Inés Arrimadas: «Si defenses la unilateralitat no pots demanar bilateralitat en el finançament»

Gaditana, de Jerez de la Frontera, Inés Arrimadas (1981) simbolitza les mutacions sofertes pel seu partit, Ciutadans, des de la seva fundació el 2006. Advocada de professió, lidera l’oposició a Catalunya i ho fa amb un to més suau que el d’Albert Rivera. Ciutadans, com tota formació nova que ambiciona legítimament el poder, busca homologació i ho vol fer de la mà dels liberals europeus. Lluny queden les nits del Taxidermista, el restaurant on un grup d’activistes, contraris a la llengua i amb posat iconoclasta, van fundar el partit taronja. Queda, això sí, un discurs molt contundent. Fa uns anys era contra el catalanisme que governava i ara contra l'independentisme.

- Dimarts es va votar al Congrés el suplicatori a Francesc Homs pel 9-N. Quin impacte creu que té això per la marca Espanya? 
- Per la marca Espanya? Jo crec que per millorar-la el que hauríem d’eliminar són els aforaments. Perquè ara mateix els polítics tenen un privilegi, que és ser aforat. Abans que un jutge els pugui jutjar, s’ha de fer una votació política en una cambra representativa, que és el que es va fer. El que es va fer és votar políticament si un jutge pot jutjar un polític. A Espanya tenim milers d’aforats, quan en altres països o no en tenen, o tenen una o dues persones, el cap de l’Estat o el cap del govern. Crec que això és el que hem de canviar.

"Amb Homs el que es va fer és votar si un jutge pot jutjar un polític. El que hauríem de fer és eliminar els aforaments i que se'l jutgi com a qualsevol altre"

- Però anant al fons concedirà que no estem parlant d’un delicte comú o de corrupció, sinó que estem parlant d’un delicte, si vol, polític.
- Bé, jo aquesta expressió de delicte polític no l’accepto. Es van fer servir instal·lacions i diners públics per fer una cosa per la qual el govern no tenia cap tipus d’atribució. De totes maneres, els tribunals han de jutjar el senyor Homs, el senyor Mas o la senyora Forcadell com si fossin qualsevol altre ciutadà. Quan els autònoms no paguen a l'hora van als jutjats i se’ls fa un embargament del seu compte, o quan la gent perd casa seva, no es fa una votació al Congrés. Cal recordar que el senyor Homs i el seu partit han votat en contra de l’eliminació dels aforaments. Ens queixem de la politització de la justícia i dels privilegis polítics, i el que fem és presentar propostes perquè això deixi de ser així, perquè el Tribunal Constitucional i la resta de tribunals no siguin triats pels polítics, cosa que passa a Catalunya amb el Tribunal Superior de Justícia. I el senyor Homs i els seus voten que no. I presentem propostes per eliminar aforaments, i el senyor Homs i els seus voten que no. Per tant, aquí hi ha alguns que respectem les lleis però les volem canviar i altres que es queixen de la politització de la justícia però no fan res per canviar-la i, a sobre, no volen acceptar les sentències.

- Vostè està d’acord amb la causa del 9-N que s’està instruint tant al TSJC com al Tribunal Suprem? De moment, s'ha descartat el delicte de malversació. Pel que diu, seria favorable que se’ls jutgés per malversació.
- Jo no he dit això.

Inés Arrimadas. Foto: Adrià Costa

- Ha dit que en el procés participatiu es van usar recursos públics sense tenir l'atribució.
- És evident que es va obrir una investigació judicial després del 9-N. Si els jutges diuen que no hi ha hagut malversació i que no hi ha cap delicte en el 9-N, ho respectaré, òbviament.

- És la líder de l’oposició a Catalunya. Entén que algú pensi que és anòmal que recolzin un suplicatori contra un dels dirigents del partit que governa Catalunya?
- Jo el que vull és que els polítics tinguin els mateixos drets i obligacions que qualsevol altra persona. I si un polític es pensa que pot fer servir el diner públic i creu que es pot saltar la llei quan vulgui i les resolucions judicials, evidentment no està tenint un plantejament propi d'un país democràtic. 

