- El DAFO del 12‑M: com hi arriben els partits?
- El pactòmetre del 12-M: totes les combinacions per governar Catalunya
- Qui guanya i qui perd amb l'avançament d'eleccions a Catalunya?
- Qui guanyarà les eleccions? Això diuen totes les enquestes per al Parlament
Un total de 5.754.845 catalans estan cridats a les urnes aquest diumenge per triar la nova composició del Parlament. Tenen a les seves mans escollir els protagonistes de les grans decisions que s'hauran de prendre en els anys vinents després d'una campanya -la primera del postprocés- marcada pel risc de bloqueig i la dificultat de teixir aliances, un escenari que no permet descartar el risc de repetició electoral. Amb Salvador Illa i Carles Puigdemont com els més destacats a les enquestes, i Pere Aragonès com a tercer en discòrdia, aquest 12-M té múltiples variables en joc. Aquestes són les deu preguntes (amb resposta) del que està en joc en unes eleccions decisives.
1. Serà governable Catalunya?
Aquest és el nucli de les incògnites del 12-M. És possible que hi hagi sumes possibles -tripartit, majoria absoluta entre el PSC i ERC, majoria independentista en qualsevol de les seves fórmules- i que els vetos creuats o els cordons sanitaris -la probable entrada d'Aliança Catalana ho contaminarà tot- impedeixin elegir nou president. En aquesta ocasió, a banda, també hi ha un factor afegit: la participació activa dels republicans i de Junts en la governabilitat d'Espanya introdueix una derivada clau, perquè entrega una palanca negociadora a l'independentisme envers Pedro Sánchez. En funció del resultat, els mesos posteriors a les eleccions poden ser d'infart.
2. Illa arribarà a la presidència?
Fa tres anys, el candidat del PSC es va imposar en vots però no en escons a Pere Aragonès. Aquesta vegada tot indica que ampliarà la distància amb els rivals, però això tampoc li garanteix arribar a la presidència. Superar la quarantena d'escons, en tot cas, ajudaria a forçar la resta de partits a facilitar-li l'arribada a Palau. Prioritza un pacte amb ERC -si és possible, sense dependre del tot dels comuns-, i ja ha descartat un acord amb Junts. Amb Illa a la presidència, Sánchez podria treure pit de la culminació de l'agenda del retrobament en un moment de debilitat territorial del PSOE. El candidat -que situarà Josep Lluís Trapero com a director general de la policia- ja sap què és quedar-se amb la mel als llavis.
3. Puigdemont podrà ser restituït?
Va ser el gran cop d'efecte de la -curta- precampanya, i va servir perquè Junts superés ERC a les enquestes, una tendència ja consolidada. Tanmateix, Puigdemont en cap moment s'ha situat per sobre del PSC, per bé que en les enquestes internes s'hi acosta i s'hi defineix un escenari d'empat tècnic. Puigdemont aspira a ser investit, si cal en segona volta -amb l'abstenció dels socialistes, fent ús de la palanca a Madrid-, i necessita el concurs d'Aragonès. L'única certesa, si es fa cas als compromisos de campanya, és que l'expresident tornarà a Catalunya pels volts del 25 de juny, al primer debat d'investidura, encara que no tingui opcions de ser investit. S'arrisca a una detenció en cas que encara no s'hagin aixecat les mesures cautelars, com estableixen els preceptes de la llei d'amnistia. Ja ha dit que, si no és president, no es convertirà en cap de l'oposició.
4. Quin futur li espera a Pere Aragonès?
ERC ha plantejat la campanya en dos eixos: un de subliminal -que la presidència dels últims tres anys no sigui una anècdota- i un de concret, amb propostes sobre la taula com el referèndum, el finançament singular i la millora dels serveis socials. Aragonès ha destinat esforços a indicar que hi ha aspectes que estan "en risc" sense els republicans a Palau, però no se n'ha sortit a l'hora de concretar debats a tres i a dos amb Illa i Puigdemont. ERC està convençuda que ha fet una bona campanya, i el cert és que tindrà al seu abast poder formar del Govern, sigui quin sigui el soci, però és complicat que reediti la presidència. Què passarà amb Aragonès? I amb Oriol Junqueras, president del partit? Preferiran passar a l'oposició? Són preguntes de llarg abast que només es podran respondre quan tinguin els resultats del 12-M a les mans.
