Amb el pas dels mesos, tot i la sortida traumàtica del Govern -no només pels càrrecs perduts, sinó també per les ferides internes que va deixar-, s'ha anat imposant un cert "ordre" -la paraula circula amb força en cercles del partit- a tots nivells. El silenci durant la negociació amb Pedro Sánchez, el lideratge quasi únic de Puigdemont i la recuperació d'un marc ideològic entre liberal i conservador -cap proposta ha brillat més que la d'eliminar l'impost de successions, feta en el marc dels pressupostos catalans- són els símptomes del canvi. I, en aquest gir, Borràs ha anat fent passos enrere en influència interna. "Es nota molt no només des de la condemna, sinó des que va plegar com a presidenta del Parlament", resumeix un alt dirigent consultat per Nació.
L'adeu de Jaume Alonso-Cuevillas com a diputat -en la carta als companys va definir la situació com a "insostenible" per la combinació de la seva activitat professional amb la cambra catalana, però ja feia mesos que s'havia anat distanciant del grup- és l'últim episodi de la pèrdua de poder del sector afí a Borràs. El relleu de Cuevillas al Parlament serà Elena Fort, portaveu del Barça i membre de la junta directiva de Joan Laporta. Si no hagués agafat ella l'acta, qui hauria entrat és David Torrents, el secretari d'organització de Junts, càrrec que ocupa a proposta de la presidenta del partit. En un primer moment va quedar fora de l'executiva pel rebuig de la militància -el sector pragmàtic el va castigar-, però finalment hi va entrar. No sense veure com, en una consulta feta a mida, un 38% dels afiliats van posicionar-s'hi en contra.
La millor manera de no trobar-vos a faltar és que no em manqueu!
— Aurora Madaula 🎗 (@Aurora_Madaula) February 29, 2024
Us estimo! 😘✊🽠@cnacasol @JACS_JaumeACS pic.twitter.com/jLO6509rEB
Fort, fa unes setmanes, va publicar un fil de tuits en el qual era contundent contra Cristina Casol, que va ser expulsada del grup parlamentari de Junts en direcció al grup mixt després que el Parlament no li donés la raó en la denúncia per assetjament presentada al novembre. "Fa molt mal a les dones que han patit, pateixen i patiran assetjament de gènere que una diputada, des de la seva situació de privilegi, menteixi denunciant haver-lo patit i assenyalant persones injustament", va indicar Fort, sense referir-se explícitament a l'expulsada. També va indicar que havia estat testimoni d'actituds "autoritàries" i "maleducades". El següent episodi que hi haurà, tancada la carpeta de Casol -que no descarta anar als tribunals-, és el d'Aurora Madaula.
La resolució sobre el seu cas, que també està en mans de l'oficina d'igualtat del Parlament, manté en tensió la direcció de Junts. Si el resultat és el mateix que el de Casol, el més probable és que Madaula es vegi abocada a una expulsió. Però hi ha dues dificultats afegides: és secretària segona del Parlament, un càrrec del qual no se la pot desposseir si no és per decisió pròpia; i també ocupa una vicepresidència del partit. Un càrrec que també tenia Francesc de Dalmases, molt proper a Borràs, que va abandonar-lo després de la pressió -interna i externa, per aquest ordre- un cop constatat que havia intimidat una periodista del FAQS el 2022.
[eldespertador]
La guàrdia pretoriana de Borràs, per tant, ha anat perdent protagonisme. Fins i tot amb crítiques, com les de Casol, vinculades al fet que Junts s'assembli cada vegada més a Convergència, una afirmació que des de l'entorn de la presidenta es fa en referència a l'ascendència de figures com Turull en la negociació amb l'Estat i en la maquinària interna, com es demostra en les votacions territorials que hi ha hagut en els últims mesos. I què en pensa, Puigdemont, de tot això? Allunyat de les polèmiques internes, però sempre àrbitre, el cert és que mai ha estat arrenglerat al costat de Borràs. Encara que, en la consulta per sortir del Govern, s'establís una aliança tàctica entre ells. Aquella jornada va suposar l'últim pic d'influència de la presidenta de Junts, que no repetirà com a candidata degut a la seva situació judicial.
"Una de les bones notícies de cara a la tria del cap de cartell és que no ho serà ella", assenyalava sense embuts -i en privat- un dirigent amb ascendència interna fa tan sols unes setmanes. El que fa tan sols un any i mig era un equilibri al 50% de l'executiva entre Turull i Borràs, ara s'ha alterat, com va passar en la votació per expulsar Casol: 29 vots a favor, 8 en contra, un d'ells el de la mateixa presidenta del partit. L'adeu de Cuevillas, que sempre va transitar entre el laurisme i el pragmatisme, és l'últim exemple de la descapitalització interna de Borràs.
