"Quan tallin els caps de la cúpula política vindran a per nosaltres", assegurava el passat 1 de febrer un membre d'uns 60 anys del CDR de Sants. L'expressió de la seva inquietud va ser premonitòria. Poc després van arribar les investigacions als participants de les vagues del 3 d'octubre i del 8 de novembre i, ja amb nou dirigents independentistes a la presó i set més fora del país, el 10 d'abril va ser detinguda l'activista de Viladecans acusada per rebel·lió i terrorisme. Ara, el focus se centra en el cos docent amb la polèmica dels nou professors de Sant Andreu de la Barca a qui la Fiscalia acusa d'un delicte d'odi per parlar de la violència policial de la jornada de l'1 d'octubre. No són els únics ni els primers. Al novembre ja van ser citats a declarar vuit professors de la Seu d'Urgell amb la mateixa acusació.

El diari El Mundo i el líder de Ciutadans, Albert Rivera, han estat el duet encarregat de fer d'altaveu i assenyalar amb noms i cognoms els docents de l'Institut El Palau un cop el ministeri públic els ha denunciat per, presumptament, haver "humiliat" fills d'agents de la Guàrdia Civil. Aquest centre educatiu públic està tot just a 150 metres de la caserna de la Benemèrita amb més agents de Catalunya, amb la qual cosa hi ha una important presència d'alumnes fills de guàrdies civils. Segons les famílies d'alguns d'ells, els professors sota el punt de mira judicial van protagonitzar comentaris despectius contra la policia just després de l'1-O que van ofendre fills de guàrdies civils, un relat que portaveus del centre han negat rotundament.

El centre nega el relat de la denúncia de la Fiscalia

"L'informe d'inspecció -supervisat pel ministre Íñigo Méndez de Vigo- conclou que no hi ha indicis que hagi passat res de tot això", ha explicat aquest dilluns a RAC 1 Josep Lluís Alcázar, professor del centre assenyalat. Fins ara, ha estat la pròpia conselleria qui demanava al cos docent de l'institut que es mantinguessin en silenci, però entenen que amb el nou pas de la Fiscalia i el tractament mediàtic rebut no poden seguir callats. El president del Consell Escolar de Catalunya, Lluís Font, ha denunciat el "linxament públic" al qual considera que estan sent sotmesos els professors i ha reivindicat la tasca del col·lectiu docent català. L'expresident i soci de Societat Civil Catalana Josep Ramon Bosch ha arribat a titllar via Twitter els nou professors de l'institut El Palau de "supremacistes i assetjadors de nens".

Els docents, però, també han rebut mostres de suport. Aquest mateix dimarts a les 12 del migdia un grup de veïns han organitzat una mobilització per donar suport al professorat a les portes de l'Ajuntament de Sant Andreu de la Barca. Els convocants han fet una crida a no dur símbols polítics ni banderes, i a dur posada una samarreta de color blanc per evitar vinculacions amb cap tendència política.
 

Si acudes mañana a la concentración recuerda:
🙌Traer tu pancarta con el lema “JO TAMBÉ SÓC DOCENT D’EL PALAU” o “YO TAMBIÉN SOY PROFESOR DEL PALAU”
🙏No traer símbolos políticos ni banderas
👨‍🍳Llevar una camiseta de color blanco#IESelPalau #9delpalau

— Suport IES El Palau (@9delpalau) 30 d’abril de 2018

Segons Alcázar, el 2 d'octubre el professorat va organitzar una concentració de 15 minuts a l'entrada del centre sota el lema Per la pau i la no violència mentre els alumnes eren el pati i que "és mentida que s'assenyalés cap alumne" o que es pronunciessin cap de les afirmacions recollides en la denúncia de la Fiscalia. El portaveu del professorat ho atribueix tot a una "instrumentalització" a la qual es presten "6 o 7 famílies" i subratlla que no hi ha hagut manera de poder parlar amb la regidora d'Educació del municipi, que pertany a Ciutadans.
 
L'objectiu d'alimentar que a l'escola catalana s'"adoctrinen" els alumnes

Sigui quina sigui l'evolució del cas, el partit de Rivera és, juntament amb els mitjans de comunicació espanyolistes, qui més ha alimentat el relat perquè s'instal·li a l'imaginari col·lectiu de l'Estat que a l'escola catalana s'"adoctrina" els alumnes perquè siguin favorables a les tesis independentistes. El PP, a remolc de la formació taronja i davant del temor de ser avançat per la dreta, també ha abonat aquest discurs. Fa anys que ho intentaven burxant en el sistema d'immersió lingüística presentant-lo com un model ideològic quan és, en realitat, un model pedagògic els resultats del qual estan àmpliament acreditats. Però van topar contra l'ampli consens de la societat i de l'arc parlamentari a l'hora de blindar el català com a llengua vehicular per garantir la igualtat d'oportunitats dels alumnes.

Tancada aquesta via -ni tan sols el govern espanyol ha gosat esquerdar el sistema d'immersió durant les preinscripcions d'enguany tot i que així ho havia promès-, l'espanyolisme burxa ara en els fets dels darrers mesos perquè els tentacles de la criminalització del procés arribi també a l'escola catalana i alimenti les seves tesis. La lectura expansiva que ja fa mesos que es fa del delicte d'odi -previst per protegir col·lectius radicalitzats i discriminats- ha estat l'eina utilitzada per assenyalar els docents. De fet, des del ministeri d'Interior s'ha facilitat un espai al seu web perquè la ciutadania interposi denúncies per delicte d'odi derivats del procés sobiranista.
 
Treballar sota "pressió" i exposats a amenaces i insults

Els de Sant Andreu de la Barca no són els únics docents assenyalats per la justícia després de l'1 d'octubre. De fet, almenys 13 centres educatius han estat situats en el punt de mira amb queixes o denúncies per casos similars. Els primers en ser citats per un jutjat d'instrucció van ser els vuit professors dels centres Albert Vives, Pau Claris i La Salle de la Seu d'Urgell, contra els quals 11 particulars -entre ells una parella de guàrdies civils- van interposar denúncies per un presumpte delicte d'odi arran de suposades declaracions sobre l'1-O. Al març, la causa contra sis d'ells es va arxivar.

També han estat objecte de polèmica les escoles Montserrat i Vedruna de Barcelona, que van organitzar un minut de silenci per rebutjar les càrregues policials que van provocar més d'un miler de ferits -xifra que el ministeri d'Interior es nega a reconèixer malgrat que així ho van acreditar els centres sanitaris catalans- o l'institut Lluís Peguera de Manresa, acusat d'haver animat els alumnes a manifestar-se davant la Policia Nacional. Els mateixos estudiants van negar que haguessin estat animats pels professors.

Alcázar ha explicat que la situació està tenint repercussió personal sobre el professorat afectat. En el cas dels de l'Institut El Palau de Sant Andreu de la Barca, alguns estan de baixa i "rebent tractament" i els que segueixen treballant ho fan sota una alta "pressió" i, fins i tot, sent víctimes d'insults. "Mai abans hem tingut cap cas i de cop i volta el 10 per cent de la plantilla fa comentaris impropis cap als alumnes? Ara ja comencen a haver-hi alumnes que diuen que això no va passar", ha insistit el docent. Aquest dilluns al matí, l'endemà del polèmic tuit de Rivera assenyalant els nou professors, han aparegut pintades amenaçadores a les parets del centre. Són les conseqüències del relat d'una criminalització de civils que cada vegada té més ramificacions.