Ni intervencions ni rodes de premsa ni respondre preguntes en castellà. La CUP ha anunciat que, a partir de la sentència del Tribunal Suprem que ratifica que l'escola a Catalunya ha de garantir un 25% de les assignatures en castellà, ha decidit que "s'expressarà únicament en català" en les exposicions que faci als Països Catalans. L'anunci implica també que no faran declaracions en castellà encara que es demani des dels mitjans de comunicació.
La presidenta del grup parlamentari de la CUP, Dolors Sabater, ha emplaçat el Govern a no "menystenir" la sentència i que lideri una "resposta contundent" que, ha dit, no pot quedar en mans únicament dels centres educatius. "El Govern ha de prendre la iniciativa", han insistit els anticapitalistes, que consideren que la sentència és un "atac" contra la llengua catalana i el model de cohesió social que garanteix la immersió.
Sabater ha assenyalat que la prova que el català com a llengua vehicular a l'escola és un consens de país és que només 80 famílies en deu anys han reclamat que els seus fills siguin escolaritzats en castellà. "La denúncia és una opció minoritària malgrat les intenses campanyes de Ciutadans i d'alguns mitjans de comunicació", ha subratllat tot advertint de l'intent de l'Estat d'"imposar-se" a un consens de més de quatre dècades de vigència per la seva "estratègia recentralitzadora".
La CUP ja no farà intervencions en castellà als Països Catalans
Els anticapitalistes emplacen el Govern a liderar una "resposta contundent" contra la sentència del Suprem sobre l'escola en català
ARA A PORTADA
Publicat el 30 de novembre de 2021 a les 13:30
Et pot interessar
-
Política Nogueras reitera el no de Junts a la reducció de la jornada laboral i acusa el PSOE de no voler negociar
-
Política ERC, un any després del 12-M: fer complir el PSC i estabilitzar el partit de cara a les municipals
-
Política Pimec defensarà davant els grups del Congrés la inviabilitat de la reducció de la jornada laboral
-
Política Alvise es queda sol a Europa: els seus eurodiputats l'abandonen i l'acusen de «coacció i xantatge»