Miguel Ángel Ibáñez, regidor de Ciutadans a Gavà Foto: Jordi Borràs

Amb 35.112 vots recollits a tot Catalunya en les passades eleccions municipals, Ciutadans no compta amb cap alcalde i tot just té un grapat de regidors esparços pel territori. Un d'ells és Miguel Ángel Ibáñez, regidor a l'oposició a Gavà (Baix Llobregat), ciutat governada pel PSC en coalició amb ICV.

Ibáñez parla aquest llenguatge riverenc -d'Albert Rivera- tan pròxim als ciutadans que fa simple entendre el funcionament de la política aplicat al dia a dia casolà. Però es contundent, i no té complexes. Tampoc té manies i diu el que pensa. Tot comença quan un arriba a la immensa, bonica i confortable plaça Balmes de Gavà i en un gran rètol, d’un gris metàl·lic elegant -només en català-, hi diu amb una també sòbria tipografia Garamond: 'Ajuntament de Gavà'.

-Què fa un polític de Ciutadans com vostè en una ciutat com Gavà?

-Omplir un buit de gent desencantada de tots els partits.

-Quin buit?

-Aquell que més s’aproxima a la gent del carrer, ja ho diu el nostre nom: Ciutadans.

-Sobretot amb Albert Rivera vostès van començar amb la qüestió de la llengua, precisament un tema no massa perjudicial per no dir gens conflictiu. I segueixen!

- Certament l’espurna inicial va ser la llengua, però també la corrupció o fer front a aquests partits més preocupats per la seva maquinària que per la gent.

-Un arriba a la plaça Balmes i veu un cartell platejat gran i maco: 'Ajuntament de Gavà'. I sembla que la gent l’entén. Ha d’estar també en castellà?

-No necessàriament.

-Segur? ¿Ja ho saben en Rivera o en Jordi Cañas?

-És que nosaltres no defensem ni el castellà, ni el català, ni l’anglès ni cap idioma. Defensem els drets de les persones. I un sistema trilingüe.

-Creu que si ara vostè i jo sortim a passejar trobarem alguna persona de Gavà que no parli el castellà?

-No.

-I doncs, on està el problema?

-Que en trobarem algunes, sobretot més joves, a qui els costa molt parlar-lo i per tant tindran un dèficit.

-Sí, i segurament moltes més que no parlin català ni potser l’han parlat mai.

-Segur que sí.

-Així el castellà no té problemes!

-No és una tema d’una o deu persones sinó de drets i de formació educativa dins el sistema. I si després de trenta anys d’immersió lingüística el sistema no funciona, o el sistema falla o hi ha algun problema greu.

-Ajuntament o Ayuntamiento s’entén igual?

-S’entén perfecte.

-La nova llei ARSAL provoca una gran confrontació. Ja està en marxa i els municipis se senten maltractats. ¿Per què?

-Perquè a Espanya hi falta una descentralització municipal. Als ajuntaments se’ls continua tractant com a menors d’edat, i les transferències sempre són finalistes i se’ns diu el que hem de fer. Després de trenta anys de democràcia, als ajuntaments hi ha persones sensates i, sobretot, que coneixen les necessitats de la gent molt millor que ningú.

-Cert, però al final a Espanya han hagut de venir els alemanys de Merkel i la Unió Europea per dir-nos: no gastin tants diners -que són seus- amb això o amb allò.

-Sí, i també ens podem trobar amb la paradoxa que se’ns dona una transferència per fer un poliesportiu quan aquell ajuntament el que no pot es pagar les nòmines o serveis a la gent gran. O fer una nau agrícola que per dins té una pista de bàsquet, d’handbol i de futbol sala perquè els joves pugin fer esport i no passar fred. Hem de corregir les transferències finalistes.

-L’obsolescència del marc normatiu i institucional és acceptat per tothom i requereix una actualització.

-El nostre criteri és: un servei, una administració. La duplicitat no pot existir i cal eliminar estructura política. Sempre poso l’exemple d’un professor meu de mecànica que no falla mai: les coses, com més complicades més fàcil és que s’espatlli una peça. Per tant, cal simplificar els nivells administratius.

-Que fem amb les escoles bressol, les de música... que passa amb aquests serveis?

-Les escoles bressol o de música són un tema diferent als relacionats amb el benestar social o sanitari, difícilment delegable. En les bressol les decisions és poden prendre des de la Generalitat, encara que no unilateralment. Les de música potser no són de les necessitats bàsiques i cal prioritzar.

-Eliminar-les?

