L'últim dic de contenció se'ls esvaeix. Els empresaris del Pont Aeri no han aconseguit pactar ni tan sols el document que havien anunciat i la darrera reunió va acabar com el rosari de l'aurora. Fa un parell de setmanes el convidat va ser el ministre de Justícia, Alberto Ruiz Gallardón, que va exigir als grans empresaris catalans que fossin ells els qui prenguessin la iniciativa d'aturar el procés sobiranista. No se'n va sortir.

Aquesta esquerda entre el vèrtex econòmic de Barcelona i Madrid és inaudita. Mai abans les elits que viuen entre Barajas i el Prat s'havien instal·lat en el recel. Els madrilenys consideren que els altres fan un doble joc intolerable i els de Barcelona creuen que l'altra banda vol liquidar-los i menjar-se el pastís sencer. Molts copets a l'esquena, sí, però poques ganes d'arriscar.

El cas és que José Manuel Lara s'ha quedat sol donant la cara per Espanya públicament. I, mentrestant, el teixit empresarial majoritari, conformat per petites i mitjanes empreses, fa temps que ha girat els ulls i el departament comercial cap a nous mercats, lluny de l'espanyol. La passada Nit de l'Empresari, que organitza la patronal Cecot, va ser un exemple de modernitat i responsabilitat social. Fins el punt que Antoni Abad, el president, va denunciar les "elits extractives i els círculos de confianza" que penalitzen l'economia productiva catalana. Dit d'una altra manera; Espanya és massa mal negoci per haver-la de pagar.