Maurici Lucena, Francesc Vallès, Soraya Rodríguez i Miquel Iceta, acompanyats d'altres membres del PSOE al pati del Congrés. Foto: QS/ND“¿Has visto, chaval, que aquí arreglamos baldosín catalán?” . Comenta amb una rialla un uixer del Congrés que es diu Carlos assenyalant un balcó de la segona planta on s'hi veu un paleta amb una granota de la casa “Ortiz” que arregla un terradet bufó i assolellat.
En Carlos deu haver vist que faig cara de comarques. “¿Habéis venido todos o qué?” , afegeix mentre estira el cap per mostrar el pati del congrés on un per un van passant els diputats catalans. No va desencaminat. Al debat d'avui ha vingut la meitat del Parlament i es fan notar.
Tots enraonen. Tots fan les mateixes valoracions i interpretacions que fa dies que repeteixen. Els lloc tinents dels partits com ara l'ecosocialista Joan Coscubiela o el republicà Alfred Bosch fan de cicerones de les primeres espases catalanes com Dolors Camats o Marta Rovira. Miquel Iceta té la sensació que torna a casa. El saluden. Fins i tot, li expressen un punt de vassallatge, les primeres espases del PSOE al Congrés.
Mentre passegen pel pati, uns insisteixen a explicar el conte federalista, altres en això que ha patentat l'ànima catalana anomenat “dret a decidir” i molts, sobretot de l'altra banda, de “diálogo” . Tots es deixen veure. “Mira, ahora se haran fotos allí con los leones,... si ya te digo...” , apunta Carlos. Tot plegat potser hi posem més pa que formatge. Tot plegat, un punt provincià. Per una banda, i per l'altra.