-No, mancomunar-les. I que una mateixa escola serveixi per a diferents municipis. Hem de reduir aquesta manera de fer de quatre pobles, quatre piscines, quatre poliesportius per anar cap a un tu fas el poliesportiu, tu el teatre i jo la piscina. Així viurem els tres, tindrem de tot i podrem anar caminant.

-I per saber millor allò que vol la gent vostè ho preguntaria, per exemple, als ciutadans de Gavà?

-Per fer això cal saber dues coses: què en pensa la gent i si és pot fer. Perquè si després no es tenen els diners estem creant frustració.

-D’acord, però tingui o no tingui els diners, vostè preguntaria a la gent de Gavà?

-Nosaltres cada cop que hi ha  eleccions sortim al carrer amb un qüestionari, preguntem, analitzem les respostes i fem el programa.

-O sigui que per saber que vol la gent cal esperar sempre a unes eleccions!

-No!

-Si es volgués modificar una infrastructura prevista preguntaria a la gent la seva opinió?

-Sempre dins les atribucions municipals sí. El que no es podria preguntar és si les competències de benestar social han de ser de Gavà o de la Generalitat.

-Preguntar-ho es pot!

-Una cosa es preguntar i una altra crear problemes. A més, abans d’improvisar cal saber si fer-ho t’obligarà a tancar el parc de bombers o retallar la policia o les ajudes socials. Vostè d’on els trauria els diners si no els té?

-Jo no sóc regidor, però em repassaria bé el pressupost i ho faria segur. Crec que trobaria els diners. La feina de l’Ajuntament no és fer allò que vol la gent?

-No, la feina de l’Ajuntament és administrar els seus ingressos molt bé per donar el millor servei al ciutadà. No fer el que el ciutadà vol, que és un cosa molt diferent.

-No ha de saber l’Ajuntament que vol el ciutadà?

-L’Ajuntament ha de saber que vol i que necessita la gent, es clar, i també quin és el sector més desafavorit. I aplicar el pressupost el millor possible. Un exemple a Gavà és el del Minicasino, una sala de joc que una empresa volia muntar a l’antic Bazar el Regalo de la Rambla, ubicat en mig de dos passos de col·legis. Això no és farà. I tots els ciutadans hem fet pinya; i impulsats per una entitat cent per cent civil. Tots volem que a Gavà es creï ocupació, però el model de comerç no era el nostre.

-La situació econòmica de l’Ajuntament està bé?    

-En aquest moment hi ha un endeutament de 50 milions d’euros. El problema sobretot és el deute de la constructora municipal, empresa que costarà 12 milions, a més d’una cessió il·legal de treballadors.

-Escolti, aquí molta gent plora però tothom s’endeuta!

- No només això sinó que per poder eixugar dèficit es pretén vendre parcel·les de vivendes de protecció oficial.  

-I aquestes vivendes on es construeixen?

-Aquestes vivendes no es construeixen perquè el solar ha desaparegut.

-Ha desaparegut un solar a Gavà? ¿I com s’explica això als ciutadans? Potser hauria estat bé preguntar-los la seva opinió?

-El ciutadà s’ha d’anar donant compte que en aquest món el que més pesa és el paper... el paper de la urna o aquell en el qual s’especifica la feina que s’ha fet. I revisar-lo a fons. L’Ajuntament de Gavà ha estirat més el braç que la màniga, i és una ciutat que ha crescut molt bé però ha costat massa diners. Gavà no és Hollywood i nosaltres no som actors de cinema. S’haurien d’haver pensat més les remodelacions de l’espai de la Torre Lluc, dels pàrquings soterrats, o la millora urbanística per fer-hi el restaurant ‘Los Soprano’, pantalla gegant inclosa per utilitzar-la una vegada a l’any i fons vaporitzades inútils. Es va reduir l’espai original destinat als nens i nenes en un trist raconet. Això Gavà no s’ho pot permetre. I consti que les pizzes de Los Soprano són molt bones.

-Com veu Ciutadans a les pròximes municipals?

-Anirà bé i tenim enquestes que ens diuen que millorarem. I sincerament també li puc dir que ho percebem. També hem confirmat que no funcionem amb el sistema ‘acoso y derribo’ contra ningú. Som gent normal i educada.

-I no ha ensopegat mai.

-No ho sé, i potser sí, però el que jo dic sempre -i a més hi crec- és que quan hi ha una rajola mal posada aquesta no et pregunta de quin partit ets i s’hi ensopega igual. Per tant, millor canviar-la entre tots i després... ja parlarem del sexe dels àngels.

Miguel Ángel Ibáñez, regidor de Ciutadans a Gavà, entrevistat per Bernat Capell Foto: Jordi Borràs