Nova jornada de negociacions i, de moment, nova jornada sense acord definitiu entre Junts per Catalunya i ERC per donar sortida a la legislatura. El dia ha estat marcat per dos moviments: la visibilització dels plans B en cas que Carles Puigdemont no pugui ser triat president de la Generalitat al Parlament, i la pressió del seu grup parlamentari per forçar la posada en marxa de la reforma del reglament de la cambra que permeti abordar els canvis necessaris per intentar fins a final que el seu candidat sigui restituït.
Elsa Artadi, portaveu parlamentària de Junts per Catalunya i un dels noms que apareix en les travesses per succeir Puigdemont, ha estat l'encarregada de registrar la proposta de resolució. Va dirigida directament al president de la cambra, Roger Torrent, que és qui també presideix la comissió del reglament. Segons fonts de la negociació, el moviment del grup de Puigdemont ha estat "unilateral", com ja ho va ser la carta amb la qual el candidat va demanar empara a Torrent quan faltaven poc menys de 24 hores perquè se celebrés el debat d'investidura la setmana passada -moviment que va criticar ERC-, finalment suspès.
L'activació de la comissió del reglament va en paral·lel a la reforma de la llei de la Presidència que vol impulsar Junts per Catalunya i que ha dissenyat el vicepresident primer de la cambra, Josep Costa. Es tracta d'un paquet de modificacions que hauria de permetre a Puigdemont sotmetre's a la investidura a distància, fent que un altre diputat llegís el discurs amb el programa de Govern. Tot i això, de moment, ERC no n'està gens convençuda, per bé que assegura que estudiarà la proposta.
Un dels primers problemes a resoldre és si aquesta petició és viable. I és que, si bé la mesa del Parlament va acordar activar les sis comissions no legislatives de la cambra, el seu reglament precisament marca que les legislatives -entre les quals es troba la del reglament- s'han de crear després de la investidura del president català i no abans. JxCat, però, argumenta que aquesta comissió no està relacionada amb el Govern, de manera que ja es pot activar, ja que s'entén que té un caràcter "permanent" ni es podria vetar a través del 155. A banda, els republicans creuen que les dues reformes poden dilatar la investidura -encara que es facin per lectura única, han de seguir uns procediments- que podrien no ser efectives, ja que el govern espanyol previsiblement les recorreria i acabarien suspeses pel Tribunal Constitucional (TC).
El president del Parlament de Catalunya, Roger Torrent. Foto: ACN.
Aquesta proposta de resolució, però, és tan sols un dels estadis de la negociació. En paral·lel s'han de resoldre altres qüestions, com ara el rol executiu que vol atorgar Junts per Catalunya a Puigdemont tot i estar a Brussel·les, i la confecció d'un Govern a Barcelona que sigui l'encarregat d'aixecar el 155 i de tornar a reprendre les polítiques que la intervenció de l'autonomia va escapçar. Les converses sobre l'executiu, però, estan paralitzades a l'espera de la resolució de la investidura.
Equilibris interns per al president interior
Una investidura que, a banda de les disquisicions tècniques, també està condicionada pels equilibris interns. Malgrat que el nom d'Elsa Artadi, directora de campanya de Puigdemont i dirigent de la seva plena confiança, apareix en un lloc destacat a les travesses per succeir-lo, noms propis de Junts per Catalunya neguen que la qüestió estigui decidida. En l'horitzó també apareixen figures com les de Jordi Sànchez i Jordi Turull, i fins i tot el de Marc Solsona, alcalde de Mollerussa i dirigent local del PDECat.
El nom d'Artadi genera anticossos en una part de l'antiga Convergència, especialment a la cúpula de la formació. La portaveu parlamentària va formar part de la direcció fundacional del PDECat, però abans de començar la campanya es va donar de baixa per motius "personals". La seva irrupció ha estat meteòrica, perquè en pocs mesos ha passat de tenir un càrrec amb poca projecció pública a tenir protagonisme en unes negociacions decisives per la procés i per al futur de Puidgemont.
