Junqueras defensa governar per a tothom davant l'«enyor» del PSC i Junts a la Catalunya dels «6 milions»

Des de Reus i sense cap menció al Hard Rock, els republicans reivindiquen la lluita contra les desigualtats i furguen contra socialistes i juntaires per oposar-se a una Catalunya de 8 milions que els suposa "menys privilegis"

Oriol Junqueras, durant l'acte a Reus
Oriol Junqueras, durant l'acte a Reus | Esquerra Republicana / Paula Roque
02 de maig del 2024
Actualitzat a les 21:25h

Protagonisme d'Oriol Junqueras aquest dijous de campanya a Reus. Des de la plaça de la Llibertat el president del partit ha estat el pes pesant d'un míting amb l'absència del president de la Generalitat i cap de llista d'ERC el 12-M, Pere Aragonès, que té l'agenda congelada pel debat electoral que se celebra al vespre a TVE. Junqueras ha fet un discurs integrador. Reivindicant les polítiques que pensen en la "Catalunya sencera" a la qual es refereixen els republicans constantment. "Hem d'intentar treballar per tothom. Pensar en tothom. En la Catalunya dels 8 milions d'habitants. Hi ha altres partits polítics que enyoren la Catalunya que només en tenia 6. No pas perquè fos millor que ara, sinó perquè enyoren els privilegis que hi tenien. La gent de Junts i el PSC enyora aquella Catalunya. Però nosaltres estimem la Catalunya dels 8 milions i volem que tothom hi visqui bé", ha dit entre aplaudiments.

D'aquesta manera ha refermat l'aposta d'ERC per combatre les desigualtats. En aquest punt, ha reivindicat aquest discurs a favor de la integració criticant que hi hagi més d'un milió de persones que viuen i treballen a Catalunya i no poden votar, per això ha defensat la igualtat d'oportunitats. I referint-se específicament a persones no nascudes a Catalunya que eren a la plaça escoltant, els hi ha allargat el braç per lluitar plegats per la "causa de la llibertat i la justícia". En aquest moment, ha defensat que ERC va ser qui va fer possible l'1-O perquè els militants republicans van ser els que "van portar les urnes".

Junqueras també ha reivindicat, com ha estat habitual en els últims mítings, alguns indicadors a Catalunya, que atribueix a la gestió de l'executiu d'Aragonès, com el rècord d'exportacions, la baixa d'atur més baixa de l'última dècada, i el rècord d'ocupació femenina. Ara bé, ha recordat que malgrat aquests indicadors, també hi ha dades preocupants com els nens en exclusió social, o famílies amb ingressos suficients i un preu del lloguer desorbitat. Per això ha assegurat que el repte és respondre a com pot ser que hi hagi bons indicadors econòmics però tantes desigualtats, i trobar-hi un "desllorigador".

Sense mencions al Hard Rock

Raquel Sans, cap de llista per Tarragona, ha reivindicat la "vocació de servei públic dels republicans". No ha parlat de receptes específiques pel Camp de Tarragona, ni tampoc ha existit cap menció a un dels projectes més polèmics que està ben a prop de Reus, el Hard Rock. Ha centrat el seu discurs a treure pit de les "transformacions" republicanes, des de la gratuïtat de l'I2, limitar els preus del lloguer, o les polítiques feministes de la primera conselleria del rang. També ha estat especialment crítica amb el PSC i Junts, i la seva posició sobre el català. A Junts, li ha retret "política de braços caiguts". Al PSC, la seva proposta pel trilingüisme. "Amb Salvador Illa, el català perilla. La llengua catalana la defensa Esquerra Republicana", ha defensat fent un rodolí.

Marta Rovira, secretària general dels republicans, ha participat a través d'un vídeo enregistrat des de Ginebra i ha recordat tot el paper d'ERC a Madrid, des dels indults a l'amnistia. "Com és possible que el PSC hagi votat diverses vegades contra l'amnistia al Parlament? Que no estan a favor de la democràcia?", ha furgat. També ha recordat que ha estat ERC i no els socialistes els encarregats d'assolir el traspàs de Rodalies, o que han batallat més regulació de lloguers o revalorització de les pensions. "Quin carai de projecte social té Salvador Illa per Catalunya? Cap ni un. No serem crossa d'un projecte que no es dirigeix a incrementar la justícia social del nostre país", ha reblat.

Molt aplaudida ha estat l'expresidenta del Parlament, Carme Forcadell, que també ha intervingut com a tarragonina nascuda a Xerta. Ha erigit el partit republicà en qui, amb 93 anys d'història, ha estat el més "honest i lleial" a la gent del país, i també el "més compromès amb la llibertat de Catalunya".  "En set anys hem passat de la Catalunya autonomista a la independentista. Del 2017 fins ara, malgrat la terrible repressió, hem estat capaços d'aconseguir que el govern espanyol reconegués que hi ha un conflicte", ha afegit. A més, ha reivindicat la paternitat de l'amnistia, una "victòria d'Esquerra" i de les "dones republicanes" com Marta Rovira o Marta Vilaret, principals negociadores del partit per aquesta carpeta. "Les dones d'esquerra mai no hem volgut ser princeses, sempre hem volgut ser presidentes", ha afegit.

La número tres per Tarragona, Irene Aragonès, ha estat l'encarregada de donar el tret de sortida a l'acte, tot reivindicant la feina d'ERC al Govern. "Som els que ens hem arromangat i revertit totes les retallades, i els que hem posat al servei de la gent els màxims recursos al servei de la ciutadania", ha declarat. També ha criticat que els "irresponsables", amb relació a Junts i comuns, tombessin els pressupostos del 2024 i ha animat els assistents a mobilitzar-se davant dels 10 dies que queden de campanya per aconseguir que ERC revalidi la presidència de la Generalitat.