El Parlament ha encetat aquest dimarts els treballs de la comissió d'investigació sobre la infiltració de policies en moviment socials polítics i populars i sobre l'espionatge amb el programari Pegasus per part de l'Estat. La comissió ha començat amb l’aprovació del pla de treball i la llista d'un centenar de compareixents, que ha tingut el suport de Junts, ERC, Comuns i CUP i l’abstenció del PSC.
Un cop aprovades les compareixences, representants de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), Òmnium, Alerta Solidària, i Irídia, han comparegut davant la comissió. Les quatre entitats han coincidit que els sistemes d’espionatge i d’infiltració dels cossos i forces de seguretat de l’Estat han vulnerat drets fonamentals i que l'objectiu d'aquestes pràctiques era perseguir i criminalitzar l’independentisme.
El membre del secretariat de l'ANC Antoni Gavarró ha assenyalat "l'estratègia de la por" per inhibir les mobilitzacions i ha reclamat suport per a les víctimes: "Els abusos flagrants del regne d'Espanya contra el poble català no poden quedar impunes", ha reblat.
En la mateixa línia, el president d'Òmnium, Xavier Antich, ha lamentat els "fets gravíssims que s'inscriuen en l'estratègia de l'Estat per criminalitzar l'independentisme" i ha assenyalat que no es tracta de "pràctiques anecdòtiques", sinó "estructurals" mentre que l'Estat encara "no ha fet res" per donar resposta a aquests casos.
Per la seva banda, el portaveu d'Alerta Solidària, Martí Majoral, ha criticat el "blindatge judicial a les actuacions policials" i la "nul·la actuació de l'Estat" vers aquestes pràctiques. "Si aquest Estat es deixa podrir acaben sortint altres capítols que no només afecten l'independentisme català. Si volen que aquesta merda no els esquitxi els urgeixo a actuar ràpidament", ha conclòs.
Des del col·lectiu de juristes Irídia, Cèlia Carbonell ha lamentat que "mentre el Govern resta en silenci" són les associacions qui estan "empenyent perquè uns fets tan greus no es tornin a repetir". Carbonell ha demanat "rendició de comptes" i un debat públic sobre quins haurien de ser els límits en un estat democràtic.
Els grups s'insten a elaborar conclusions útils
Per part dels grups parlamentaris, els portaveus de PSC, Junts, ERC, Comuns i CUP s'han instat a elaborar conclusions que esclareixin els fets i "que serveixin per a alguna cosa" en el marc del treball de la comissió.
El diputat del PSC Christian Soriano ha assegurat que el seu grup vol "facilitar la posada en marxa dels treballs per saber què va passar exactament" i ha defensat actuacions que "s'ajustin a la legalitat". "Des de la discrepància podem compartir opinions i conclusions per l'avenç del país", ha afegit.
Per part del grup de Junts, Francesc de Dalmases ha afirmat que l'espionatge i les infiltracions formen part de "la norma de l'estat espanyol, no l'excepció" i ha assegurat que "Espanya és un estat fallit en tota la seva arquitectura política i institucional".
La diputada d'ERC Laia Cañigueral ha instat a "esclarir els fets, depurar responsabilitats i establir garanties de no repetició" i ha subratllat que no s'han perseguit entitats terroristes ni criminals, sinó que s'ha dut a terme una "persecució ideològica".
El diputat dels Comuns Andrés Garcia Berrio ha apuntat que tot el que té a veure amb Pegasus i les infiltracions "posa en qüestió la democràcia" i ha responsabilitzat la Fiscalia per "obstaculitzar les investigacions" així com als ministeris de Defensa i Interior. "Grande-Marlaska és un perill pels drets fonamentals", ha afegit.
Finalment, des de la CUP la diputada Pilar Castillejo ha reblat que el Parlament "ha de ser capaç de posar en evidència el dèficit democràtic de l'Estat" i ha demanat que la comissió serveixi també per reparar les víctimes. Castillejo ha agraït al PSC haver permès amb la seva abstenció que el pla de treball hagi pogut tirar endavant i ha reclamat que les conclusions que se n'extreguin "no quedin en res".
Pla de treball i compareixences
Junts, ERC, Comuns i CUP han acordat les compareixences de representants polítics, responsables policials, víctimes i advocats per reprendre la tasca de l'anterior legislatura i "aprofundir en els nous casos que s'han destapat". En concret, algunes de les compareixences aprovades són les dels exministres d'Interior Jorge Fernández Díaz i Juan Ignacio Zoido; l'exministra de Defensa María Dolores de Cospedal; els actuals ministres Fernando Grande-Marlaska i Margarita Robles, i el fiscal general de l'Estat Álvaro Garcia Ortiz. Els grups també volen que compareguin dirigents del CNI com Paz Esteban, Félix Sanz Roldán i l'actual directora, Esperanza Casteleiro.
Entre les propostes de compareixença també consten els màxims dirigents polítics espiats a Catalunya com els expresidents Artur Mas -la primera víctima de l'espionatge amb Pegasus a l'Estat-, Carles Puigdemont, Quim Torra i Pere Aragonès, així com els membres de la delegació del Parlament Europeu que van constituir el Comitè Pegasus l'anterior legislatura i representants afectats per Pegasus de les quatre formacions.