- Admet que un Estat en el qual tenen lloc escàndols com el de les converses entre tot un ministre de l’Interior i un responsable de la fiscalia Antifrau denota un cert dèficit democràtic? Fins a quin punt té legitimitat un Estat així? 
- Parlen de l’Estat i jo crec que nosaltres tenim dèficits democràtics a tot arreu. També a Catalunya, que no és aliena al que passat a tota Espanya. Respecte a les converses del senyor Fernández Díaz, nosaltres hem votat a favor que es formi una comissió d’investigació perquè són fets gravíssims. Ara no se'ns atén quan demanem al Parlament una comissió d’investigació per les informacions que van sorgir sobre coses que s’estaven fent des del departament d’Interior i el Cesicat. Volem comissions d’investigació aquí i allà.

"Quan Junts pel Sí proposa al referèndum ho fa perquè torna a casella de sortida perquè saben que no poden avançar més"

- Creu que és satisfactòria la separació de poders a Espanya?
- Vostès parlen de l’Estat, però aquí al Parlament proposem els jutges del TSJC i ningú es queixa. Hem presentat una proposta perquè això deixi de ser així. I quan la plantegem, el senyor Homs i els seus diuen que no estan d’acord. Per tant, estic d’acord en el plantejament de fons. Tenim politització de la justícia, i tant! Tenim institucions on a vegades la separació de poders no funciona, per descomptat.  

- L'objectiu de Junts pel Sí i la CUP és un referèndum. Vostès no hi estan d’acord i el PP i el PSC tampoc. Perquè entre els contraris a la independència no hi ha partidaris del referèndum?   
- Qui no estava d'acord amb un referèndum era Junts pel Sí després del 27-S. Deien que era una pantalla superada. Ara, com si aquí no hagués passat res, tornen a demanar un referèndum. Tornen a la casella de sortida perquè saben que no poden avançar més. A nosaltres ens trobaran a demanar un millor sistema de finançament, millores en infraestructures, una reforma constitucional, millores per lluitar contra la corrupció… Som el grup que més millores socials presenta al Parlament. El que ha fet Rajoy ha estat dir no a tot i fer servir la llei. Nosaltres creiem que s’han de fer més coses, però ni la independència ni un referèndum.
      
- Si C's no guanya les properes eleccions i són majoritàries les forces que demanen el dret a decidir, quines condicions s’han de donar per fer factible el referèndum? 
- Comprenguin que el nostre model no és la independència. Ara, com a demòcrates, si això es fa legalment, seguint tots els requisits, ho haurem d’acceptar. No creiem que solucioni res, però si es va al Congrés i es guanya per majoria... El que sí podem exigir és defensar totes les opcions des del respecte a les lleis. Portem així des de l’any 2010. Amb un únic tema a les tertúlies, les entrevistes... Ara hem presentat una proposta de llei sobre la gratuïtat dels llibres de text. Vull parlar d’aquests temes.   

- Que portem així des de 2010 i no es vegi llum al final del túnel no obligaria, no només l'independentisme sinó també a vostè com a líder de l’oposició, a ser més imaginatius?
- Nosaltres arrisquem molt. Perquè posar damunt la taula del PP l’exigència d’obrir el meló del finançament de les comunitats és una cosa que no s’ha fet.

"Per buscar una sortida al procés arrisquem molt. Posar damunt la taula del PP l'exigència d'un nou finançament no s'havia fet"

- És un assumpte pendent des de 2014. Ho creu de veres imaginatiu? 
- És una cosa que pot solucionar els problemes dels catalans. Si mirem el CEO, els problemes dels catalans no són la nacionalitat del passaport o el referèndum. El finançament pot ser una bona eina per tenir millors serveis. És suficient? No, perquè després hi ha una part de gestió de la Generalitat, que aquí tenim uns ràtios molt baixos en pressupost de sanitat i educació, però després tenim els més amplis en ajudes als mitjans i en alts càrrecs, que en tenim més que enlloc. Vull més recursos per Catalunya però també que es gastin millor.

- Portant la lògica del referèndum al final, la idea d’un estat per Catalunya no tindria mai dret a ser proposada a la ciutadania. No és una contradicció democràtica?
- Es demana un referèndum d’autodeterminació. El dret d’autodeterminació existeix, està regulat pel dret internacional, però a Catalunya no es donen les condicions que el determinen. Ni som una colònia ni estem en una situació bèl·lica. I a més, les constitucions occidentals no contemplen el dret a separar-se. Ara bé, qui vulgui seguir defensant el dret d’autodeterminació, té tot el dret, però que ho faci dins de la legalitat.
 
