acció i el pensament, mirant Europa a partir del carrer on vivim, en un moment en què "l'extrema dreta impugna la democràcia, a la qual acusa de no resoldre els problemes de la ciutadania".
Han rebut el premi Llegat Maragall tres joves investigadors, Marc Parés, Magda Ennaji Térmens i Paula Niño, per les seves recerques en temàtiques vinculades a la idea d'Europa, com una anàlisi sobre el pacte de migració i asil de la UE elaborat per Magda Ennaji, crític amb el text aprovat perquè xoca amb els valors fundacionals de la Unió.