🔴 Després d'un debat complex sobre la nostra participació a les eleccions europees, avui no el tanquem a l'espera de poder resoldre i prendre una decisió el màxim de consensuada i representativa de l'organització #FemCUP pic.twitter.com/xfV6YDYoQI
— CUP Països Catalans (@cupnacional) 10 de novembre de 2018
Una altra proposta sobre la taula era si l'exdiputada Anna Gabriel, exiliada a Suïssa arran del procés judicial de l'1-O al Tribunal Suprem, en podria ser la cap de llista. Això és el que recull, segons publica l'Ara, un dels documents que es debatran, amb l'objectiu d'aprofitar la tasca que ja s'està fent d'internacionalització del conflicte. No obstant això, els anticapitalistes asseguren que, ara per ara, no hi ha cap nom que tingui més prioritat que un altre sobre la taula.
La CUP debatia un total de vuit documents amb "fórmules diverses" que, en alguns casos, defensen la seva participació al Parlament en coalició amb EH Bildu, el BNG i el SAT, mentre que en altres es decanten per no concórrer a les europees. Els documents es descartaran en diverses fases de debat i en base a les prioritats de sentit de vot que hagin fixat les assembles locals i territorials durant el debat previ.
Segons fonts de la CUP a NacióDigital, la votació havia de ser ajustada i s'ha decidit posposar el debat si bé no es descartava que s'acabés acordant la seva participació a les europees, ja que hi ha diverses assemblees territorials que ja s'hi han posicionat a favor.
Primer s'havia fixat el debat a través d'una aportació del secretariat nacional i més endavant aquest arrencarà a través dels vuit documents, que les bases votaran. Es passava després a una segona fase, per marcar posicionaments en contra i a favor de presentar-se. Serà en una tercera fase quan s'aniran eliminant documents dins de cada bloc, de manera que només en quedi un a favor del "sí" i un a favor del "no". La decisió final estarà subjecta, però, a les negociacions amb els actors per configurar llistes, apunten fonts cupaires.
El consell polític també ha servit per concretar la fórmula per formalitzar la decisió de "no consolidar" l'executiu de Quim Torra, tal com van acordar a mitjans d'octubre.
Anna Gabriel, una incògnita "anti" Unió Europea
El liderat d'Anna Gabriel en aquests comicis resulta atractiu per la seva condició d'exiliada. L'exdiputada de la CUP -i una de les seves cares més mediàtiques- va demanar asil polític a Suïssa el passat 17 de febrer preveient que no tindria un "judici just" i amb garanties al Suprem, i sota la previsió que Llarena pogués dictar per a ella presó provisional, situació en què ja estaven diversos polítics independentistes.
Des de llavors, les paraules de la cupaire han estat poques i mesurades i, mentre que a Catalunya s'ha configurat un grup de suport i una caixa de resistència, ella ha centrat bona part dels esforços en aconseguir estabilitat política, laboral i personal. A finals de juny, Gabriel va obtenir el permís de residència a Suïssa per cinc anys, i durant tot aquest temps ha col·laborat en conferències i debats per internacionalitzar la causa catalana.
El discurs de Gabriel respecte de la Unió Europea, però, ha estat sempre escèptic, per no dir directament contrari. En bona part dels seus parlaments, la cupaire ha defensat sortir de la UE i abandonar l'euro, i ha definit les seves estructures com a inhàbils. Gabriel considera que és difícil millorar les condicions de la classe treballadora dins del sistema europeu i, fins el moment, sempre ha defensat que aquest àmbit s'ha d'abandonar.
Absents des del 2004
Si la CUP decideix finalment presentar-se a les eleccions al Parlament europeu, serà el segon cop que els anticapitalistes aposten per fer política orgànica en aquest marc territorial. En els darrers comicis celebrats el 24 de maig del 2014, la CUP va descartar presentar-se en coalició amb Bildu i el BNG (als qui ERC havia dit que no per concórrer en solitari) argumentant que la UE era "opaca" i que es regia per tics "antidemocràtics". Entre altres motius, els anticapitalistes també van esgrimir el descrèdit d'una institució sotmesa al deute i als "interessos del capital".
El 2004, però, sí que s'hi van presentar. Ho van fer en solitari (i amb el desacord d'Endavant) i van obtenir només 8.000 al conjunt de l'Estat, 5.000 d'ells a Catalunya.
