Espanya és un país condicionat per la llarga dictadura i una transició posterior que van generar unes classes dirigents obsessionades en despolititzar la ciutadania. "Haga como yo y no se meta en política", deia el tirà, i així va arribar la UCD, un conglomerat sense ideologia i, més tard, el PSOE, que González i Guerra van convertir de partit marxista fins a la gestoria d'interessos més eficaç de Madrid i rodalia.

L'extrem de la despolitització va ser José Luis Rodríguez Zapatero. Ell i els seus -i, sobretot les seves- ministres van considerar que ser d'esquerres era no només rebaixar impostos sinó, també, regalar diners a les famílies que tenien un nen -fos pobre, ric o molt ric- i a qualsevol que cobrés prou com perquè li retornessin 400 euros de l'IRPF. Espanya era una festa plena d'alegres Bibianas i Leires que es consideraven en conjunció planetària amb Obama.

Però el punt més alt de la frivolitat va recaure en aquell "¡Capitán, mande firmes!" pensat per lluir l'embaràs de Carme Chacón. Per aquella època ja feia molts anys que Espanya havia oblidat la política, substituïda per les fotos del mur d'un Facebook col·lectiu.

Però aquells temps són lluny i aquest dimarts a Carme Chacón li van exigir una decisió política. I ella, perplexa, no va saber prémer cap botó.