15
de febrer
del
2022
Actualitzat
el
16
de febrer
a les
8:49h
La conferència de Pere Aragonès, pronunciada aquest dilluns al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) davant de 400 convidats, no ha servit per apaivagar la remor de fons existent dins l'independentisme. Els socis de coalició -Junts- han trobat múltiples motius per veure mancances en el discurs del president de la Generalitat, mentre que els socis parlamentaris prioritaris -la CUP, cada vegada més distanciada del Govern- han aprofitat per tornar a exigir la celebració d'un referèndum aquesta mateixa legislatura. Si la conferència d'Aragonès aspirava a dissipar els retrets i construir un clima de confiança, com es verbalitzava en la intervenció, l'objectiu continua pendent.
Les apreciacions més contundents sobre el discurs del dirigent d'ERC han arribat, com és habitual, per part de Junts. Jordi Sànchez, el seu secretari general, s'ha agafat a una frase concreta per reclamar explicacions al president. Quina? "Necessitem reactivar tota la nostra força. Tota la nostra força institucional i la mobilització política de tots els actors perquè quan hem demostrat tota la nostra força de forma unitària l'Estat s'ha vist obligat a moure's. Crec que l'exemple més evident són els indults". Per què ha aixecat suspicàcies? Perquè, segons ha explicat Sànchez a Catalunya Ràdio, podria suggerir que la mesura de gràcia va ser a causa d'una negociació política amb l'Estat.
"Ho va posar sobre la taula com si no digués res. Si això és així, els negociadors d'ERC haurien de detallar si hi va haver alguna cosa. En cap moment ni jo ni ningú dels que érem a Lledoners em van afirmar que els indults eren fruit de cap negociació política", ha indicat el dirigent de Junts. No ha estat l'únic retret que ha fet: també ha posat sobre la taula que no es va fer cap referència a la "força" de l'1-O; que no es va explicitar com va sorgir el Govern de coalició, del qual una part -la de Junts- és reàcia a la taula de diàleg tal com està plantejada; i que no es va tenir cap gest amb Carles Puigdemont. L'expresident de la Generalitat, que aquests dies ha cultivat silenci sobre les principals polèmiques del país -cap d'elles tan rellevant com la de l'actuació de Laura Borràs amb l'escó de Pau Juvillà-, s'ha referit a la conferència a través de Twitter.
Ho ha fet per demanar "respecte" a l'estratègia de l'exili, en la línia del que ja va explicitar en un article al diari El Punt Avui a l'octubre. Aragonès va indicar que un senyal de bona voluntat per part del govern espanyol seria que decaiguessin les causes judicials que afecten els dirigents exiliats, però Puigdemont sosté que aquesta qüestió ha de quedar apartada de qualsevol taula de diàleg. Patrícia Plaja, portaveu del Govern, ha volgut puntualitzar dues coses en la roda de premsa posterior al consell executiu: que en cap moment Aragonès va vincular els indults a la negociació amb l'Estat, i que existeix "respecte" i "reconeixement" cap a Puigdemont. El president té previst reunir-s'hi en la ronda de contactes per traçar el nou horitzó del procés.
Fonts governamentals consultades per NacióDigital insisteixen, en tot cas, que els retrets a Aragonès també tenen com a objectiu desviar l'atenció sobre el paper de Borràs en els últims dies. Dilluns, per exemple, la presidenta del Parlament va culpar els funcionaris de la pèrdua de l'escó de Juvillà, i dissabte va acudir al tall de la Meridiana un cop Interior en va canviar el lloc, dues circumstàncies que també han generat remor interna dins de Junts. El Govern ha esquivat qualsevol polèmica al respecte i Sànchez, prudent, ha indicat que no s'ha de "sobredimensionar" la presència de Borràs a la protesta, de tints antigovernamentals. El secretari general de Junts, en tot cas, ha admès que no s'ha gestionat bé l'afer vinculat a l'escó del ja exdiputat de la CUP.
