El primer en obrir el debat va ser Carles Mundó, conseller de Justícia i un dels homes forts de la llista d'ERC, en una entrevista a NacióDigital. "Junts per Catalunya hauria de proposar un candidat alternatiu si Carles Puigdemont no pot ser investit", va assegurar fa tan sols quatre dies Mundó. I, des d'aquell moment, la llista que lidera el president de la Generalitat esquiva el debat. Sosté que ara toca "restituir" el Govern legítim -és a dir, tots aquells dirigents que van ser cessats el divendres 27 d'octubre fent servir l'article 155 de la Constitució- i no entrar en "polèmiques autonomistes", fent servir paraules que s'escolten a la sala de màquines de Junts per Catalunya. 

Als mítings de la candidatura, quan és el torn dels teloners -ja siguin territorials o nacionals-, s'acostuma a defensar que no cal "triar" un president, perquè "ja en tenim un i es diu Carles Puigdemont". En aquests termes s'han expressat al llarg de la primera setmana de campanya els consellers Josep Rull i Jordi Turull -dos dels principals actius de la llista i acabats de sortir de la presó d'Estremera, com Mundó-, així com també Elsa Artadi -directora de l'estratègia nacionalista- i Eduard Pujol, que exerceix de portaveu. "No hem de plantejar cap candidat alternatiu perquè això va de triar entre Puigdemont i Mariano Rajoy", mantenen els dirigents de Junts per Catalunya, i precisament aquest és un dels principals leitmotivs de la campanya gràfica i audiovisual de la formació.
 

📽️ #president @KRLS: "Si els catalans ho volen i sóc investit #president, tornaré al Palau de la Generalitat amb els membres del @catalan_gov. Arriscar-se a ser detingut per les idees que et poden portar a la presidència és un risc que potser val la pena córrer"#JuntsXCat pic.twitter.com/BbUuNPP81t

— Junts per Catalunya 🎗 (@JuntsXCat) 12 de desembre de 2017

En essència, aquest és el motiu pel qual la candidatura no es planteja un cap de cartell alternatiu: tota l'estratègia passa per presentar Puigdemont com a presidenciable,  i l'argumentari defensa que només ell pot ser investit en cas de victòria de l'independentisme. Davant dels missatges d'ERC segons els quals Puigdemont no podrà ser investit -pesa sobre ell una ordre de detenció que es podria fer efectiva en el mateix moment de tornar a Catalunya-, la llista presidencial evita les crítiques directes. De fet, al llarg d'aquests dies només hi ha hagut un retret públic. I ha sortit d'Eusebi Campdepadrós, cap de llista per Tarragona i que ja va ser candidat en aquesta demarcació a les europees del 2014 per ERC.

"Nosaltres volíem la màxima unitat, una resposta de país", sostenia ahir des de Tortosa, on Junts per Catalunya va tornar a omplir l'aforament del míting de tarda. Aquest dimarts Campdepadrós ha insistit que les llistes separades poden perjudicar l'independentisme i, de fet, fonts de la campanya insisteixen en privat que si Inés Arrimadas s'acaba imposant en els comicis serà perquè ERC no va voler una llista conjunta. La consigna en públic, però, és que Puigdemont és president i que cal votar-lo perquè ho segueixi sent. "Els altres ja entraran en debats autonòmics", manté un alt responsable de Junts per Catalunya consultat per NacióDigital.

Noms de futur

La llista presidencial evita parlar d'alternatives, però hi ha almenys quatre noms destinats a tenir protagonisme l'endemà de les eleccions, sigui quin sigui l'escenari. Els principals són Josep Rull i Jordi Turull, especialment perquè en un grup parlamentari ple d'independents seran benvingudes veus amb experiència a la cambra catalana. Els dos consellers formen part de tots els míting -on no ve un, arriba l'altre- i fan campanya territorial en municipis més petits. De fet, des del primer moment es van posar a disposició de l'equip de Junts per Catalunya per posar-se a fer actes. "No ens podem permetre el desànim", sosten els dos a l'uníson.

[blockquote]Només Eduard Campdepadrós, que va ser candidat republicà per Tarragona a les eleccions europees del 2014, ha fet retrets públics a ERC en campanya[/blockquote]
Un altre dels noms destacats és el d'Elsa Artadi, directora de campanya i a qui veus de la candidatura -i de sectors del PDECat- assenyalen com a hipotètica candidata a la Generalitat en cas que a Puigdemont li sigui impossible. "Segur que hauria anat als debats si Turull no hagués sortit de la presó", mantenia ahir un dirigent en privat. Artadi compta amb experiència governamental -en l'última etapa de l'executiu va ser directora general a Presidència- i amb un currículum acadèmic impecable.

El quart dirigent amb més pes públic dins la campanya és el Eduard Pujol, convertit en portaveu de la llista i encarregat d'enviar missatges als mitjans i als mítings. Marc Solsona, alcalde de Mollerussa i número dos per Lleida, també està destinat a tenir un pes específic en el futur grup parlamentari. La gran incògnita, però, quin Govern sortirà d'aquestes eleccions, quina inclinació política tindrà o, fins i tot, si caldrà tornar a les urnes en els propers mesos per desbloquejar la situació.