Les defenses d'Oriol Junqueras, Raül Romeva i Dolors Bassa han presentat al Tribunal Suprem els incidents de nul·litat de la revisió de la sentència de l’1-O, que els mantenia la inhabilitació entre 13 i 12 anys, tot i que el delicte de sedició s'hagi derogat. Els advocats denuncien que, en la revisió de la sentència, no s’ha aplicat allò que és més beneficiós per als d'ERC. En aquest sentit, Andreu Van den Eynde ha asseverat que “el Tribunal Suprem ha fet, novament, una pugna oberta amb el poder legislatiu, i ha decidit no aplicar la reforma del codi penal”.

Per una banda, diuen les defenses, perquè es manté la pena per malversació, un delicte que els advocats sempre han qüestionat perquè no hi va haver ànim de lucre propi ni a tercers. En aquesta línia, Mariano Bergés recull en el seu escrit que Bassa “no va disposar de fons públics per enriquir-se, sinó que la seva conducta responia al mandat polític de celebrar un referèndum”.

Per l’altra, afegeixen, perquè es manté la inhabilitació absoluta, vulnerant els drets de representació i participació polítiques. Finalment, perquè la pena es manté d’una manera irracional: tot i que cau el delicte més greu, la pena d'inhabilitació queda igual. En aquest sentit, Van den Eynde assegura que “el fet que no els rebaixin ni un sol dia de pena és una qüestió bastant il·lògica”.

L’objectiu d’aquest escrit és esgotar la via interna per tal d’arribar fins al final d’aquesta causa al Tribunal Europeu de Drets Humans. "Hi ha una sèrie de vulneracions de drets fonamentals associades al fet de no voler aplicar la llei més favorable, que és la llei actual", ha assegurat Van den Eynde, i ha conclòs: “Ho hem d’impugnar ara per poder arrossegar aquest debat al Constitucional i, sobretot, al TEDH”.