5. Què passarà amb la majoria independentista?
Està en risc. No només perquè la suma de Junts, ERC i la CUP pot no sumar 68 escons -seria la primera vegada que passa des del 2015-, sinó perquè pot dependre d'Aliança Catalana. Tenint en compte que Puigdemont i Aragonès no sumen, l'operativitat d'una hipotètica majoria independentista seria encara més complexa que en la legislatura anterior. A banda, tant Junts com els republicans han signat un pacte que es compromet a no entendre's ni per activa ni per passiva amb el partit de Sílvia Orriols. Tampoc es pot descartar que, en segona volta, Puigdemont aspiri a sumar els vots d'ERC i la CUP encara que sigui en minoria, i pressionar el PSC perquè el deixi governar.
6. Fins on arribarà Aliança Catalana?
És una de les grans incògnites de la nit del 12-M. Orriols, establerta com a alcaldessa de Ripoll després que la resta de partits fossin capaços d'arribar a un pacte alternatiu, ha anat fent forat en àrees del país amb un component notable d'immigració. Islamòfobs, amants de vincular nouvinguts i delinqüència, ja van fer aparicions en les municipals i ara estan a punt d'aconseguir el que no va poder fer Josep Anglada el 2010 amb Plataforma per Catalunya: entrar al Parlament. En campanya, l'alcaldessa de Ripoll -que es presenta per Girona- ha manifestat estar disposada a donar una "segona oportunitat" a Puigdemont. D'on vindran els seus vots? Com actuaran a la cambra catalana? Després de l'entrada de Vox fa tres anys, una altra expressió de l'extrema dreta és a les portes d'accedir a la institucionalitat, amb tot el que això comporta per la seva visibilització.
7. Podran condicionar la CUP i els comuns?
Els anticapitalistes esperen revertir la tendència negativa de les municipals -fora de l'Ajuntament de Barcelona, pèrdua global de pes a Catalunya- i de les espanyoles -fora del Congrés dels Diputats-, i ho fan amb un discurs que parla més de serveis socials que d'independència, com s'ha constatat als debats. Descarten acords amb el PSC, i tampoc s'hi veuen del tot amb Junts perquè ha reviscolat Convergència, segons ha dit la candidata Laia Estrada. I els comuns? Jéssica Albiach aposta sense embuts per un tripartit amb l'oposició al Hard Rock com a gran emblema. El dubte és doble: si hi haurà aliança d'esquerres i si, en cas de ser-hi, tindran conselleries al Govern.
8. Vox tornarà a superar el PP?
Alejandro Fernández, un cop nomenat candidat, donava pràcticament per fet que el PP superaria Vox de cara al 12-M. Les últimes enquestes, però, indiquen que la pugna estarà més renyida del que semblava. Ignacio Garriga, cap de files de l'extrema dreta, ha fet una campanya previsible: immigració, delinqüència, exhibició d'esprais de pebre en debats electorals i amenaces diverses. El creixement dels populars, si no serveix per distanciar-se de Vox, pot comportar dubtes sobre el projecte d'Alberto Núñez Feijóo, tant a Catalunya com a l'Estat. A banda, si Fernández puja, però també ho fa -com sembla- Illa, el duel interposat Sánchez-Feijóo quedarà decantat a favor del primer.
9. Com influirà el resultat al Congrés dels Diputats?
A diferència de les últimes eleccions catalanes, tant Junts com ERC estan immersos en la governabilitat de l'Estat a través de dos pactes per separat amb Sánchez. Puigdemont ja ha advertit que qualsevol maniobra del PSC amb el PP podria implicar la pèrdua de l'estabilitat per al PSOE, i també ha clarificat que sense finançament singular el president espanyol no tindrà pressupostos. Tindrà Sánchez la capacitat de dir a Illa que s'aparti perquè puguin governar els seus socis a Madrid? Dependrà del resultat. En el cas d'ERC, res fa pensar que a hores d'ara estigui en risc el diàleg amb el PSOE. En el cas de Junts, es projecten incerteses en l'horitzó en funció de la ressaca electoral.
10. Hi haurà noves eleccions?
És la gran pregunta. El Parlament es constitueix el 10 de juny a tot tardar, i això situa el primer debat d'investidura el 25 de juny. Si fracassa, hi ha dos mesos per trobar president. Si no hi és, hi hauria repetició electoral automàtica a la tardor. Correran els partits el risc de propiciar aquesta situació? O les cartes que es reparteixin aquest diumenge al vespre serviran per esquivar el bloqueig? El més important d'aquestes eleccions, en el fons, no és el resultat. És com el gestionaran els candidats.