Queden exactament disset dies perquè el Parlament investeixi un nou president o presidenta si es volen evitar noves eleccions i, de moment, el desenllaç no arriba. Els diputats de Junts per Catalunya (JxCat), el grup independentista més nombrós de la cambra, s'han reunit a Berlín amb Carles Puigdemont per debatre l'estratègia a seguir fins al 22 de maig i explorar quin és el millor escenari per al país. Eduard Pujol, portaveu parlamentari adjunt de la formació, ha reiterat que cal evitar noves eleccions i que cal aprofitar el "terreny de joc" propiciat per la reforma de la llei de la Presidència, que permet la investidura a distància. "Ens agradaria votar Puigdemont el 14 de maig", ha recalcat Pujol en una compareixença posterior a la cita.

Pujol, en nom de JxCat, ha insistit en el missatge que pretendre la investidura de Puigdemont és compatible amb el fet d'evitar una nova cita amb les urnes. "No volem noves eleccions. Per nosaltres no serà. Esperem que tothom estigui a l'alçada", ha afirmat, en un missatge dirigit als socis parlamentaris. ERC i el PDECat reclamen una investidura efectiva. El grup del president a l'exili ha recalcat que la investidura de Puigdemont "convida l’Estat a rectificar". "S’obre una finestra d’oportunitat al diàleg", ha afegit Pujol.

El paper del TC

JxCat ha detallat que l'elecció del president a l'exili "ha d’anar acompanyada d’acció política en els propers mesos". "Això passa per tirar endavant de manera immediata un comissionat especial per superar el 155", ha especificat. Amb aquesta mesura i la creació d'una comissió parlamentària que investigui les conseqüències de la intervenció de les institucions catalanes, la formació independentista pretén avaluar i "corregir" les afectacions del 155, tant individuals com col·lectives. "Estem orgullosos de protegir el triangle format per la democràcia, la dignitat i la llibertat", ha reblat Pujol.

La setmana passada, el Tribunal Constitucional (TC) va suspendre la candidatura de Puigdemont, i va advertir la mesa de la cambra amb conseqüències penals en cas que se'l proposés. Preguntat sobre la possibilitat de plantejar candidats alternatius, el portaveu adjunt ha indicat en la reunió de grup "no s'ha posat cap dels noms" que s'han parlat en els mitjans al llarg dels últims dies. "No ens hem entretingut en el joc de les travesses", ha detallat Pujol. Segons ell, si decau -de nou- la proposta de Puigdemont, cal abordar de nou la tria de Jordi Sànchez, el seu número dos. I, si torna a ser descartat, caldria posar en marxa -ara sí- el pla D.

Alternatives en marxa, de forma soterrada

Aquesta setmana va agafar pes el nom d'Elsa Artadi, portaveu parlamentària de JxCat i a les travesses "des del mes de novembre" -com recalquen fonts que van viure de ben a prop el naixement de la candidatura-, però encara no hi ha res tancat malgrat hagi rebut l'aval del PDECat -una part del qual segueix sense veure-la amb bons ulls- i d'ERC. Artadi, en cas de no ser candidata, tindria un lloc reservat en el proper Govern, al capdavant de la conselleria de Presidència. Un lloc que la podria convertir, de passada, en portaveu de l'executiu i en una figura de pes polític. En el rol a Govern, Artadi faria tàndem amb el màxim representant d'ERC, que assumiria la vicepresidència.

Malgrat que JxCat rebutja aprofundir en el debat dels noms, un dels aspirants que ha guanyat força en les últimes hores és el d'Antoni Morral, diputat i exalcalde de Cerdanyola del Vallès amb ICV, que al seu torn és home de la màxima confiança de Jordi Sànchez, número dos de JxCat des de la presó de Soto del Real. Aquesta aposta, de la qual ERC n'està al corrent, suposaria situar al capdavant de la Generalitat un dirigent que no és conegut per al gran públic i que va entrar al Parlament després de la renúncia de Joaquim Forn com a diputat. Morral, per cert, va ser un dels impulsors de l'agrupació d'electors que pretenia erigir-se com a llista unitària. Bona part dels promotors van acabar integrats dins de JxCat.

Fonts parlamentàries assenyalen, en tot cas, que hi ha un altre nom com a "tapat" damunt la taula: es tractaria de Josep Costa, vicepresident primer del Parlament i un dels puntals de l'estratègia jurídica de Puigdemont. El ball de noms ha estat constant durant els primers compassos de la legislatura, marcats per la incertesa: almenys una desena de diputats -de Marc Solsona a Marta Madrenas, passant per Quim Torra i Laura Borràs- han sonat per a la presidència de la Generalitat, a la qual Puigdemont vol dotar d'un relat "provisional" per mantenir la legitimitat des de l'exili.

La mirada d'ERC

L'aprovació de la reforma de la llei de la Presidència -que el govern espanyol recorrerà- marca un punt d'inflexió per al principal soci parlamentari de Junts per Catalunya, ERC, que sí que esperava avenços significatius a partir de la reunió de Berlín. "Seria decebedor si no fos així", apuntaven les fonts republicanes consultades per NacióDigital abans de la reunió. A ERC apel·len a la "feina feta" -l'últim gest, la reforma de la llei per elegir president a distància- per desencallar la formació de Govern.

[blockquote]Els republicans no es plantegen un nou escenari electoral, fins al punt que ja han dissenyat el rumb dels pròxims mesos. guió gestat a la sala de màquines del partit passa per forçar l'estat espanyol a negociar una sortida política[/blockquote]
Tot i que diversos noms han aparegut en primer pla, la llista de Puigdemont no ha formalitzat cap nom de candidat alternatiu als seus socis, sabedors de la posició de la CUP (partidària de la via Puigdemont) i del vistiplau d'ERC a una alternativa que permeti desencallar la legislatura. A la seu del carrer Calàbria constaten que el pla D "no s'ha posat sobre la taula". Puigdemont en gestiona el ritme.

En qualsevol cas, els republicans no es plantegen un nou escenari electoral, fins al punt que ja han dissenyat el rumb dels pròxims mesos. El guió gestat a la sala de màquines del partit passa per forçar l'estat espanyol a negociar una sortida política. En la ponència de la conferència nacional d'ERC -programada el 30 de juny i l'1 de juliol- es detalla un retorn a l'escenari del dret a decidir, amb un front sobiranista ampli que permeti eixamplar la base de suports. ERC abandona la via unilateral i considera prioritari acumular forces i cercar nous aliats -desplegant polítiques socials des del Govern- per fer inevitable el diàleg.

El missatge de l'ANC

L'ANC continua apostant clarament per la investidura de Carles Puigdemont. Així ho han expressat més d'un 81% dels socis de l'entitat que entre dijous i divendres van manifestar l'opinió a través d'una votació interna. Ara bé, si s'acabés descartant la investidura del president a l'exili les bases de l'ANC prefereixen un govern alternatiu a noves eleccions. La participació s'ha situat a l'entorn del 27%.

La posició de les bases de l'ANC ha estat llegida per la direcció com un aval a les seves posicions. En aquest sentit, han emès un comunicat de premsa on "reclamen als partits que investeixin els president legítim". L'Assemblea apel·la directament als diputats de Junts per Catalunya, ERC i la CUP per tal que "obeeixen el mandat popular".