- Si des de l’Estat es proposés una reforma constitucional i la majoria dels catalans s'hi oposessin, estarien disposats a replantejar-se la seva oposició a un referèndum? 
- Insisteixo. Si es fa una reforma constitucional, no serà només per solucionar el problema català. No crec que una reforma constitucional s’hagi de fer per convèncer el senyor Puigdemont i el senyor Junqueras. Aquesta és una realitat que s’ha de mirar als ulls, que no és majoritària però que és important, i se li han de donar respostes. Ara, la meva resposta no és la independència: és reformar Catalunya. 

"No crec que una reforma constitucional s'hagi de fer per convèncer el senyor Puigdemont i el senyor Junqueras"

- Hi ha 47 diputats catalans al Congrés i encara que tots fossin independentistes no es mouria res...
- Home, si Junqueras diu que això és tan fantàstic per la resta d’Espanya, potser acaba convencent-los. Insisteixo en aquesta idea: és molt respectable defensar la independència, molt. Si jo tinc molts amics independentistes. És molt respectable demanar un referèndum. Però el que no es pot acceptar és que això es vulgui fer fora del marc democràtic.   

- Són una força nova però hi ha una certa inflexió en el seu discurs. Què en queda de l’esperit dels sopars fundacionals del Taxidermista el 2005 i el discurs centrat en la llengua? 
- Jo em vaig afiliar el 2011. No vaig ser-hi en la fundació però he vist sempre els mateixos valors. Ens hem fet grans i ara no estem centrats només en ser alternativa al nacionalisme. Som alternativa de govern aquí i a tot Espanya. Hi ha més sensibilitats i més propostes. Al Parlament tenim un grup ampli. En salut, tenim a metges parlant. En educació, a mestres. En agricultura, agrònoms. En infraestructures, enginyers. Això és una alternativa.  
 
- Lamenten que la política catalana se centra en un monotema. Però vostès van ser partit monotema amb la immersió. Perquè ara ja en parlen residualment? 
- Mai hem estat monotemàtics. Sí que abans l'espai mediàtic era molt petit i potser només sortia un tema. No vam néixer contra el catalanisme, sinó contra les polítiques nacionalistes. I no és el mateix. I és evident que seguim defensant una educació en tres llengües, com la que han tingut els fills dels expresidents Mas o Montilla.  

- Encara creuen que el castellà està perseguit?
- Jo defenso el dret de les persones i tenim el dret a unes institucions que donin servei en les dues llengües oficials de Catalunya.

- Però han abonat el discurs d'entitats que defensaven que el castellà era una llengua proscrita.
- Jo no sé si he fet servir mai aquesta expressió. Però sí dic que no estic d’acord amb les multes lingüístiques. Que et multin per posar "panadería" en lloc de forn de pa no ho entenc.

- No es multa pels cartells en castellà. Es multa per no posar-los també en català.
- Sí, no dic el contrari. Però si només poses "panadería" et multen. Em sembla increïble en ple segle XXI. Conec molt poca gent que defensi això de les multes lingüístiques. 

"Em sembla increïble que en ple segle XXI et puguin multar si vols posar "panadería" en lloc de forn de pa"

- Algun dirigent de Ciutadans ha parlat que volen ser els hereus del catalanisme polític. És un canvi de pell?
- Jo només sóc responsable del que dic. Però sí que és veritat que hi ha hagut un catalanisme responsable, que va participar en la transició i en la Constitució, que va ser capdavanter de moltes reformes, i això ara no existeix. Aquest catalanisme que Convergència reivindicava durant tants anys. Ara ells compren les idees de la CUP, la desobediència i la declaració unilateral d’independència. Són discursos impropis del catalanisme.  

  
- Una de les demandes històriques del catalanisme és el finançament. N'ha parlat abans. A les jornades econòmiques de S’Agaró, el secretari d’Estat d’Hisenda va defensar poder-hi reconèixer singularitats. Hi està d'acord?
Ja és un pas que comencin a parlar d’un nou sistema, que va ser una de les nostres exigències. Volem adaptar a Espanya el model alemany. I el que ha de fer el president de la Generalitat és anar a la conferència de presidents i no deixar la cadira buida.   