Els anticapitalistes estan cada vegada més distanciats de l'executiu, i la mostra més palpable és que cap dels seus representants va acudir a la conferència del MNAC. Una decisió que va enervar l'entorn del president, que fa dues setmanes ja va veure com la CUP plantava Aragonès en la ronda de contactes pensada, precisament, per preparar la intervenció. "Estem en el mateix punt que fa un any", ha apuntat Dolors Sabater, mentre que Xavier Pellicer, ja a la tarda, ha tornat a reclamar l'organització d'un referèndum aquesta mateixa legislatura. Una demanda que ja es va plantejar en el debat de política general i que no va rebre el suport d'ERC i de Junts.
De referèndum -en genèric- no en vol ni sentir a parlar Pedro Sánchez, president del govern espanyol, que aquest dimarts ha definit l'independentisme com un moviment propi dels segles XIX o XX. Ho ha fet al Senat durant una sessió de control en la qual ha retret a Junts que no formi part de la taula de diàleg. L'alineació proposada no va passar el sedàs d'Aragonès, però no existeix la intenció de modificar-la en cas que hi hagi una nova trobada en les properes setmanes. El govern espanyol continua sense posar-hi data, i l'executiu català insisteix en la necessitat de tenir "valentia" per desencallar el conflicte. Sí que hi ha espai, això sí, per una comissió bilateral en què la Generalitat hi portarà el traspàs de beques, de l'ingrés mínim vital i d'infraestructures com la B-23 i la B-30. Dels Jocs Olímpics d'Hivern, en principi, no se'n parlarà.
No són pocs els dirigents governamentals que defineixen com a "molt complex" el moment que travessa el diàleg i, de fet, el mateix Aragonès va admetre en la conferència que la negociació passa una etapa de "bloqueig". Amb Sánchez immòbil -no s'espera concreció sobre la taula en les properes setmanes, i ja es parla de la primavera com a data probable-, el president tampoc compta amb el suport unívoc dels socis per guanyar fortalesa i autoritat a l'hora d'activar "tots els mecanismes de pressió" per forçar l'Estat a negociar. La conferència, almenys per ara, no ha servit per dissipar el foc amic existent dins l'independentisme i que el president va reclamar desactivar per tornar a construir les confiances perdudes des del 2017.
Les apreciacions més contundents sobre el discurs del dirigent d'ERC han arribat, com és habitual, per part de Junts. Jordi Sànchez, el seu secretari general, s'ha agafat a una frase concreta per reclamar explicacions al president. Quina? "Necessitem reactivar tota la nostra força. Tota la nostra força institucional i la mobilització política de tots els actors perquè quan hem demostrat tota la nostra força de forma unitària l'Estat s'ha vist obligat a moure's. Crec que l'exemple més evident són els indults". Per què ha aixecat suspicàcies? Perquè, segons ha explicat Sànchez a Catalunya Ràdio, podria suggerir que la mesura de gràcia va ser a causa d'una negociació política amb l'Estat.
"Ho va posar sobre la taula com si no digués res. Si això és així, els negociadors d'ERC haurien de detallar si hi va haver alguna cosa. En cap moment ni jo ni ningú dels que érem a Lledoners em van afirmar que els indults eren fruit de cap negociació política", ha indicat el dirigent de Junts. No ha estat l'únic retret que ha fet: també ha posat sobre la taula que no es va fer cap referència a la "força" de l'1-O; que no es va explicitar com va sorgir el Govern de coalició, del qual una part -la de Junts- és reàcia a la taula de diàleg tal com està plantejada; i que no es va tenir cap gest amb Carles Puigdemont. L'expresident de la Generalitat, que aquests dies ha cultivat silenci sobre les principals polèmiques del país -cap d'elles tan rellevant com la de l'actuació de Laura Borràs amb l'escó de Pau Juvillà-, s'ha referit a la conferència a través de Twitter.
