Grècia, exemple per a la permanència de Catalunya dins la UE

El cas del rescat grec, un precedent “interpretatiu” del Govern per a la continuïtat d'un Estat català dins la Unió

Publicat el 15 d’abril de 2014 a les 22:55
El primer ministre grec, Iorgos Papandreu, el president del Consell Europeu, Herman van Rompuy i el president de la Comissió Europea, Jose Manuel Durao Barroso, en la cimera que es va aprovar el rescat Foto: Thierry Roge / Reuters

“Si Grècia que el 2013 tenia un PIB de 182,054 M€ i una renda per càpita de 17.400 euros i Catalunya 192.545 M€ de PIB i una renda per càpita de 26.666 euros, per quin motiu una no la van deixar caure i a Catalunya, amb més pes econòmic i més solvent, si que l'haurien de fer fora?”. Aquesta és la pregunta, de realpolitik , que es formula Diplocat, el servei diplomàtic oficiós de Catalunya per bastir un argumentari tangible sobre el futur d'una Catalunya independent a la Unió Europea.
 
Fonts de l'organisme han explicat a Nació Digital que la premissa de l'actuació de Brussel·les davant la crisi grega explica la solució de continuïtat que busca la Unió Europea en els seus estats en base al principi general de la seva fundació: buscar marcs de cooperació, minimitzar el conflicte i solucionar problemes a través de canals alternatius.  "El cas grec ajuda a interpretar quina és a l'hora de la veritat com funciona la UE", assenyalen les mateixes fonts.
 
Aquest principi de pragmatisme, comprovat amb Grècia i Portugal, acrediten que els tractats de la Unió sempre s'interpreten o es reescriuen en funció dels interessos geoestratègics,  econòmics i polítics. “La gran avantatge és que els tractats no diuen res d'un cas com el català”, apunten fonts de Diplocat coincidents amb el darrer informe del Consell Assessor per a la Transició Nacional presentat dilluns d'aquesta setmana. 
 
De fet, el sanedrí que presideix Carles Viver i Pi-Sunyer també apunta que jurídicament no està clar que un estat independent sorgit d'un estat membre en quedi fora i que, al capdavall, tot depèn d'una decisió política i econòmica dels estats membres, com ho va ser Grècia. De fet, el Diplocat i el CATN recorden que els tractats només preveuen sortides acordades dels estats que s'han de negociar durant dos anys abans de la sortida efectiva. 
 
Per altra banda, el Diplocat treu ferro a les opinions que hagin pogut expressar alguns comissaris polítics de la UE que es poden entendre de manera taxativa, però en cap cas com una declaració oficial. És en aquest sentit, que el Diplocat esmerçarà els seus esforços els propers mesos en  fer pedagogia de la causa catalana a Europa que és on “darrera instància es podria desempatar el conflicte amb Espanya”. “Si no van permetre que Grècia sortís no tindria cap sentit que una economia amb més pes i més solvent, contribuent neta de la UE en fos foragitada”, asseguren des del Diplocat.