L'electorat tradicional de l'antiga Convergència s'ha hagut d'anar adaptant a diferents marques durant les últimes convocatòries a les urnes. Els comicis municipals de l'any 2015 van ser els últims de la federació CiU -formada per CDC i Unió- abans del trencament, llargament esperat arran del procés català. En les properes eleccions, les plebiscitàries del 27-S del 2015, les dues formacions ja van fer camí per separat. Els democristians s'hi va presentar en solitari, amb Ramon Espadaler -ara a les llistes del PSC- com a candidat, mentre que els nacionalistes van pressionar per fer Junts pel Sí amb ERC.

La coalició no es va repetir en els comicis al Congrés dels Diputats que es van celebrar només tres mesos després, el 20 de desembre del 2015. En aquella ocasió, CDC va concórrer a la cita amb les urnes amb la marca Democràcia i Llibertat, que també integrava Demòcrates de Catalunya. Els hereus d'Unió, amb el pas del temps, s'han anat distanciant de l'antiga Convergència i ara tenen pràcticament tancat un acord amb ERC per anar a les eleccions del 21 de desembre.

La incapacitat dels partits espanyols per formar govern després del 20-D del 2015 va obligar a repetir les eleccions, que es van celebrar el 26 de juny de l'any passat. Francesc Homs va tornar a ser el cap de llista, però aquesta vegada ho va fer amb les sigles de Convergència i ja sense Demòcrates. De fet, Homs assegurava en els dies previs als comicis que volia fer la campanya "més convergent de la història". Tot i repetir els resultats de mig any enrere -8 diputats-, aquell cop es va quedar sense grup propi.

Després dels comicis de l'any passat, Convergència va impulsar un nou partit, el PDECat, que de moment no es presentarà amb el seu nom a les eleccions catalanes. Per a la cita del 21-D, la formació nacionalista ha posat en marxa Junts per Catalunya, una candidatura transversal que liderarà Carles Puigdemont. Junts per Catalunya, de fet, era un dels noms que es va votar en el congrés fundacional del nou partit i que, precisament, va rebre el suport de Puigdemont i de l'expresident Artur Mas.