El jutge García Castellón cita Marta Rovira i els altres investigats per Tsunami

El magistrat acorda que compareguin per videoconferència des de Barcelona el dia 22, malgrat que bona part han marxat a l'exili

Manifestants de Tsunami Democràtic en una de les protestes contra la sentència
Manifestants de Tsunami Democràtic en una de les protestes contra la sentència
13 de maig del 2024
Actualitzat a les 19:00h

El jutge Manuel García Castellón ha citat a declarar Marta Rovira i la resta d'investigats per Tsunami Democràtic el proper 22 de maig per videoconferència des de Barcelona. A banda de la secretària general d'ERC, a les deu del matí hauran de comparèixer Oriol Soler, Xavier Vendrell, Marta Molina, Jesús Rodríguez, Jaume Cabaní, Oleguer Serra i Josep Alay

Pel que fa a Nicola Flavio Giulio Foglia, el jutge acorda emetre una ordre europea d'investigació a Itàlia, perquè les autoritats el localitzin i el citin a declarar també el dia 22 per videoconferència. La citació es produeix just l'endemà de les eleccions i obvia que bona part dels investigats han marxat a l'exili per la pressió judicial. 

Aquest dimarts, compareixen com a víctimes i testimonis dos agents de la policia espanyola que van patir lesions greus durant les protestes contra la sentència. El jutge va acceptar que es personessin, moviment que es pot interpretar com un intent de driblar l'amnistia, a través de l'excepció de la vulneració de drets humans.

En la interlocutòria, el jutge no fa referència a Carles Puigdemont ni Ruben Wagensberg, perquè tots dos són aforats i se'ls investiga al Tribunal Suprem. L'alt tribunal els ha citat perquè declarin voluntàriament entre els dies 17 i 21 de juny, quan tot apunta que ja haurà entrat en vigor l'amnistia i Puigdemont ja no tindrà immunitat com a eurodiputat. 

Més enllà de citar a declarar Rovira i la resta d'investigats, García Castellón acorda practicar diverses diligències per les protestes de Tsunami durant el dia 9 de novembre de 2019, el dia abans de les eleccions espanyoles. Segons el jutge, això podria suposar un delicte d'omissió del deure de perseguir un delicte electoral per part dels responsables polítics de la Generalitat, que no van impedir l'acció.