Aquest dijous, dia 18, va morir a Barcelona als 98 anys d'edat Pere Carbonel i Fita, veterà patriota i Creu de Sant Jordi de la Generalitat de l'any 2012. Capità d'Artilleria i alumne de l'Escola de Guerra de la Generalitat, militant de la Federació Nacional d'Estudiants de Catalunya (FNEC), va combatre a la Guerra Civil i va patir exili, camp de concentració i presó. Era l'últim supervivent dels cinc signants de l'acta de creació de la Secció Militar del Front Nacional de Catalunya (FNC), el juliol de 1943.

A França, es va integrar en la branca militar del partit independentista creat el 1940, fins a la seva desarticulació per la policia espanyola el juny de 1946. Malgrat la repressió policial, a conseqüència de la qual va patir cinc anys de presó a Figueres i Barcelona, Carbonell va mantenir la seva militància al FNC participant en les seves activitats clandestines i recollint les seves experiències en diversos llibres. El 1980, va ser nomenat director general de Comerç del primer govern de Convergència i Unió i el 1984 va ser elegit diputat al Parlament com a independent a la llista de CiU.

La Secció Militar del Front es va constituir el 29 de juliol de 1942 davant la perspectiva que una victòria aliada havia de servir per enderrocar el règim de Franco i que, per tant, era necessària l'existència d'una força armada organitzada a Catalunya, que pogués desplegar treballs d'informació i també intervenir de forma directa en un probable enfrontament violent amb el regim espanyol.

L'acta de constitució de la Secció Militar la definia com "una milícia juramentada al servei de la pàtria". Els cinc signants eren Jaume Martínez i Vendrell, Manuel Cruells i Pifarré, Baltasar Toll i Niubó, Santiago Pey i Estrany i Pere Carbonell i Fita. Tots ells havien format part de l'Exèrcit republicà, tres d'ells amb grau de capità.

La seva obra publicada està formada per aquests títols: Tres Nadals empresonat (1939-1943) (1999). Nadal en la presó Model (1944-1945) (2000). Entre la vocació i el deure (2002). Formant mestres per a la democràcia (2003). Obrint camins a l'esperança (2005). Entre la política i la pedagogia (2009). Compta amb una entrada a la Viquipedia.

El 1998 va publicar "El Cànem: de Nadal a la comissaria de policia (1941-1943)" dins d'un dossier sobre la Guerra Civil i la postguerra de l'Arxiu Històric del Poble Nou. Es poden trobar referències a la creació de la SM del Front a la biografia de Joan Cornudella escrita per Fermí Rubiralta. Un altre treball, elaborat a partir d'una entrevista amb Pere Carbonell el va publicar Marc Jiménez, en un recent recull titulat Testimonis de l'exili.

Existeix una gravació de l'entrevista efectuada a Carbonell per la fonoteca de  l'Arxiu Històric Municipal de Sant Just Desvern el 21 d'octubre de 2005, sobre la llluita antifranquista al municipi.

La desaparició d'un militant històric com Carbonell, possiblement un dels últims supervivents de la generació de la República, la Guerra Civil i la resistència, ha generat diverses reaccions a la xarxa.  Vet aquí algunes referències:

- En el comiat de Pere Carbonell, que obrí camins a l'esperança. Llegat i present (un potent al·legat dins del bloc "Dies de glòria", de Francesc Abad)
- Pere Carbonell, en la memòria (des del bloc de Jaume Renyer).
- Traspàs de Pere Carbonell i Fita (des del bloc "Homenatge Nacional").