Ho ha fet per demanar "respecte" a l'estratègia de l'exili, en la línia del que ja va explicitar en un article al diari El Punt Avui a l'octubre. Aragonès va indicar que un senyal de bona voluntat per part del govern espanyol seria que decaiguessin les causes judicials que afecten els dirigents exiliats, però Puigdemont sosté que aquesta qüestió ha de quedar apartada de qualsevol taula de diàleg. Patrícia Plaja, portaveu del Govern, ha volgut puntualitzar dues coses en la roda de premsa posterior al consell executiu: que en cap moment Aragonès va vincular els indults a la negociació amb l'Estat, i que existeix "respecte" i "reconeixement" cap a Puigdemont. El president té previst reunir-s'hi en la ronda de contactes per traçar el nou horitzó del procés.
Fonts governamentals consultades per NacióDigital insisteixen, en tot cas, que els retrets a Aragonès també tenen com a objectiu desviar l'atenció sobre el paper de Borràs en els últims dies. Dilluns, per exemple, la presidenta del Parlament va culpar els funcionaris de la pèrdua de l'escó de Juvillà, i dissabte va acudir al tall de la Meridiana un cop Interior en va canviar el lloc, dues circumstàncies que també han generat remor interna dins de Junts. El Govern ha esquivat qualsevol polèmica al respecte i Sànchez, prudent, ha indicat que no s'ha de "sobredimensionar" la presència de Borràs a la protesta, de tints antigovernamentals. El secretari general de Junts, en tot cas, ha admès que no s'ha gestionat bé l'afer vinculat a l'escó del ja exdiputat de la CUP.
Els anticapitalistes estan cada vegada més distanciats de l'executiu, i la mostra més palpable és que cap dels seus representants va acudir a la conferència del MNAC. Una decisió que va enervar l'entorn del president, que fa dues setmanes ja va veure com la CUP plantava Aragonès en la ronda de contactes pensada, precisament, per preparar la intervenció. "Estem en el mateix punt que fa un any", ha apuntat Dolors Sabater, mentre que Xavier Pellicer, ja a la tarda, ha tornat a reclamar l'organització d'un referèndum aquesta mateixa legislatura. Una demanda que ja es va plantejar en el debat de política general i que no va rebre el suport d'ERC i de Junts.
De referèndum -en genèric- no en vol ni sentir a parlar Pedro Sánchez, president del govern espanyol, que aquest dimarts ha definit l'independentisme com un moviment propi dels segles XIX o XX. Ho ha fet al Senat durant una sessió de control en la qual ha retret a Junts que no formi part de la taula de diàleg. L'alineació proposada no va passar el sedàs d'Aragonès, però no existeix la intenció de modificar-la en cas que hi hagi una nova trobada en les properes setmanes. El govern espanyol continua sense posar-hi data, i l'executiu català insisteix en la necessitat de tenir "valentia" per desencallar el conflicte. Sí que hi ha espai, això sí, per una comissió bilateral en què la Generalitat hi portarà el traspàs de beques, de l'ingrés mínim vital i d'infraestructures com la B-23 i la B-30. Dels Jocs Olímpics d'Hivern, en principi, no se'n parlarà.
No són pocs els dirigents governamentals que defineixen com a "molt complex" el moment que travessa el diàleg i, de fet, el mateix Aragonès va admetre en la conferència que la negociació passa una etapa de "bloqueig". Amb Sánchez immòbil -no s'espera concreció sobre la taula en les properes setmanes, i ja es parla de la primavera com a data probable-, el president tampoc compta amb el suport unívoc dels socis per guanyar fortalesa i autoritat a l'hora d'activar "tots els mecanismes de pressió" per forçar l'Estat a negociar. La conferència, almenys per ara, no ha servit per dissipar el foc amic existent dins l'independentisme i que el president va reclamar desactivar per tornar a construir les confiances perdudes des del 2017.