La Declaració de Sobirania aprovada pel Parlament de Catalunya el 23 de gener, la mateixa que assegura que el poble de Catalunya és subjecte polític i jurídic, ha estat impugnada pel govern espanyol al Tribunal Constitucional amb l'aval d'un informe favorable del Consell d'Estat. Tot seguit, el conseller Homs ha deixat clar que la resolució del Parlament és "inimpugnable" en tant que no té cap efecte jurídic, extrem que han acceptat dos dels membres del Consell d'Estat en els seus vots particulars.
El cas és que si Homs té raó i la Declaració de Sobirania no té cap efecte jurídic, la pregunta que es fa el ciutadà és per a que serveix aquest text, i més d'un s'ha quedat amb la impressió que no és més que una declaració d'intencions sense gaires possibilitats d'esdevenir una eina efectiva que possibiliti la realització d'una consulta sobre el dret a decidir.
Però per altra banda, si només fos paper mullat, tampoc no s'entendria que el govern espanyol hagi posat a treballar tota la seva maquinària jurídica per trobar un fonament que en justifiqui la impugnació, més quan l'endemà de l'aprovació defensaven que era una de tantes declaracions del Parlament sobre l'exercici de l'autodeterminació que tindria el mateix efecte que les precedents.
Així doncs, no queda clar si la Declaració val o no val, perquè si és útil és impugnable, i si no ho és no sembla tenir lògica que s'impugni. Algú té la resposta?
ARA A PORTADA
Publicat el 02 de març de 2013 a les 22:59
Et pot interessar
-
Política Elisenda Alamany presenta candidatura per liderar ERC a les municipals del 2027
-
Política El PP celebra el nou ajornament en l’oficialitat del català: «Europa no paga xantatges»
-
Política Collboni envia una carta a 31 alcaldes europeus per demanar-los el suport amb l'oficialitat del català a la UE
-
Política Espanya persisteix per fer caure el mur contra l'oficialitat del català a Europa
-
Política El Parlament denuncia la desinversió de l'Estat en infraestructures i els socis d'Illa critiquen l'ampliació del Prat
-
Política La progressista Ana Ferrer s'aparta de la cursa per la presidència de la sala penal del Suprem i deixa via lliure al candidat conservador