La CUP se la juga al tot o res a Barcelona

Les enquestes situen els anticapitalistes a la frontera entre entrar o no entrar a l'Ajuntament després de quatre anys fora del consistori

La candidata de la CUP a Barcelona, Basha Changue, en l'acte d'inici de campanya
La candidata de la CUP a Barcelona, Basha Changue, en l'acte d'inici de campanya | CUP Barcelona
11 de maig del 2023
Actualitzat el 12 de maig a les 8:11h


La CUP ha situat Barcelona com a peça fonamental d'aquestes eleccions municipals. Després de la patacada d'ara fa quatre anys, en què va perdre els tres regidors que havia aconseguit el 2015, la candidatura va obrir un procés de debat intern per analitzar què havia fallat i corregir-ho. Entre d'altres, de cara als comicis del 28-M, la CUP ha presentat amb temps la candidata, Basha Changue, i ha enfortit els lligams amb els moviments socials. El dia que arrenca la campanya electoral -la CUP ha donat el tret de sortida en un acte a Nou Barris-, les enquestes situen els anticapitalistes a la frontera entre entrar i no entrar a la capital catalana. La darrera enquesta del CIS, d'aquest dijous, deixa els cupaires fora del consistori, però n'hi ha d'altres que els donen representació.


Els cupaires confien, en aquests propers quinze dies, fer decantar la balança i recuperar la representació, i per això s'erigeixen en el "vot útil" per evitar un govern de dretes a Barcelona. Només amb la presència de la CUP, es pot tibar els comuns cap a l'esquerra i allunyar-lo d'un PSC que, deia Changue en una entrevista amb Nació, ja representa la dreta de la ciutat. Per començar a caminar cap al 28-M, l'acte de la CUP ha comptat amb la cap de llista i altres membres de la candidatura, com Jordi Estivill i Adriana Llena, així noms forts de la CUP, com Eulàlia Reguant, Carles Riera i Mireia Vehí, que tindran presència en els actes d'aquests propers dies, amb l'objectiu de traduir el suport al Parlament i al Congrés en uns bons resultats que permetin entrar al consistori.

El missatge contra els "poderosos" i les empreses de l'Ibex, però també la crítica als principals partits independentistes, que han abandonat la independència en aquesta campanya, ha guiat l'acte. Changue ha situat Barcelona com a "punta de llança" del conflicte amb l'Estat, i ha advertit que ni la policia, ni l'exèrcit, ni la monarquia ni el govern espanyol són benvinguts "a la ciutat de les classes populars". El seu número dos, Jordi Estivill, ha fet una defensa de la democràcia i la llengua, un ha reivindicat uns serveis 100% públics. També hi ha hagut crides a la participació i per aconseguir anar més enllà dels votants de la CUP. "Voteu, i convenceu a la gent perquè voti la CUP", ha demanat Vehí. Els cupaires necessitaran més del 5% per trencar la barrera d'entrada a l'Ajuntament.
 

Una proposta pròpia de seguretat

El programa de la CUP és ambiciós i ha de servir per tibar cap a l'esquerra un possible nou govern amb Ada Colau al capdavant. Si es donen les condicions, els cupaires no descarten asseure's a negociar per arribar a acords a la ciutat. Enguany destaca que la candidatura han abordat el debat de la seguretat -sovint incòmode- amb una proposta pròpia, després d'anys de feina i amb l'objectiu de confrontar el marc de l'extrema dreta. En una ciutat on, segons el darrer baròmetre de l'Ajuntament, la inseguretat és el principal problema, la CUP planteja abordar el problema no des d'una perspectiva securitarista -més policia i més sancions- sinó atacant el problema de base, que és la desigualtat i l'exclusió social. En altres paraules, menys policies i més educadors socials.

Alhora, la CUP també planteja ampliar el parc d'habitatge públic, juntament amb mesures per limitar els lloguers i impulsar una promotora pública per treure de mans privades la construcció de nous pisos. En aquest àmbit, de fet, són crítics amb el govern dels comuns, que consideren que no ha fet prou defensar el dret a l'habitatge. En relació amb el turisme, els anticapitalistes sostenen que s'ha d'avançar cap al decreixement i tancar els pisos turístics, malgrat els dubtes sobre la possibilitat, a dia d'avui, de revertir les llicències a aquests tipus d'habitatge. Un altre dels eixos de campanya és el de la mobilitat i l'urbanisme, i si bé la CUP és favorable a les superilles, creuen que han d'anar acompanyades d'altres mesures de control de preus i per evitar privatitzar l'espai públic que es treu al vehicle privat.
 

Les places clau

La CUP ha presentat menys de llistes que el 2019. De tota manera, defensen des de la formació, això ha permès presentar propostes més "cohesionades" i alineades amb el projecte, i també que 5,6 milions de veïns tinguin l'opció de votar-los. En clau territorial, la CUP planteja propostes que vagin més enllà d'un sol municipi, i que abracin un territori concret, com ara la lluita contra els Jocs Olímpics d'Hivern, als Pirineus, o contra el Hard Rock, al Camp de Tarragona. Amb aquesta proposta, la CUP confia mantenir els regidors que té -382 arreu del país- i millorar resultats a Lleida, Mataró, Granollers o al Baix Llobregat. Totes les mirades, però, estaran situades a Barcelona, on una nova patacada obligaria a un debat encara més profund sobre cap a on va el projecte de la CUP a la capital catalana i per què és incapaç d'obtenir rèdits dels bons resultats a Catalunya i l'Estat.