"CDC fa ara un discurs que és impropi del catalanisme que va ser capdavanter en les reformes"

- El nou model hauria de ser negociat bilateralment i amb elements singulars?
- Els que defensen la unilateralitat i es neguen a la multilateralitat no poden demanar bilateralitat, que és el que està fent Puigdemont. Nosaltres abonem les reunions que calgui. Però ha d’estar tancat multilateralment. Això afecta totes les comunitats. Un land alemany no va a negociar un sistema de finançament sol, hi. Hi van tots. Ara, si després es poden fer més reunions, perfecte. Però no es pot renunciar a la multilateralitat.   

- Es va equivocar quan va dir en un programa de televisió que havia de portar escorta perquè "sabem el que passa a Catalunya"?
- És que jo no vaig dir això. Jo estava fent una enumeració de perquès. Em va preguntar un periodista per televisió si hi havia motius d’esperança respecte al que estava passant. I jo li dic: "home, i tant. Si no hi hagués esperança no hi estaria jo ficada. I ho dic sense ser ingènua perquè jo sé el que passa a Catalunya, perquè la situació és molt complicada, perquè porto escorta, perquè ja sabem el que passa a Catalunya". S’ha tret el perquè primer del "perquè porto escorta", la coma de després i s'ha posat entre cometes. Puc ser responsable de les meves paraules, però no de la interpretació. Mai he dit que porto escorta perquè sabem què passa a Catalunya. Dic una realitat: Porto escorta, no és mentida.     

- Com tot dirigent polític.
- Sí, però el meu company d’Andalusia no en porta.

- Però vostè, per exemple, quan va amb la seva parella, que és de Ripoll, a un bar on hi ha una estelada se sent incòmoda, se sent insegura?   
- Jo de la meva vida privada, em perdonarà però no… Però jo he tingut situacions incòmodes, m’han insultat pel carrer.

- Sovint?
- Més del que m'agradaria. Aquesta pregunta… Sembla que hàgim de normalitzar que t'escridassin.

- Si ho volguéssim convertir en normal no li ho preguntaríem. 
- No ho ha de ser. Els polítics i la resta haurien de poder fer vida normal sense que ningú els amenaci o els escridassi.

- Veu en perill la convivència a Catalunya?
- No ho he dit mai. Ara, vivim en un moment de tensió que és més elevat que a la resta d'Espanya. D’això no se n’ha de fer cap exageració ni negar la realitat. La seu de Ciutadans a l’Hospitalet l’han atacada sis vegades. Al nostre regidor, l’altre dia el van agredir. Companys meus a Tarragona i Lleida han sofert també atacs personals. He d’explicar el que passa. Em sembla un error intentar normalitzar els atacs. Però tampoc podem exagerar. 

"Mai he dit que la convivència estigui en perill a Catalunya. Vivim, però, un moment de tensió més elevat que a la resta d'Espanya i ni s'ha d'exagerar ni de negar la realitat"

- Ciutadans es defineix com a liberal. És una manera de buscar un referent ideològic entre l’eix esquerra-dreta o d'evitar ser més clars?
- Em fa molta gràcia perquè aquí sorprèn molt. Nosaltres formem part d’una família política europea que governa en diversos països que es diuen demòcrates i liberals. Cal sortir una mica d’Espanya per veure que és una força política que ara mateix qui millor la representa és Ciutadans. A Espanya encara es vol ficar en calaixos a la gent, o ets d’esquerres o ets de dretes. Existeix el centre europeu. 

- I com conviuen dins del grup liberal europeu amb l’antiga Convergència? A C's com conviuen els sectors més espanyolistes i els més liberals?
- Bé, ara mateix sembla que cada cop té menys representació i fins i tot el senyor Tremosa ha comentat que s’estaven plantejant abandonar aquesta família política. Però són lliures d’estar on vulguin, només faltaria. El senyor Tremosa havia dit a més que no ens deixaria entrar al grup de Demòcrates i Liberals i ara els senyors de Convergència són petitons i la primera força política espanyola liberal som nosaltres. Jo crec que això ve de lluny. Sobre si hi ha dues tradicions a Ciutadans, jo mai he hagut de fer cap canvi. Sempre hi he vist els mateixos valors.