La pandèmia ha obligat a disparar aquest 2020 la despesa meritada en l'àmbit sanitari de la Generalitat fins als 13.384 milions, un 21,6% més que els 11.008 milions del 2019, la qual ja era la xifra més elevada fins ara. Bona part d'aquest increment -uns 2.106 milions- ha estat orientat a fer front al coronavirus, una crisi sanitària a què el Govern ha destinat 3.826 milions a fer-hi front, incloent la incorporació de prop de 18.500 treballadors.

En la presentació d'aquestes xifres pressupostàries, el vicepresident de l'executiu català, Pere Aragonès, ha avançat aquest dimecres que el 2021 es tornarà a incrementar l'execució, tornant a assolir "una despesa rècord", ja que "els efectes de la pandèmia social i econòmica continuaran i cal més i millors serveis públics i més ajudes a persones i sectors afectats". En aquest sentit, ha promès nous ajuts directes als sectors més afectats i que arribin amb més agilitat i "seguir amb una política expansiva i keynesiana".

Tot i això, el Govern també ha reclamat a l'executiu espanyol una millor planificació econòmica ja els primers mesos de l'any vinent, per tenir clars els recursos de què disposarà l'administració catalana. En aquest sentit, Aragonès ha lamentat que, malgrat que els objectius d'estabilitat pressupostària van ser suspesos el 23 de març a nivell europeu, l'Estat no ho va aplicar a les comunitats fins a principis d'octubre. Per això, demana que qüestions com el fons Covid 2021, els mètodes per cobrir el dèficit excessiu del 2020 i 2021 o els fons de recuperació europeus es planifiquin aviat.

La Generalitat, de fet, preveu tancar aquest any amb un dèficit a l'entorn del 0,7% o el 0,8% del PIB -uns 1.500 milions d'euros-, clarament per damunt del 0,2% de referència marcat per l'Estat i essent la tercera comunitat amb més dèficit, segons l'Airef. En aquest sentit, reclama al govern espanyol que habiliti els mecanismes per finançar aquest excés permès per la suspensió de l'equilibri pressupostari.

Els 2.106 milions destinats a l'àmbit sanitari s'han gastat sobretot en reforçar els concerts sanitaris (464 milions), comprar material (329 milions), augmentar personal (302 milions), fer proves PCR i altres (288 milions), en un programa per recuperar l'activitat després de la primera onada (199 milions) o en habilitació de nous espais (131 milions).

A banda, però, també s'haurien destinat 831 milions en ajuts directes, amb 284 milions a autònoms, 124,5 milions a la restauració i comerç, 79,7 milions a educació, 51 milions a l'àmbit esportiu, 47,3 milions a la cultura i 27,5 milions a l'habitatge. Els altres recursos fins als 3.826 milions gastats per la pandèmia haurien anat destinats a compensar el transport públic (257,3 milions), l'educació (167,7 milions), residències (120 milions) o a reforçar la renda garantida de ciutadania (40,5 milions).

Per contra, la Generalitat ha deixat de recaptar 1.302 milions per la caiguda dels impostos, les taxes i els canons propis o cedits -per causes econòmiques o per mesures tributàries de l'executiu-, motiu pel qual, unit a l'augment de despesa, quantifica l'impacte de la pandèmia en uns 5.100 milions. La despesa extraordinària, per tant, s'ha pogut pagar fins ara amb els 3.165 milions del fons Covid de l'Estat, la generació de dèficit, la reordenació de partides o amb el fons de contingència.

Pel que fa als 18.500 empleats incorporats a causa de la Covid, la majoria part (9.500) és personal sanitari dels centres concertats al SISCAT, però a banda l'Institut Català de la Salut ha contractat 2.500 treballadors i els centres educatius, 4.469 més, entre d'altres. En total, totes aquestes mesures hauran suposat un augment de la despesa no financera de 6.890 milions respecte el 2017, primer any de legislatura, un increment del 27% del qual el 55% està vinculat amb despesa Covid.

[plantillacoronavirus]