Qui guanya i qui perd amb la candidatura de Puigdemont?
La figura de l'expresident catapulta les perspectives de Junts, que tornarà a competir amb ERC per l'hegemonia independentista; el PSC, favorit a les enquestes, obligat a endurir el discurs contra el procés tot i haver validat l'amnistia
Carles Puigdemont, aquest dijous a Elna.
|
Hugo Fernández
"Si Carles Puigdemont és qui és i no ha perdut focus en tots aquests anys és perquè, en el fons, no ha acabat de marxar mai". La frase és d'un alt dirigent de Junts que ahir celebrava la conferència -el contingut i les formes- de l'expresident a Elna, durant la qual va certificar que seria candidat a la presidència de la Generalitat el 12-M. Un moviment cuinat de manera accelerada des que Pere Aragonès va convocar les eleccions anticipades i que sacseja profundament el tauler, que es mourà a cavall del record del 2017, la recomposició post-procés de l'independentisme i també la gestió del dia a dia autonòmic, protagonista de la legislatura.
Qui guanya i qui perd amb l'anunci del líder moral de Junts? Quines conseqüències tindrà en la precampanya? Quins girs de guió s'hauran de protagonitzar per adaptar-se al nou context?
Junts es prepara per competir
Durant mesos, els principals dirigents de Junts exihibien en privat el seu desig més preuat: que Puigdemont fos candidat a la Generalitat, i que ho fos de la manera més efectiva possible. La demanda ha estat atesa i, gràcies a l'amnistia i a l'avançament electoral, l'expresident ha fet el pas. Encara queden concrecions per resoldre, però de moment ja ha deixat clar que no anirà a Europa -perdrà, per tant, la immunitat com a parlamentari comunitari- per dotar de més credibilitat el discurs. Les enquestes situen Junts com a tercera força, però encara no han detectat l'efecte Puigdemont. La campanya exprés li permetrà esquivar contradiccions -el record de la tardor del 2017 continua viu, i en aquell moment no es va desplegar la independència-, i li servirà per tenir un paper protagonista. Junts té el que necessitava per poder competir.
ERC i les ferides de la "unitat"
"S'han convocat les eleccions fa només tres dies i ens els hem passat parlant de Puigdemont", remarcava la setmana passada un alt càrrec governamental d'ERC. La situació dels republicans en relació a l'expresident és complexa: no s'hi poden abraonar, perquè en el segment independentista no cauria bé, però tampoc els comportaria beneficis una actitud contemplativa. A banda, la legitimitat que aspira a desprendre el líder de Junts -es presenta com a president cessat pel 155 com a via per "restituir" la institucionalitat escapçada- col·lisiona amb la figura d'Aragonès, instal·lat a Palau des de fa tres anys. De moment, fonts republicanes insistien ahir al vespre en fins a quin punt és un "error del passat" insistir en llistes unitàries quan en aquesta legislatura es va trencar el Govern. També demanaven a Puigdemont que fes costat al finançament singular, i que aclarís si pactaria amb el PSC. Les ferides del 2017 tornen a coure.
El PSC, obligat a un gir
Junts aspira a confrontar amb Illa, tot i que hi ha passatges de la conferència d'Elna -quan assimila ERC a posicions "mediocres" o "sectàries"- que estan dedicats als exsocis. En campanya, això sí, el PSC serà el rival a batre, de manera que els socialistes es veuen obligats a recalibrar l'estratègia. El camí tranquil al qual aspirava Illa s'ha desmuntat, perquè el factor Puigdemont posa l'accent en l'amnistia, el principal problema estès dins del seu electorat. El baròmetre del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) indica que, en els últims mesos, el PSC només ha pogut reduir deu punts -del 40% al 30%- el rebuig que causa l'amnistia en el seu electorat. Això obligarà els socialistes a endurir el to contra el procés per erigir-se com a principal aspirant constitucionalista. Els pactes de Pedro Sánchez amb l'independentisme pesaran, com també ho farà l'esclat del cas Koldo, que tant ERC com Junts -i per descomptat el PP- utilitzaran.
El PP, objectiu Sánchez
I si el PSC està obligat a un gir, la candidatura de Puigdemont obre noves perspectives al PP, que es troba immers en determinar quina fórmula farà servir per anar al 12-M, si en solitari o bé amb una plataforma que també inclogui Ciutadans. Els populars, en tot cas, insistiran en la idea que el retorn de l'expresident és tècnicament possible per les cessions de Sánchez, i que l'única alternativa passa per un canvi a l'Estat amb Alberto Núñez Feijóo al capdavant. L'escalada verbal que es viu a Madrid tindrà reverberacions a Catalunya el 12-M, i també a les europees. L'objectiu de la dreta és descavalcar Sánchez mentre s'intenta passar pàgina dels escàndols que afecten Isabel Díaz Ayuso, protagonista de la guerra oberta entre el PSOE i el PP a la capital de l'Estat.
El quart espai ho té encara més complicat
En el període posterior al 2017, la frustració de part de l'independentisme ha tingut dues formulacions: una abstenció creixent -protagonista, també a causa de la pandèmia, a les eleccions del 2021- i l'aparició de projectes aglutinats al voltant de l'anomenat quart espai. Amb el fracàs de la llista cívica de l'Assemblea, aquest 12-M hi ha dues apostes que el representen: Alhora, de Jordi Graupera i l'exconsellera Clara Ponsatí -eurodiputada al costat de Puigdemont però ara amb una relació inexistent-, i la ultradreta d'Aliança Catalana, comandada per Sílvia Orriols des de Ripoll. L'aparició de Puigdemont els redueix opcions -tot i que ja hi ha enquestes en què Orriols treu el nas- perquè la idea és anar més enllà de les sigles de Junts, com es veurà a les llistes. "L'expresident els ho posa molt complicat", constaten fins i tot des d'ERC. La partida tot just acaba de començar amb Puigdemont al centre del debat.
